Aquest dijous 4 de maig a les 20 hores al Club d'Amics de la UNESCO
Francesc Pou inaugura la quarta edició de la Trobada d'Escriptors d'Alcoi
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

Francesc Pou és el primer dels autors que visita la IV edició de la Trobada d'Escriptors d'Alcoi, organitzada conjuntament per UNESCO Alcoi i la Coordinadora pel Valencià, amb la col·laboració de Detroit Llibres i de la Llibreria Llorens, dijous 4 de maig, a les 20 h, al club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi (C/ Cid, 12). Divendres 12 serà el torn d'Ivan Carbonell, qui presentarà la seua última novel·la, La lluna per Tots Sants; el 19 de maig, Almudena Francés parlarà de l'art de la narració oral; i dijous 15 de maig, Ester Vizcarra ens avançarà la seua biografia novel·lada de Joan Valls.

Intentarem conèixer millor Francesc Pou amb aquesta entrevista de Francesc Gisbert. És diplomat en magisteri per la Universitat d'Alacant i Màster en Logopèdia i Rehabilitació de problemes de la parla per la Universitat Politècnica de Catalunya. En l'actualitat, treballa de professor d'Audició i Llenguatge al Col·legi Públic d'Educació Especial Tomàs Llàcer d'Alcoi. Ha treballat també al Col·legi Miguel Hernández d'Alcoi i el Servei Psicopedagògic de l'Alcoià i el Comtat, entre d'altres centres. Però si parlem d'ell, és perquè li agrada molt llegir i també escriure. Ha publicat els poemaris: De fil de veu (juntament amb el poeta Alexandre Ros), en Editorial Misèria i Companyia; Camí de Benassait, en Editorial Germania; 62 poemes per l'Ovidi (Brosquil); El tast de la terra. Poesia entre valls (El Celler de la Muntanya). A més del conte infantil I Tirisiti se n'anà amb el globus de Milà, en Editorial Neopàtria.

FRANCESC GISBERT. Fa poc vas publicar un llibre de poemes. Camí de Benassait. D'on et ve l'afició per la poesia? I per què aquest nom al teu poemari?

FRANCESC POU. Sí, aquest és el títol. L'afició per la poesia la vaig descobrir quan era estudiant. A l'Institut ens feien llegir llibres per després examinar-nos-en. Hi havia de tot: novel·la, teatre, poesia. I em vaig sorprendre a mi mateix que m'agradava molt llegir els llibres en aquest darrer gènere mentre que podia escoltar els comentaris negatius dels meus companys al voltant de la poesia. Em vaig sentir rara avis i vaig decidir-ne dur l'afició en silenci. Era un adolescent molt sensible i no volia de cap manera escarni de la gent. A poc a poc en llegia i procurava escoltar cançons basades en poemes, doncs m'hi fixava més en la lletra i alhora, gaudia més de la música.

No obstant això, vaig trigar molts anys a escriure els primers poemes. Després de força dubtes, vaig llençar-me a fer versos, i vaig agafar-li el gustet. Ja no puc aturar-me de cap manera. Fins i tot quan no n'escric, de poemes, sé que haig de fer-ho.

Camí de Benassait fa esment a un camí d'una partida rural del poble de Biar, on passem la major part de les vacances d'estiu i sempre que podem apropar-nos. És, alhora, el lloc on puc trobar el grau de tranquil·litat necessària per fer funcionar el magí, i que aquest aboque al paper els mots que traduïsquen l'estat d'ànim, l'evocació constant o, simplement, l'afable contemplació d'un paisatge mudant. Una mena de parnàs literari, o si voleu, de torre d'ivori, on el temps se'm fa present de manera diferent i les concepcions de les coses, d'alguna manera canvien igualment.

FG. També ets autor d'un conte sobre el Tirisiti. Com va nàixer la idea?

