Paco Valor: "Quan la Mancomunitat no vaja lligada a l'estalvi haurà fracassat"

Paco Valor ha vist acomplida la seua feina: la posada en marxa de la Mancomunitat a l'Alcoià i el Comtat amb la col·laboració de Cebrià Molinero, coordinador del Consorci de les Comarques Centrals. Una vegada constituïda, explica el procés de creació, el punt en el que es troba aquesta actualment i cap on es dirigirà en un futur.

ANDREA MORENO | Actualitzat: 27/01/2012 | 6 comentaris

Paco Valor ha coordinat durant aquests mesos la Mancomunitat./ AM

ANDREA MORENO. Quines són les circumstàncies base que fan que es plantege la necessitat de la creació d'una Mancomunitat a les comarques de l'Alcoià i el Comtat?

PACO VALOR. Principalment la situació de l'atur i la crisi econòmica que pateixen també aquestes comarques. L'inici del projecte ve motivat pel Pacte Territorial d'Ocupació, que té personalitat jurídica pròpia dins de les polítiques europees en aquesta matèria. El seu objectiu principal és la creació d'ocupació amb la col·laboració de l'empresariat, els sindicats i les administracions públiques competents. Es vol donar eixida i sentit a les estratègies per a la inserció laboral.

A.M. Ens podria fer una breu definició de què és una Mancomunitat, si pot ser, aplicada a aquestes comarques?

P.V. Una Mancomunitat implica posar en comú interessos que pugen tindre distints municipis, és a dir, projectes, obres, infraestructures o serveis entre d'altres. El propi municipi exclusivament no és mai el territori on es puga jugar el futur econòmic. Al seu voltant operen una sèrie de sinèrgies i comunicacions que són la clau de la promoció econòmica. Un exemple podrien ser empreses que tenen la seua ubicació a Muro, però en canvi els serveis bancaris estan a Alcoi. A Alcoi en concret, com a capital de comarca, s'ha donat una situació equivocada: el seu desenvolupament industrial i econòmic ha sigut quasi exclusivament a nivell local. Una mala direcció tenint en compte circumstàncies com que no es disposa de molt de sòl on ubicar la industria. Els pobles no han de competir entre ells, tot el contrari, han d'unir esforços per a guanyar pes competitiu davant, per exemple, els països emergents i les seues indústries manufactureres.

A.M. Com ha sigut el procés de desenvolupament d'aquest projecte?

P.V. El procés ha discorregut amb total normalitat amb la gran ajuda de Cebrià Molinero, qui va ser l'encarregat de la posada en marxa del Consorci de les Comarques Centrals. Ha durat un any sencer per la feina i els períodes burocràtics que li corresponen. La constitució d'un organisme local com una Mancomunitat és com crear un Ajuntament nou, és un procés costós. De tota manera, cal destacar que no s'ha patit mai cap entrebanc polític. El canvi de govern que va haver en maig no va suposar ninguna complicació, tant el govern anterior com l'actual han recolzat el projecte de la Mancomunitat per a dur-lo endavant.

A.M. Què és el que propicia l'ampliació de les competències administratives de la Mancomunitat quan, en un principi, aquesta es concebia exclusivament per a l'aplicació del Pacte Territorial d'Ocupació?

P.V. Des d'un primer moment va haver voluntat de que el paper de la Mancomunitat anara més allà del Pacte Territorial d'Ocupació. Pensant amb açò ens vam voler curar en salut, és a dir, una modificació dels estatuts constitutius per a l'ampliació dels mateixos suposa de nou, un any sencer per a posar-los en funcionament com cal. Per això, es va voler donar-li validesa també a àmbits com la coordinació de polítiques territorials, ordenació del territori, gestió i manteniment d'infraestructures i serveis a distints nivells. Tots els alcaldes van estar d'acord amb aquest plantejament, ja que no suposa cap compromís per als ajuntaments dels municipis, a cada plenari municipal es decideix lliurement quines competències transferir i delegar en la Mancomunitat.

A.M. A banda de la seua funció interna d'optimització dels serveis entre municipis, la Mancomunitat compleix més funcions cap a altres àmbits externs com puguen ser la província o la Comunitat Autònoma?

P.V. Ha de quedar clar que la Mancomunitat és un organisme a nivell local i comarcal, en cap moment es confronta amb les competències d'altres administracions com puguen ser aquestes que has anomenat tu. El que sí que és veritat és que es tindrà més força política i de pressió per a reivindicar determinades coses a entitats com la Generalitat Valenciana, l'Estat o inclús la Unió Europea.

A.M. A què es deu que els municipis de la zona de la Foia de Castalla, formant part de la comarca de l'Alcoià, no s'hagen unit a la Mancomunitat?

P.V. Al País Valencià no ha hagut mai una llei de comarcalització com a altres territoris, en aquest aspecte ha hagut una absència legislativa molt gran. La ciutat que tenia que encapçalar aquesta consciència comarcal durant tot el segle XX era Alcoi i com et deia abans, sols s'ha pensat en el seu desenvolupament propi. És un problema que ve de llarg, al segle XX han hagut 36 propostes diferents de delimitació territorial d'aquesta àrea per part d'experts. La Foia de Castalla es pot considerar una subcomarca amb plena entitat econòmica i cultural. Hi ha tres territoris: el Comtat, l'Alcoià i la Foia de Castalla. Però no s'ha renunciat a aquesta zona, és important i bàsic per al conjunt de tots aquest desenvolupament comú. Tenen les portes totalment obertes.

