Francesc Gisbert entrevista...
Toni Mollà presenta el llibre 'Un adéu a la tribu' a Alcoi
21/05/2013 - 19:03
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

Aquesta setmana el protagonista és l'assagista Toni Mollà i el seu últim llibre, Un adéu a la tribu. El presentarem dijous, a les huit, al pub L'Escenari d'Alcoi. Un acte organitzat per la Coordinadora pel Valencià i al qual esteu tots convidats, per xarrar i compartir una vesprada entretingua amb l'autor.


FRANCESC GISBERT. Has escrit dietaris, com ara Espill d'insolències, i també molts llibres de sociolingüística. Et consideres un autor especialitzat en dietaris. Com definiries aquest gènere?

TONI MOLLÀ. Especialitzat, no. Però, sí, aquest és el quart. La veritat és que es tracta d'un (sub)gènere en què em trobe còmode. Escric de manera, diguem-ne, continuada, persistent; però també fragmentària. D'altra banda, els meus interessos vitals són variats i canviants. De manera que el dietari és un format que et permet organitzar-te a la teua manera, sense límits rígids ni convencions massa formals com podia ser la novel·la canònica.

FG. 'Un adéu a la tribu' continua, d'alguna manera, l'assaig dedicat a la societat nordamericana, que ja vas començar amb Més enllà de San Francisco, viatge a la Califòrnia d'Obama. D'on et ve aquest interés?

TM. En primer lloc, va ser un interès "turístic", per entendre'ns. Per raons familiars i de proximitat geogràfica i cultural, jo coneixia bastant això que els americans diuen la "vella Europa", capital París. De fet, la gent de la meua generació som, bàsicament, fills de la cultura d'arrel francòfona. Però la descoberta d'Amèrica va ser fascinant des de molts punt de vista. El xoc que em produí la duplicitat dels meus afectes entre Europa i Amèrica la vaig explicar, més o menys esquemàticament, en el meu segon dietari, precisament, Quadern d'entretremps (Ed. Perifèric). Sobretot, la meua fascinació per la ciutat de Nova York (que no és la capital dels EUA, sinó del món occidental). L'interés per la cultura americana és també l'interés per una certa cultura literària, audiovisual i cinematogràfica, clar. Aquesta nova (per a mi) manera de mirar els EUA em portà a interessar-me per Califòrnia i els seus mites, que són els mites de la cultura occidental: Hollywood, la novel·la negra, la Beat generation, Jack Keroauc, però també la cultura del western, de the last frontier, del més enllà, etc. I, clar, l'any 2008 vaig intentar de fer de Kerouak per aquelles carreteres de Califòrnia i Arizona amb la coincidència, no programada, que el dia que arribem a San Francisco proclamaven Barack Obama candidat a la presidència del EUA. El viatge va prendre, llavors, un doble sentit. Fer de Kerouak en família (que pot semblar una contradicció!) i seguir les primeres passes de la campanya electoral que va portar Obama a la Casa Blanca mereixia un dietari. Finalment, el 2010 vaig rebre una invitació de la Brown University, de Providence, a la costa est, una universitat molt prestigiosa, i, clar, hi vaig anar de cap, he, he. Hi vaig passar un semestre. Coses de l'atzar, mon pare va faltar el dia anterior a la meua partida cap als EUA. Una cosa i l'altra, mon pare i la universitat americana, són els eixos més o menys metafòrics del llibre que presente: Un adéu a la tribu. Dietari d'hivern a Nova Anglaterra (Ed. L'Eixam).

FG. Quin significat té el títol d'Un adéu a la tribu? Què penses que pot aportar al lector?

TM. Crec que no hi ha dos lectors que hagen interpretat el títol de la mateixa manera. És un títol expressament polisèmic, i potser és millor que cadascú l'interprete a la seua manera. Al cap i a la fi, la lectura és un acte de reinterpretació del missatge. Umberto Eco sol dir que totes les lectures són errònies. Jo pense que el contrari també és cert: totes les lectures són bones. Depén del lector, del moment en què el llegisca, del context, etc. Per damunt de tot, aquest llibre és un acte d'agraïment a molta gent (simbolitzada en mon pare) que m'han ajudat a créixer intel·lectualment i a interpretar el món per mitjà de la cultura, que és el sistema de memòria i de convivència més il·lustrat que conec. El que a mi més m'interessa.

FG. L'assaig és literatura d'idees. Però a tu t'agrada tocar-lo, a més a més, de literatura de viatges. Per què?

TM. El viatge permet, per definició, "prendre distància" i reflexionar "des de fora". Crec que és un costum sa i bo que ajuda a enriquir la pròpia perspectiva, a ampliar-la, que no sempre vol dir a substituir-la. L'assaig és, com saps, un gènere "didàctic" i, a més, "inacabat". Per tant, m'ajuda a mirar-me les coses des de diferents punts vista, reflexionar des de perspectives vull pensar que complementàries, i mirar de presentar-li el resultat al lector d'una forma, com dic, pedagògica. La literatura d'idees és, en efecte, el millor vehicle per a la meua intencionalitat. Per això el títol ambivalent de L'adéu a la tribu. Que cadascú pense, reflexione i li done el sentit que vulga. M'importa molt que la meua tribu, les meues tribus, lluiten contra els prejudicis i (re)inventen el seu món. Inclús la mateixa tribu. Així la farem més sòlida.

