L’aigua de Muro: una privatització que desperta passions
17/10/2013 - 16:26
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

La privatització de l'aigua a Muro (El Comtat) desperta verdaderes passions. Només cal presenciar un Plenari de l'Ajuntament per veure amb quina efervescència parlen els diferents grups polítics del municipi defenent les seues postures. La privatització de l'aigua a Muro desperta polèmica, revifa la passió de la vella política i agita el debat al carrer.

La gestió de l'aigua a Muro necessita una solució urgent. Aquest es l'únic punt que comparteixen les quatre formacions polítiques que gaudeixen de representació al consistori murer: Compromís i Partit Socialista -que governen amb coalició- i Esquerra Unida i PP -que romanen a l'oposició-. El problema de l'aigua sorgeix quan malgrat les reparacions i actualitzacions de les xarxes hi ha un descontrol en la gestió de l'aigua. Tot açò es deu al fet que molts consumidors no paguen l'aigua, hi ha fuites constants i una manca de control exhaustiu sobre els comptadors del poble, segons apunten les quatre formacions polítiques. Fins ací semblen coincidir.

Les tres empreses que fins ara, fins plantejar-se la privatització, portaven la gestió de l'aigua ho feien d'una forma "irregular, ja que els qui ho gestionaven no havien guanyat la contracta mitjançant un concurs". Per tant, es pot afirmar que aquesta situació era "il·legal", com indica la primera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials, Elisa Genís, per part del PSPV-PSOE. La contracta va ser atorgada als anys 60 a l'empresa, època on per atorgar una gestió no es necessitava la realització del concurs. Per tant, davant aquesta situació "el tema de l'aigua s'havia d'afrontar de forma urgent, perquè la situació era al·legal" segons afirma Francesc Valls, edil i portaveu d'Esquerra Unida a l'oposició.


Públic vs Privat

Davant la convicció generalitzada de que es devia abordar el tema de l'aigua de forma immediata, es va crear una comissió al 2011 després de que es formalitzarà el nou govern de coalició integrat per la força majoritària el Bloc -amb 6 regidors- amb la suma d'un del Partit Socialista. A l'oposició restarien EUPV amb un regidor i el Partit Popular amb 5. La sorpresa va sorgir a aquesta comissió on la decisió que va prendre el nou equip de govern per tal de solucionar el tema de l'aigua era la seua privatització. Aquest va ser l'inici de la polèmica i del conflicte que marca i marcarà l'agenda política a Muro durant molts anys.

Rafael Climent, alcalde de Muro al front de Compromís, defèn que l'única solució per a posar ordre a la gestió de l'aigua es la gestió indirecta, ja que "la reforma local de Mariano Rajoy no ens deixava fer-la pública". Recorda que "els ajuntaments estan supeditats als estats" i que aquesta reforma de la qual es mostra en contra "no deixa altre camí als ajuntaments que optar per la gestió indirecta, no en l'aigua exclusivament, sinó en tots els serveis municipals". A més, afirma "que els informes dels tècnics mostraven que era inviable fer una gestió directa". Reivindica que no es una privatització, ja que "estem passant d'una gestió indirecta a altra indirecta, on el que es canvia solament és l'empresa que gestiona el servei".

La primera tinent alcalde del PSOE, Elisa Genís, argumenta de forma similar que "el decret de Rajoy no ens deixa marge per a fer més contractacions que no siguen policies, interventors o secretaris" i sentència que "l'alternativa de contractar gent suposava una despesa que no podia assumir el poble".

Per la seua banda el portaveu del Partit Popular, Ángel Mollà, defensa que "aquest servei es pot prestar des de l'ajuntament", i tant ell com els seus companys es neguen "a entregar-lo a mans privades". Critica que "hi ha un excés de gasto i una manca d'ingressos" als comptes de l'aigua i llança una pregunta mordaç a l'equip de govern: "Si l'empresa té beneficis, per què no pot tindre'ls l'ajuntament?".