FP. Aquest conte caldria qualificar-lo com una mena d'encàrrec professional. M'hi explique. Les companyes d'Educació Infantil del Col·legi Miguel Hernández d'Alcoi volien fer una representació de Nadal amb l'alumnat que barregés narrativa, música i dansa. Sabedores de la meua afició van demanar-me col·laboració, i m'hi va faltar temps per dir-los que sí. Se'm va ocórrer Tirisiti per donar-li un toc local al festival que a més a més era en temps de Nadal. La gran professionalitat de les mestres donà el seu fruit en un espectacle molt divertit. Anys després, mostrant els meus escrits a l'Editorial Neopàtria, els responsables s'entusiasmaren amb el personatge i els hi va costar Déu i ajuda convèncer-me perquè el conte vegera la llum. Però finalment vaig deixar-me'n seduir i al 2015 el conte era presentat ací a Alcoi.

També al darrer festival de Nadal del Col·legi Tomàs Llàcer, aquest conte fou escenificat per la totalitat de l'alumnat i professionals del Centre, en un treball encomiable.

FG. A banda, també has escrit textos per a ser representats?

FP. Sí, tant pel que fa a contes com en teatre. En el primer cas han estat representacions de sengles contes en els Col·legis Miguel Hernández i Tomàs Llàcer, amb la mateixa finalitat que la ja comentada en el conte del Tirisiti. I al teatre han vist la llum les següents obres: el sainet de temàtica festera i alcoiana Uns festers amb pedigrí, guanyador del Concurs de Teatre Fester de l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi l'any 2002 i representat a l'any següent; el teatre costumista A Benillup volem festes i festers representat a aquesta localitat d'El Comtat a l'any 2010 pel grup de teatre local "Benillup, quatre cases i un cub"; també he col·laborat a les sessions de monòlegs de l'alcoiania amb dos monòlegs titulats La tanda i Crítica de l'alcoiania pura.

FG. Quins projectes tens entre mans?

FP. Tinc un projecte poètic finalitzat que estic revisant acuradament abans de tustar cap porta editorial. I porte any i escaig escrivint una novel·la, la qual se'm fa per moments més complexa. Com que hi ha un context històric palés, haig d'anar revisant episodis històrics i d'altra informació per tal de donar-li el rigor que mereix. No tinc pressa, i espere fer-li'n una bona empenta el proper estiu.

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   1 vot  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)envia la teva opinió envia la teva opinió
CULTURA
ARAMULTIMÈDIA, dijous 4 de maig de 2017
Aquest dijous 4 de maig a les 20 hores al Club d'Amics de la UNESCO
Francesc Pou inaugura la quarta edició de la Trobada d'Escriptors d'Alcoi
Lídia Vila Vaello - 04/05/2017
Francesc Pou, autor -entre d'altres- del llibre de poemes 'Camí de Benassait'./ AM
Francesc Pou és el primer dels autors que visita la IV edició de la Trobada d'Escriptors d'Alcoi, organitzada conjuntament per UNESCO Alcoi i la Coordinadora pel Valencià, amb la col·laboració de Detroit Llibres i de la Llibreria Llorens, dijous 4 de maig, a les 20 h, al club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi (C/ Cid, 12). Divendres 12 serà el torn d'Ivan Carbonell, qui presentarà la seua última novel·la, La lluna per Tots Sants; el 19 de maig, Almudena Francés parlarà de l'art de la narració oral; i dijous 15 de maig, Ester Vizcarra ens avançarà la seua biografia novel·lada de Joan Valls. Intentarem conèixer millor Francesc Pou amb aquesta entrevista de Francesc Gisbert. És diplomat en magisteri per la Universitat d'Alacant i Màster en Logopèdia i Rehabilitació de problemes de la parla per la Universitat Politècnica de Catalunya. En l'actualitat, treballa de professor d'Audició i Llenguatge al Col·legi Públic d'Educació Especial Tomàs Llàcer d'Alcoi. Ha treballat també al Col·legi Miguel Hernández d'Alcoi i el Servei Psicopedagògic de l'Alcoià i el Comtat, entre d'altres centres. Però si parlem d'ell, és perquè li agrada molt llegir i també escriure. Ha publicat els poemaris: De fil de veu (juntament amb el poeta Alexandre Ros), en Editorial Misèria i Companyia; Camí de Benassait, en Editorial Germania; 62 poemes per l'Ovidi (Brosquil); El tast de la terra. Poesia entre valls (El Celler de la Muntanya). A més del conte infantil I Tirisiti se n'anà amb el globus de Milà, en Editorial Neopàtria. FRANCESC GISBERT. Fa poc vas publicar un llibre de poemes. Camí de Benassait. D'on et ve l'afició per la poesia? I per què aquest nom al teu poemari? FRANCESC POU. Sí, aquest és el títol. L'afició per la poesia la vaig descobrir quan era estudiant. A l'Institut ens feien llegir llibres per després examinar-nos-en. Hi havia de tot: novel·la, teatre, poesia. I em vaig sorprendre a mi mateix que m'agradava molt llegir els llibres en aquest darrer gènere mentre que podia escoltar els comentaris negatius dels meus companys al voltant de la poesia. Em vaig sentir rara avis i vaig decidir-ne dur l'afició en silenci. Era un adolescent molt sensible i no volia de cap manera escarni de la gent. A poc a poc en llegia i procurava escoltar cançons basades en poemes, doncs m'hi fixava més en la lletra i alhora, gaudia més de la música. No obstant això, vaig trigar molts anys a escriure els primers poemes. Després de força dubtes, vaig llençar-me a fer versos, i vaig agafar-li el gustet. Ja no puc aturar-me de cap manera. Fins i tot quan no n'escric, de poemes, sé que haig de fer-ho. Camí de Benassait fa esment a un camí d'una partida rural del poble de Biar, on passem la major part de les vacances d'estiu i sempre que podem apropar-nos. És, alhora, el lloc on puc trobar el grau de tranquil·litat necessària per fer funcionar el magí, i que aquest aboque al paper els mots que traduïsquen l'estat d'ànim, l'evocació constant o, simplement, l'afable contemplació d'un paisatge mudant. Una mena de parnàs literari, o si voleu, de torre d'ivori, on el temps se'm fa present de manera diferent i les concepcions de les coses, d'alguna manera canvien igualment. FG. També ets autor d'un conte sobre el Tirisiti. Com va nàixer la idea?