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   0 vots  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)envia la teva opinió envia la teva opinió
CULTURA
ARAMULTIMÈDIA, dimarts 21 de maig de 2013
Francesc Gisbert entrevista...
Toni Mollà presenta el llibre 'Un adéu a la tribu' a Alcoi
Equip AM - 21/05/2013
Toni Mollà estarà a l'Escenari d'Alcoi aquest dijous./ AM
Aquesta setmana el protagonista és l'assagista Toni Mollà i el seu últim llibre, Un adéu a la tribu. El presentarem dijous, a les huit, al pub L'Escenari d'Alcoi. Un acte organitzat per la Coordinadora pel Valencià i al qual esteu tots convidats, per xarrar i compartir una vesprada entretingua amb l'autor.
FRANCESC GISBERT. Has escrit dietaris, com ara Espill d'insolències, i també molts llibres de sociolingüística. Et consideres un autor especialitzat en dietaris. Com definiries aquest gènere?

TONI MOLLÀ. Especialitzat, no. Però, sí, aquest és el quart. La veritat és que es tracta d'un (sub)gènere en què em trobe còmode. Escric de manera, diguem-ne, continuada, persistent; però també fragmentària. D'altra banda, els meus interessos vitals són variats i canviants. De manera que el dietari és un format que et permet organitzar-te a la teua manera, sense límits rígids ni convencions massa formals com podia ser la novel·la canònica. FG. 'Un adéu a la tribu' continua, d'alguna manera, l'assaig dedicat a la societat nordamericana, que ja vas començar amb Més enllà de San Francisco, viatge a la Califòrnia d'Obama. D'on et ve aquest interés?

TM. En primer lloc, va ser un interès "turístic", per entendre'ns. Per raons familiars i de proximitat geogràfica i cultural, jo coneixia bastant això que els americans diuen la "vella Europa", capital París. De fet, la gent de la meua generació som, bàsicament, fills de la cultura d'arrel francòfona. Però la descoberta d'Amèrica va ser fascinant des de molts punt de vista. El xoc que em produí la duplicitat dels meus afectes entre Europa i Amèrica la vaig explicar, més o menys esquemàticament, en el meu segon dietari, precisament, Quadern d'entretremps (Ed. Perifèric). Sobretot, la meua fascinació per la ciutat de Nova York (que no és la capital dels EUA, sinó del món occidental). L'interés per la cultura americana és també l'interés per una certa cultura literària, audiovisual i cinematogràfica, clar. Aquesta nova (per a mi) manera de mirar els EUA em portà a interessar-me per Califòrnia i els seus mites, que són els mites de la cultura occidental: Hollywood, la novel·la negra, la Beat generation, Jack Keroauc, però també la cultura del western, de the last frontier, del més enllà, etc. I, clar, l'any 2008 vaig intentar de fer de Kerouak per aquelles carreteres de Califòrnia i Arizona amb la coincidència, no programada, que el dia que arribem a San Francisco proclamaven Barack Obama candidat a la presidència del EUA. El viatge va prendre, llavors, un doble sentit. Fer de Kerouak en família (que pot semblar una contradicció!) i seguir les primeres passes de la campanya electoral que va portar Obama a la Casa Blanca mereixia un dietari. Finalment, el 2010 vaig rebre una invitació de la Brown University, de Providence, a la costa est, una universitat molt prestigiosa, i, clar, hi vaig anar de cap, he, he. Hi vaig passar un semestre. Coses de l'atzar, mon pare va faltar el dia anterior a la meua partida cap als EUA. Una cosa i l'altra, mon pare i la universitat americana, són els eixos més o menys metafòrics del llibre que presente: Un adéu a la tribu. Dietari d'hivern a Nova Anglaterra (Ed. L'Eixam). FG. Quin significat té el títol d'Un adéu a la tribu? Què penses que pot aportar al lector? TM. Crec que no hi ha dos lectors que hagen interpretat el títol de la mateixa manera. És un títol expressament polisèmic, i potser és millor que cadascú l'interprete a la seua manera. Al cap i a la fi, la lectura és un acte de reinterpretació del missatge. Umberto Eco sol dir que totes les lectures són errònies. Jo pense que el contrari també és cert: totes les lectures són bones. Depén del lector, del moment en què el llegisca, del context, etc. Per damunt de tot, aquest llibre és un acte d'agraïment a molta gent (simbolitzada en mon pare) que m'han ajudat a créixer intel·lectualment i a interpretar el món per mitjà de la cultura, que és el sistema de memòria i de convivència més il·lustrat que conec. El que a mi més m'interessa. FG. L'assaig és literatura d'idees. Però a tu t'agrada tocar-lo, a més a més, de literatura de viatges. Per què? TM. El viatge permet, per definició, "prendre distància" i reflexionar "des de fora". Crec que és un costum sa i bo que ajuda a enriquir la pròpia perspectiva, a ampliar-la, que no sempre vol dir a substituir-la. L'assaig és, com saps, un gènere "didàctic" i, a més, "inacabat". Per tant, m'ajuda a mirar-me les coses des de diferents punts vista, reflexionar des de perspectives vull pensar que complementàries, i mirar de presentar-li el resultat al lector d'una forma, com dic, pedagògica. La literatura d'idees és, en efecte, el millor vehicle per a la meua intencionalitat. Per això el títol ambivalent de L'adéu a la tribu. Que cadascú pense, reflexione i li done el sentit que vulga. M'importa molt que la meua tribu, les meues tribus, lluiten contra els prejudicis i (re)inventen el seu món. Inclús la mateixa tribu. Així la farem més sòlida.
@ARAMULTIMÈDIA - Telèfon: 667671113
Correu electrònic: info@aramultimedia.com