Per part d'Esquerra Unida, el seu portaveu Francesc Valls, declara que "la privatització del servei públic no es viable a llarg termini, perquè hi ha alternatives viables econòmicament per fer una gestió 100% pública, sense entregar a mans privades el servei". A més, afirma que els números dels tècnics de l'ajuntament "mostraven que sí que es podia fer una gestió purament pública com ha comprovat Esquerra Unida fent una comparació amb altre model públic com el que es realitza a Cocentaina". I critica que malgrat que la reforma local de Rajoy impossibilita la nova contractació de personal, hi ha una esquerda "que permet la contractació de personal si es per a prestar un servei urgent, i l'aigua ho és".


Un procés d'adjudicació llarg

El procés d'adjudicació de l'aigua ha sigut llarg i turmentós, i amb el temor que després de dos concursos deserts no es poguera dur endavant. El primer intent per privatitzar l'aigua a Muro va quedar desert. El contracte tenia una durada de 25 anys i exigia un cànon d'adjudicació de 964.000 euros i obres en la xarxa per valor de 3,2 milions. En el segon intent va arribar a aprovar com més avantatjosa l'única oferta rebuda per part d'Aigües de València. Però l'empresa va decidir retirar-se a última hora. Al segon concurs es flexibilitzaven notablement les exigències: desapareixien les inversions en obres i el cànon es rebaixava fins als 856.000 euros . El tercer concurs va quedar desert al gener d'aquest any, tot i que l'Ajuntament havia eliminat el cànon d'adjudicació. Finalment, a la quarta vegada va ser. Es va adjudicar la gestió a l'empresa Técnicas Valencianas del Agua S.L. que va ser la guanyadora d'un concurs on es van presentar un total de 5 empreses. En aquesta els cànons fixes i variables desapareixen i sols s'obliga a l'empresa adjudicatària la realització de les millores pertinents. L'adjudicació es fa per a cinc anys.

Un concurs on les crítiques de l'oposició venien perquè, segons afirmen EUPV i PP, no deixava presentar-se a les empreses local. "Aguas de Valencia va torejar a l'ajuntament i al poble de Muro" critica Francesc Valls (EUPV). Rafael Climent, alcalde de Muro, assegura que s'han fet "uns plecs de condicions molt restringits buscant l'interès de la ciutadania" i remarca: "l'empresa va intentar jugar amb nosaltres, però com no complia les exigències no vam cedir".


Estalvi econòmic o sobre cost posterior?

A banda dels impediments de la reforma local de Mariano Rajoy per fer exclusivament pública la gestió, l'oposició i l'equip de govern mantenen un enfrontament sobre les conseqüències que comportarà aquesta externalització del servei. L'equip de govern parla d'un estalvi econòmic i d'una ordenació del servei, mentre que l'oposició alerta dels sobrecostos que pot comportar la privatització, sobrecostos que hauria d'assumir l'administració i d'un empitjorament del servei i un augment del preu del rebut a canvi de la recerca del benefici per part de l'empresa.

Des de l'oposició s'argumenta que amb les millores que se li obliguen a realitzar a l'empresa en els comptadors li se "menjarà" el benefici i per tant suposarà un desequilibri financer. "L'ajuntament haurà de mantenir l'equilibri financer, i si els estudis que han fet els tècnics del Partit Popular es confirmen, ens mengen les inversions les millores que ha de realitzar l'empresa, per tant s'haurà de compensar a l'empresa ja siga pagant el cost l'administració sense pujar el rebut o fent una pujada d'aquest", afirma Ángel Mollà, portaveu del PP. Francesc Valls (EUPV), per la seua banda, alerta: "L'empresa ha oferit moltes millores, però aquestes no compensaran els beneficis obtinguts per la gestió i es donarà una desequilibri financer que acabarà pagant l'administració per evitar una pujada del rebut que seria perjudicial electoralment".

