El paisatge orquestral de Maria Coma

La família de la Magnòlia la formen una trentena de tipologies de flors. Com les classes d'escenes paral·leles i complexes que es desenvolupen a la pel.lícula de Paul Thomas Anderson a finals dels noranta.

ESTELA TORMO | Actualitzat: 27/01/2012 | 0 comentaris

Maria Coma està de gira presentant 'Magnòlia'./ Conrad Rosset

La 'Magnòlia' (2011) que presenta Maria Coma, compositora, pianista i cantant barcelonina, pertany a la més delicada i bonica de totes. Aquella que obri els pètals de manera forta i amb sabors blancs. No parle de botànica, no, ja que em sembla un món fascinant però que desconec, malauradament.

Parle tal volta sí, d'una botànica, però dins de la lírica d'aquesta artista catalana. Instruïda sota l'academicisme clàssic i auster, temperat per melodies pop que s'allarguen fins les copes dels arbres. Amb fruits que creixen del jazz, fins el rock i s'emboliquen amb branques indietròniques, com la coneguda peça del seu anterior 'Linòleum' (2009), 'Segons'.

O la intimista peça 'Fugir de l'ou' inclosa dins d'aquest últim treball floral, amb olor a banda sonora de pel·lícules del Tim Burton. No pel fet de tractar-se d'una música gòtica amb tints de terror romancista. Em referisc, a explotar eixa timidesa o innocència que heretem a la infantesa i ens recrea dins d'un jardí d'imaginacions. Amb secrets que no contaríem als adults, perquè no ens farien cas.

Un univers oníric totalment dirigit per escalinates que pugen i baixen al contrari, amb versemblança d'un gran piano bategant, intens i a la vegada vulnerable.

Tot això capturat amb una càmera vintage Super 8, on la pel·lícula pateix alguns efectes de llum sobre-expossada. I com a conseqüència, el negatiu s'ompli de taques de colors, fent més valuosa la seva projecció en blanc i negre. Eixa càmera la dirigeix l'ull-art de Maria Coma, qui també té estudis audiovisuals. Una visió cinematogràfica que fa redona la unió entre composició harmònica i la passió que comparteix per la ficció plàstica. El videoclip 'Tots els colors' expressa tota aquesta meravella audiovisual.

Una descripció amb un punt de vista no massa tècnic, però amb ciència emocionant de la Magnòlia de Maria Coma. Un nom que sovint s'acompanya amb el de Pau Vallvé, la crisàlide que recobreix a aquesta artista, amb un segell discogràfic que dirigeix: Amniòtic Records. També trobem U_mä, el primer projecte que junts formaren fa uns anys i que els donà cert protagonisme dins del panorama pop independent català.

Amb la gira que acaben d'encetar (20 de gener a Lleida) per presentar tot el seu catàleg vegetal sonor, combinaran des de la formació al complet del grup (anomenat 'Quartet Brossa'), fins a concerts privats o solistes, arreu de reconegudes sales, teatres, cafès, pubs i aires lliures del territori català.

És una llàstima que al País Valencià no ens visite. Encara que confie que algun arriscat projecte u organisme criden l'atenció d'aquesta artista tant carismàtica.

Mentrestant em conforme entonant el cànon amb capes de veus que apareixen a l'últim tall del disc 'Dins Magnòlies'. Registrat a la mateixa sala d'estar de Maria, amb alguns amics ben valuosos de l'artista. Ella confessa que "aquesta cançó no la podia cantar sola (...) vaig demanar que vinguessin a cantar-la amb mi. Es repeteix una frase on ens recorda tots els bons moments que hem passat. Mai ens els podran prendre, passi el que passi".

Dins magnòlies
ens vam perdre,
sota mil constel·lacions
rèiem.
Gràcies a això
mai ningú ens prendrà
el que vam ser.

Clip de vídeo de 'Tots els colors', cançó inclosa en 'Magnòlia' de Maria Coma: