Francesc Gisbert entrevista a Paco Pascual, autor del llibre "El tresor de Benimassot"
Paco Pascual: "El llibre està escrit per a tots els xiquets però més encara per als que parlen castellà. Per ajudar-los a parlar i conèixer la nostra llengua"
02/05/2017 - 12:10
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

Paco Pascual és mestre de primària al col·legi Sant Roc d'Alcoi, des de fa dèsset anys. Els que el coneixem, sabem que és un mestre molt inquiet, i sempre està embarcat en projectes educatius innovadors, amb els seus alumnes, per conèixer la natura, treballar els valors o fomentar la solidaritat. Els seus projectes han estat molt ben valorats en concursos com ara Acció Magistral o, fins i tot, amb la participació al programa Poder Canijo de TVE (on seleccionaren 30 mestres entre 1300). A banda de mestre d'Educació Física té el títol d'entrenador nacional de futbol, i ha estat jugador dels clubs de futbol d'Ontinyent, Cocentaina i l'Alcoyano.

Però si l'entrevistem, no és per tot l'anterior, que ja donaria per a hores i hores. Sinó perquè acaba de publicar un llibre. Un llibre molt especial, que combina un conte, El tresor de Benimassot, i CD de música amb cançons de bandolers, musicades per alguns dels nostres cantautors.

El llibre es presenta aquest dimecres 3 de maig a Alcoi (Sala Àgora, 19 h).

FRANCESC GISBERT. Benimassot va ser l'escenari, temps era temps, d'un dels episodis més impactants del bandolerisme valencià. Una partida de roders va arribar, mentre tot el poble era a l'església, i saquejà els habitants. Com va nàixer la idea d'escriure un conte infantil sobre El tresor de Benimassot?

PACO PASCUAL. Estem parlant d'un tema que personalment em fascinava quan era menut i també d'adult. Ja de mestre, per eixir de la tediosa rutina diària, vaig pensar que era un món interessant per als meus alumnes. Aleshores vaig crear un projecte multidisciplinar sobre bandolerisme, "Trabucades a Benimassot", portat a terme a sisè de primària. A partir dels roders vaig complir amb el currículum de la llei d' Educació. Preparant activitats em vaig adonar que hi ha poca literatura infantil sobre aquest tema i el passat any, a causa de la bogeria que em caracteritza, em vaig atrevir a escriure el conte. Podem dir que el conte és una concreció d'aquest projecte educatiu.

FG. I per a qui està pensat el llibre?

PP. El llibre està escrit per a tots els xiquets però més encara pensant per als que parlen castellà. Per ajudar-los a parlar i conèixer la nostra llengua. És per això que, a peu de pàgina, s'expliquen aquelles paraules, frases fetes o refranys que pense que poden ser complicades per als infants i que fa que en moltíssimes ocasions tanquen el llibre i n'agafen un en castellà. Sé que moltes editorials no ho fan i decideixen incloure les explicacions al final del llibre. Fer-ho a cada pàgina va ser una decisió personal, presa des de la meua experiència de mestre.

FG. La història es basa en uns fets reals però té molt de ficció. Què té d'històric i què d'imaginació?

PP. En primer lloc, es basa en un fet històric i documentat, el robatori de Benimassot, això sí, una miqueta modificat. Perden el botí aconseguit i tots els roders, valencians i castellans que hi apareixen, han sigut bandolers que han existit en realitat i formen part de la nostra història.

En segon lloc, hi ha ficció, ja que és un conte d'aventures. La resta és tot pura imaginació. Els infants viatgen en el temps i troben a tots els roders valencians plegats, en una mateixa època, cosa que realment no va ocórrer. També s'enfronten a la banda del Tempranillo i excaven un túnel que en la vida real resultaria impossible de fer. Els cantautors formen part del llibre com a protagonistes i donen als saltaparets unes característiques que en la vida real no tenien.

FG. El conte està il·lustrat a tot color i conté unes fitxes sobre els roders valencians més coneguts.

PP. El conte té les tapes dures, amb guardes a tot color i amb 40 obres d'art, fetes per Cèsar Vilaplana, a tot color en un paper de qualitat. A l'inici del conte, hi ha un grapat d'il·lustracions on es descriuen els bandolers amb les característiques més rellevants que tenen en aquesta història.

FG. Què creus que poden aportar les històries de roders als xiquets i no tan xiquets de hui en dia?

PP. Conèixer la nostra història, el passat de la nostra terra, la geografia valenciana i els nostres costums. També la part romàntica del bandolerisme és una motivant font de diversió i entreteniment per a tots els públics.

Personalment no m'agraden gens els exercicis després de la lectura, què ha de ser per plaer i no per obligació. Per tant, vaig decidir, al final del llibre, dissenyar una unitat didàctica amb unes activitats originals per a fer amb família que són tot el contrari del que es sol fer als col·legis.

FG. Un altre dels atractius del llibre, és el CD de música que incorpora. Hi han col·laborat alguns dels nostres cantants, Anselmo Martí, Dani Miquel, Pep Botifarra, Rubén Suárez, Jesús Barranco i Tina Pla. Per què un CD de cançons?

PP. No entenc un fet sense música i el treball havia de tindre una il·lustració musical íntimament relacionada amb els fets de la contarella. La música arriba a tots els públics i d'aquesta manera també ho fa la nostra cultura. Sincerament pense que si el llibre té èxit, serà per culpa del CD.

FG. El llibre el publica Edicions del Sud, la nova editorial de Manel Arcos, per què vas apostar per esta editorial?

PP. Vaig conèixer Manel realitzant el projecte educatiu de les "Trabucades a Benimassot". Ell havia investigat el tema en el seu llibre El robatori de Benimassot i és com el meu pare roder. Per res del món em considere un escriptor; estic ben lluny de ser-ho. En veure la meua desgavellada passió pel món dels bandolers, Manel em proposà realitzar aquest arriscat projecte que ell mateix supervisaria. Jo mai en ma vida haguera imaginat publicar un treball. Manel Arcos és el principal culpable. Aleshores és evident que ho havíem de fer amb la seua Edicions del Sud.

FRANCESC GISBERT. Després de l'entrevista, ja coneixem una miqueta més a Paco Pascual i el seu llibre, El tresor de Benimassot. Un conte per a llegir i, alhora, escoltar. A l'enllaç teniu una mostra del vídeo promocional d'Edicions del Sud amb una de les cançons, de Dani Miquel.

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   1 vot  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)envia la teva opinió envia la teva opinió
CULTURA
ARAMULTIMÈDIA, dimarts 2 de maig de 2017
Francesc Gisbert entrevista a Paco Pascual, autor del llibre "El tresor de Benimassot"
Paco Pascual: "El llibre està escrit per a tots els xiquets però més encara per als que parlen castellà. Per ajudar-los a parlar i conèixer la nostra llengua"
Lídia Vila Vaello - 02/05/2017
Paco Pascual, autor del llibre, amb Francesc Gisbert, autor de l'entrevista./ AM
Paco Pascual és mestre de primària al col·legi Sant Roc d'Alcoi, des de fa dèsset anys. Els que el coneixem, sabem que és un mestre molt inquiet, i sempre està embarcat en projectes educatius innovadors, amb els seus alumnes, per conèixer la natura, treballar els valors o fomentar la solidaritat. Els seus projectes han estat molt ben valorats en concursos com ara Acció Magistral o, fins i tot, amb la participació al programa Poder Canijo de TVE (on seleccionaren 30 mestres entre 1300). A banda de mestre d'Educació Física té el títol d'entrenador nacional de futbol, i ha estat jugador dels clubs de futbol d'Ontinyent, Cocentaina i l'Alcoyano. Però si l'entrevistem, no és per tot l'anterior, que ja donaria per a hores i hores. Sinó perquè acaba de publicar un llibre. Un llibre molt especial, que combina un conte, El tresor de Benimassot, i CD de música amb cançons de bandolers, musicades per alguns dels nostres cantautors. El llibre es presenta aquest dimecres 3 de maig a Alcoi (Sala Àgora, 19 h). FRANCESC GISBERT. Benimassot va ser l'escenari, temps era temps, d'un dels episodis més impactants del bandolerisme valencià. Una partida de roders va arribar, mentre tot el poble era a l'església, i saquejà els habitants. Com va nàixer la idea d'escriure un conte infantil sobre El tresor de Benimassot? PACO PASCUAL. Estem parlant d'un tema que personalment em fascinava quan era menut i també d'adult. Ja de mestre, per eixir de la tediosa rutina diària, vaig pensar que era un món interessant per als meus alumnes. Aleshores vaig crear un projecte multidisciplinar sobre bandolerisme, "Trabucades a Benimassot", portat a terme a sisè de primària. A partir dels roders vaig complir amb el currículum de la llei d' Educació. Preparant activitats em vaig adonar que hi ha poca literatura infantil sobre aquest tema i el passat any, a causa de la bogeria que em caracteritza, em vaig atrevir a escriure el conte. Podem dir que el conte és una concreció d'aquest projecte educatiu. FG. I per a qui està pensat el llibre? PP. El llibre està escrit per a tots els xiquets però més encara pensant per als que parlen castellà. Per ajudar-los a parlar i conèixer la nostra llengua. És per això que, a peu de pàgina, s'expliquen aquelles paraules, frases fetes o refranys que pense que poden ser complicades per als infants i que fa que en moltíssimes ocasions tanquen el llibre i n'agafen un en castellà. Sé que moltes editorials no ho fan i decideixen incloure les explicacions al final del llibre. Fer-ho a cada pàgina va ser una decisió personal, presa des de la meua experiència de mestre. FG. La història es basa en uns fets reals però té molt de ficció. Què té d'històric i què d'imaginació? PP. En primer lloc, es basa en un fet històric i documentat, el robatori de Benimassot, això sí, una miqueta modificat. Perden el botí aconseguit i tots els roders, valencians i castellans que hi apareixen, han sigut bandolers que han existit en realitat i formen part de la nostra història. En segon lloc, hi ha ficció, ja que és un conte d'aventures. La resta és tot pura imaginació. Els infants viatgen en el temps i troben a tots els roders valencians plegats, en una mateixa època, cosa que realment no va ocórrer. També s'enfronten a la banda del Tempranillo i excaven un túnel que en la vida real resultaria impossible de fer. Els cantautors formen part del llibre com a protagonistes i donen als saltaparets unes característiques que en la vida real no tenien. FG. El conte està il·lustrat a tot color i conté unes fitxes sobre els roders valencians més coneguts. PP. El conte té les tapes dures, amb guardes a tot color i amb 40 obres d'art, fetes per Cèsar Vilaplana, a tot color en un paper de qualitat. A l'inici del conte, hi ha un grapat d'il·lustracions on es descriuen els bandolers amb les característiques més rellevants que tenen en aquesta història. FG. Què creus que poden aportar les històries de roders als xiquets i no tan xiquets de hui en dia? PP. Conèixer la nostra història, el passat de la nostra terra, la geografia valenciana i els nostres costums. També la part romàntica del bandolerisme és una motivant font de diversió i entreteniment per a tots els públics. Personalment no m'agraden gens els exercicis després de la lectura, què ha de ser per plaer i no per obligació. Per tant, vaig decidir, al final del llibre, dissenyar una unitat didàctica amb unes activitats originals per a fer amb família que són tot el contrari del que es sol fer als col·legis. FG. Un altre dels atractius del llibre, és el CD de música que incorpora. Hi han col·laborat alguns dels nostres cantants, Anselmo Martí, Dani Miquel, Pep Botifarra, Rubén Suárez, Jesús Barranco i Tina Pla. Per què un CD de cançons? PP. No entenc un fet sense música i el treball havia de tindre una il·lustració musical íntimament relacionada amb els fets de la contarella. La música arriba a tots els públics i d'aquesta manera també ho fa la nostra cultura. Sincerament pense que si el llibre té èxit, serà per culpa del CD. FG. El llibre el publica Edicions del Sud, la nova editorial de Manel Arcos, per què vas apostar per esta editorial? PP. Vaig conèixer Manel realitzant el projecte educatiu de les "Trabucades a Benimassot". Ell havia investigat el tema en el seu llibre El robatori de Benimassot i és com el meu pare roder. Per res del món em considere un escriptor; estic ben lluny de ser-ho. En veure la meua desgavellada passió pel món dels bandolers, Manel em proposà realitzar aquest arriscat projecte que ell mateix supervisaria. Jo mai en ma vida haguera imaginat publicar un treball. Manel Arcos és el principal culpable. Aleshores és evident que ho havíem de fer amb la seua Edicions del Sud. FRANCESC GISBERT. Després de l'entrevista, ja coneixem una miqueta més a Paco Pascual i el seu llibre, El tresor de Benimassot. Un conte per a llegir i, alhora, escoltar. A l'enllaç teniu una mostra del vídeo promocional d'Edicions del Sud amb una de les cançons, de Dani Miquel.
@ARAMULTIMÈDIA - Telèfon: 667671113
Correu electrònic: info@aramultimedia.com