"Hem d'esperar per veure si genera o no desequilibri, però jo estic convençut de que no. Sinó no haguera dut endavant aquesta projecte", defèn Rafael Climent, alcalde de Muro. A més crítica que els arguments de l'oposició siguen meres "conjectures i futuribles" i que aquesta solució, a més de ser "l'única possible", serà un "estalvi econòmic". Recorda que la tasca de l'Ajuntament no s'acaba amb l'adjudicació, sinó que l'objectiu de l'equip de Govern serà vetlar "perquè l'empresa complisca amb les seus obligacions" , que estarà sempre fiscalitzant l'actuació de l'empresa "defenent els interessos del poble de Muro", tot garantint que el preu del rebut només muntarà "el que augmente l'IPC, conforme està inclòs al plec de condicions".

La polèmica no acaba amb la privatització del servei, sinó que continua pels possibles problemes que puguen sorgir i el renaixement de l'enfrontament dialèctic intens sobre el tema que pot generar. Dos anys resten per les eleccions municipals i depenent com vaja aquesta gestió del servei es marcarà l'esdevenir electoral de les quatre formacions polítiques mureres i el color del futur equip de govern. L'aigua serà el jutge.

 

Reportatge elaborat per Moisés Pérez (*Podeu seguir-lo a Twitter a @MoissPrez)

 

Hemeroteca de tot el procés d'externalització de l'aigua a Muro

6 d'octubre de 2011 (AM): Muro crea una comissió per estudiar l'externalització de l'aigua i la llum

13 de desembre de 2011 (AM): Muro aprova seguir amb el procés d'externalització del servei d'aigua

2 de març de 2012 (AM): Muro presenta el Plec per externalitzar l'aigua

1 d'agost de 2012 (AM): Muro aprova altre plec de condicions per gestionar l'aigua

2 d'octubre de 2012 (AM): Muro aprovarà l'oferta de l'empresa que gestionarà l'aigua

5 de novembre de 2012 (AM): Muro insisteix en municipalitzar l'aigua després de 2 concursos deserts

10 de novembre de 2012 (AM): Desert per segona vegada el concurs per la gestió de l'aigua a Muro

7 de desembre de 2012 (AM): Muro inicia el tercer procés per a externalitzar l'aigua

9 de gener de 2013 (AM): Muro no aconsegueix adjudicar l'aigua i ha de buscar altres fórmules

11 de gener de 2013 (AM): EUPV exigeix una "gestió pública" de l'aigua de Muro

1 d'agost de 2013 (Moisés Pérez): Muro aprova la privatització de l'aigua

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   0 vots  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)envia la teva opinió envia la teva opinió
L'INFORME
ARAMULTIMÈDIA, dijous 17 de octubre de 2013
L’aigua de Muro: una privatització que desperta passions
Equip AM - 17/10/2013
Imatge d'arxiu d'un Plenari a l'Ajuntament de Muro./ ARXIU
La privatització de l'aigua a Muro (El Comtat) desperta verdaderes passions. Només cal presenciar un Plenari de l'Ajuntament per veure amb quina efervescència parlen els diferents grups polítics del municipi defenent les seues postures. La privatització de l'aigua a Muro desperta polèmica, revifa la passió de la vella política i agita el debat al carrer. La gestió de l'aigua a Muro necessita una solució urgent. Aquest es l'únic punt que comparteixen les quatre formacions polítiques que gaudeixen de representació al consistori murer: Compromís i Partit Socialista -que governen amb coalició- i Esquerra Unida i PP -que romanen a l'oposició-. El problema de l'aigua sorgeix quan malgrat les reparacions i actualitzacions de les xarxes hi ha un descontrol en la gestió de l'aigua. Tot açò es deu al fet que molts consumidors no paguen l'aigua, hi ha fuites constants i una manca de control exhaustiu sobre els comptadors del poble, segons apunten les quatre formacions polítiques. Fins ací semblen coincidir. Les tres empreses que fins ara, fins plantejar-se la privatització, portaven la gestió de l'aigua ho feien d'una forma "irregular, ja que els qui ho gestionaven no havien guanyat la contracta mitjançant un concurs". Per tant, es pot afirmar que aquesta situació era "il·legal", com indica la primera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials, Elisa Genís, per part del PSPV-PSOE. La contracta va ser atorgada als anys 60 a l'empresa, època on per atorgar una gestió no es necessitava la realització del concurs. Per tant, davant aquesta situació "el tema de l'aigua s'havia d'afrontar de forma urgent, perquè la situació era al·legal" segons afirma Francesc Valls, edil i portaveu d'Esquerra Unida a l'oposició.
Públic vs Privat Davant la convicció generalitzada de que es devia abordar el tema de l'aigua de forma immediata, es va crear una comissió al 2011 després de que es formalitzarà el nou govern de coalició integrat per la força majoritària el Bloc -amb 6 regidors- amb la suma d'un del Partit Socialista. A l'oposició restarien EUPV amb un regidor i el Partit Popular amb 5. La sorpresa va sorgir a aquesta comissió on la decisió que va prendre el nou equip de govern per tal de solucionar el tema de l'aigua era la seua privatització. Aquest va ser l'inici de la polèmica i del conflicte que marca i marcarà l'agenda política a Muro durant molts anys. Rafael Climent, alcalde de Muro al front de Compromís, defèn que l'única solució per a posar ordre a la gestió de l'aigua es la gestió indirecta, ja que "la reforma local de Mariano Rajoy no ens deixava fer-la pública". Recorda que "els ajuntaments estan supeditats als estats" i que aquesta reforma de la qual es mostra en contra "no deixa altre camí als ajuntaments que optar per la gestió indirecta, no en l'aigua exclusivament, sinó en tots els serveis municipals". A més, afirma "que els informes dels tècnics mostraven que era inviable fer una gestió directa". Reivindica que no es una privatització, ja que "estem passant d'una gestió indirecta a altra indirecta, on el que es canvia solament és l'empresa que gestiona el servei". La primera tinent alcalde del PSOE, Elisa Genís, argumenta de forma similar que "el decret de Rajoy no ens deixa marge per a fer més contractacions que no siguen policies, interventors o secretaris" i sentència que "l'alternativa de contractar gent suposava una despesa que no podia assumir el poble". Per la seua banda el portaveu del Partit Popular, Ángel Mollà, defensa que "aquest servei es pot prestar des de l'ajuntament", i tant ell com els seus companys es neguen "a entregar-lo a mans privades". Critica que "hi ha un excés de gasto i una manca d'ingressos" als comptes de l'aigua i llança una pregunta mordaç a l'equip de govern: "Si l'empresa té beneficis, per què no pot tindre'ls l'ajuntament?". Per part d'Esquerra Unida, el seu portaveu Francesc Valls, declara que "la privatització del servei públic no es viable a llarg termini, perquè hi ha alternatives viables econòmicament per fer una gestió 100% pública, sense entregar a mans privades el servei". A més, afirma que els números dels tècnics de l'ajuntament "mostraven que sí que es podia fer una gestió purament pública com ha comprovat Esquerra Unida fent una comparació amb altre model públic com el que es realitza a Cocentaina". I critica que malgrat que la reforma local de Rajoy impossibilita la nova contractació de personal, hi ha una esquerda "que permet la contractació de personal si es per a prestar un servei urgent, i l'aigua ho és".