A.M. Com funciona el mecanisme d'adhesió dels municipis? Hi ha criteris mínims per a que es puguen afegir?

P.V. Es va començar per catorze municipis. En total es funciona amb dinou municipis, quatre no es van poder adherir per qüestions burocràtiques. Açò no té més complicació que al plenari constituent es reflexe la seua voluntat i en un mes, per qüestions administratives, ja formaran part. De tota manera, invitació per a formar part del projecte se'ls va enviar a tots els municipis. No hi havia unes condicions o criteris per a que s'uniren, els que vullguen poden formar part. En canvi, si sí que haguera hagut a llei a nivell comarcal, sí que s'hauria obligat a tots els pobles d'aquestes comarques a unir-se.

A.M. Ens podria explicar amb algun exemple o d'una manera senzilla el funcionament de la Mancomunitat com a organisme amb tants membres amb interessos diferents?

P.V. L'ajuntament de cada poble a un plenari tria a dos representants, en realitat a un, per què l'alcalde ja és un fixe, es tria a un regidor que l'acompanye. Després està la Junta de Govern, formada pel President i els membres escollits. També el President nomena a dos vicepresidents i hi ha un secretari. Per últim, hi ha una Comissió Especial de Comptes i hi han distintes comissions de treball segons siguen les necessitats. El funcionament és molt paregut al de qualsevol Ajuntament.

A.M. Tots els pobles tenen el mateix pes? Si no, com es troba l'equilibri entre els interessos propis de cada poble i els comuns de la Mancomunitat?

P.V. No. Tenen major nombre de vots, segons el nombre de regidors que té l'ajuntament de cada municipi. Eixa és la llei, abans sí q es podia ponderar, però ara no. El consens és bàsic sempre per a poder funcionar. Si davant una competència que es cedeix a la Mancomunitat no hi ha consens, es retira. Cap Ajuntament la cediria si no li agradara.

A.M. Una vegada constituïda la Mancomunitat quina és la seua projecció de futur?

P.V. Això ja és més cosa dels alcaldes. Jo m'he encarregat de posar damunt de la taula diversos documents de propostes per al 2012-2013, però són ells els que han de decidir quines s'executen i es duen avant.

A.M. Quina seria la primera mesura? Mancomunar el transport ja està fet, la recollida de residus podria ser el següent pas?

P.V. La primera mesura de totes és executar el Pacte Territorial d'Ocupació. Les polítiques, mesures i subvencions d'orientació, formació i inserció laboral. Buscar les fórmules i els mitjans per a que es cree ocupació. En un segon pla hi ha altres projectes com l'estudi de fer un polígon mancomunat, també l'ordenació d'un bulevard industrial entre Alcoi, Cocentaina i Muro, o millorar el transport universitari d'aquestes poblacions.

A.M. Els interessos polítics de cada partit és el principal escó a evitar? Com s'ho faran?

P.V. La Mancomunitat no mancomuna partits, sinó pobles. No hi ha confrontaments polítics, tots els pobles volen serveis més eficients, de més qualitat i més barats per als seus ciutadans. Ningú es presenta a la Mancomunitat com a partit, però sí com a poble. A la Mancomunitat més que política hi ha gestió.

A.M. En un moment en que la societat demana l'austeritat política i de les administracions, crear un nou òrgan pot ser vist com a més càrrecs i més persones a mantenir. Per a calmar les alarmes, aquestos càrrecs seran remunerats, en quina mesura i de quina manera?

P.V. No deu de costar ni un euro als ajuntaments. El personal que faça falta per a que la Mancomunitat funcione pot ser cedit dels ajuntaments. No es precís crear una plantilla nova. Segons els ajuntaments vagen delegant distints serveis en la Mancomunitat són costos de gestió que s'estalvien i també funcionaris de distintes àrees que poden incorporar-se a la Mancomunitat. Aquesta suposa un estalvi per als ajuntaments, en cap cas una despesa més. No es vol crear més estructura, sols reaprofitar les existents. En el moment en el que la Mancomunitat no vaja lligada a l'estalvi, s'haurà fracassat.

A.M. A partir d'aquest moment, quina serà la funció de Paco Valor, el coordinador de la Mancomunitat durant el seu procés de formació?

P.V. A la Mancomunitat cal un secretari, un gerent que presente les propostes, els informes sobre les mateixes, per a avaluar si es poden executar. Fins ara, és una de les funcions principals que he dut a terme, això no vol dir que, en un futur, la de secretari siga la meua funció. Si et dic la veritat, sí que vull continuar, la Mancomunitat és un projecte que m'il·lusiona i m'encanta des del primer moment. Però, això ho ha de decidir qui li pertoca. Primer es nomena al President i a partir d'ahí ja es plantejarà el fixament dels objectius, les aportacions que pot fer cada municipi, els pressupostos i els recursos humans que es necessiten.