FP. Aquest conte caldria qualificar-lo com una mena d'encàrrec professional. M'hi explique. Les companyes d'Educació Infantil del Col·legi Miguel Hernández d'Alcoi volien fer una representació de Nadal amb l'alumnat que barregés narrativa, música i dansa. Sabedores de la meua afició van demanar-me col·laboració, i m'hi va faltar temps per dir-los que sí. Se'm va ocórrer Tirisiti per donar-li un toc local al festival que a més a més era en temps de Nadal. La gran professionalitat de les mestres donà el seu fruit en un espectacle molt divertit. Anys després, mostrant els meus escrits a l'Editorial Neopàtria, els responsables s'entusiasmaren amb el personatge i els hi va costar Déu i ajuda convèncer-me perquè el conte vegera la llum. Però finalment vaig deixar-me'n seduir i al 2015 el conte era presentat ací a Alcoi. També al darrer festival de Nadal del Col·legi Tomàs Llàcer, aquest conte fou escenificat per la totalitat de l'alumnat i professionals del Centre, en un treball encomiable. FG. A banda, també has escrit textos per a ser representats? FP. Sí, tant pel que fa a contes com en teatre. En el primer cas han estat representacions de sengles contes en els Col·legis Miguel Hernández i Tomàs Llàcer, amb la mateixa finalitat que la ja comentada en el conte del Tirisiti. I al teatre han vist la llum les següents obres: el sainet de temàtica festera i alcoiana Uns festers amb pedigrí, guanyador del Concurs de Teatre Fester de l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi l'any 2002 i representat a l'any següent; el teatre costumista A Benillup volem festes i festers representat a aquesta localitat d'El Comtat a l'any 2010 pel grup de teatre local "Benillup, quatre cases i un cub"; també he col·laborat a les sessions de monòlegs de l'alcoiania amb dos monòlegs titulats La tanda i Crítica de l'alcoiania pura. FG. Quins projectes tens entre mans? FP. Tinc un projecte poètic finalitzat que estic revisant acuradament abans de tustar cap porta editorial. I porte any i escaig escrivint una novel·la, la qual se'm fa per moments més complexa. Com que hi ha un context històric palés, haig d'anar revisant episodis històrics i d'altra informació per tal de donar-li el rigor que mereix. No tinc pressa, i espere fer-li'n una bona empenta el proper estiu.
@ARAMULTIMÈDIA - Telèfon: 667671113
Correu electrònic: info@aramultimedia.com