Un procés d'adjudicació llarg El procés d'adjudicació de l'aigua ha sigut llarg i turmentós, i amb el temor que després de dos concursos deserts no es poguera dur endavant. El primer intent per privatitzar l'aigua a Muro va quedar desert. El contracte tenia una durada de 25 anys i exigia un cànon d'adjudicació de 964.000 euros i obres en la xarxa per valor de 3,2 milions. En el segon intent va arribar a aprovar com més avantatjosa l'única oferta rebuda per part d'Aigües de València. Però l'empresa va decidir retirar-se a última hora. Al segon concurs es flexibilitzaven notablement les exigències: desapareixien les inversions en obres i el cànon es rebaixava fins als 856.000 euros . El tercer concurs va quedar desert al gener d'aquest any, tot i que l'Ajuntament havia eliminat el cànon d'adjudicació. Finalment, a la quarta vegada va ser. Es va adjudicar la gestió a l'empresa Técnicas Valencianas del Agua S.L. que va ser la guanyadora d'un concurs on es van presentar un total de 5 empreses. En aquesta els cànons fixes i variables desapareixen i sols s'obliga a l'empresa adjudicatària la realització de les millores pertinents. L'adjudicació es fa per a cinc anys. Un concurs on les crítiques de l'oposició venien perquè, segons afirmen EUPV i PP, no deixava presentar-se a les empreses local. "Aguas de Valencia va torejar a l'ajuntament i al poble de Muro" critica Francesc Valls (EUPV). Rafael Climent, alcalde de Muro, assegura que s'han fet "uns plecs de condicions molt restringits buscant l'interès de la ciutadania" i remarca: "l'empresa va intentar jugar amb nosaltres, però com no complia les exigències no vam cedir".
Estalvi econòmic o sobre cost posterior? A banda dels impediments de la reforma local de Mariano Rajoy per fer exclusivament pública la gestió, l'oposició i l'equip de govern mantenen un enfrontament sobre les conseqüències que comportarà aquesta externalització del servei. L'equip de govern parla d'un estalvi econòmic i d'una ordenació del servei, mentre que l'oposició alerta dels sobrecostos que pot comportar la privatització, sobrecostos que hauria d'assumir l'administració i d'un empitjorament del servei i un augment del preu del rebut a canvi de la recerca del benefici per part de l'empresa. Des de l'oposició s'argumenta que amb les millores que se li obliguen a realitzar a l'empresa en els comptadors li se "menjarà" el benefici i per tant suposarà un desequilibri financer. "L'ajuntament haurà de mantenir l'equilibri financer, i si els estudis que han fet els tècnics del Partit Popular es confirmen, ens mengen les inversions les millores que ha de realitzar l'empresa, per tant s'haurà de compensar a l'empresa ja siga pagant el cost l'administració sense pujar el rebut o fent una pujada d'aquest", afirma Ángel Mollà, portaveu del PP. Francesc Valls (EUPV), per la seua banda, alerta: "L'empresa ha oferit moltes millores, però aquestes no compensaran els beneficis obtinguts per la gestió i es donarà una desequilibri financer que acabarà pagant l'administració per evitar una pujada del rebut que seria perjudicial electoralment". "Hem d'esperar per veure si genera o no desequilibri, però jo estic convençut de que no. Sinó no haguera dut endavant aquesta projecte", defèn Rafael Climent, alcalde de Muro. A més crítica que els arguments de l'oposició siguen meres "conjectures i futuribles" i que aquesta solució, a més de ser "l'única possible", serà un "estalvi econòmic". Recorda que la tasca de l'Ajuntament no s'acaba amb l'adjudicació, sinó que l'objectiu de l'equip de Govern serà vetlar "perquè l'empresa complisca amb les seus obligacions" , que estarà sempre fiscalitzant l'actuació de l'empresa "defenent els interessos del poble de Muro", tot garantint que el preu del rebut només muntarà "el que augmente l'IPC, conforme està inclòs al plec de condicions". La polèmica no acaba amb la privatització del servei, sinó que continua pels possibles problemes que puguen sorgir i el renaixement de l'enfrontament dialèctic intens sobre el tema que pot generar. Dos anys resten per les eleccions municipals i depenent com vaja aquesta gestió del servei es marcarà l'esdevenir electoral de les quatre formacions polítiques mureres i el color del futur equip de govern. L'aigua serà el jutge.   Reportatge elaborat per Moisés Pérez (*Podeu seguir-lo a Twitter a @MoissPrez)   Hemeroteca de tot el procés d'externalització de l'aigua a Muro 6 d'octubre de 2011 (AM): Muro crea una comissió per estudiar l'externalització de l'aigua i la llum 13 de desembre de 2011 (AM): Muro aprova seguir amb el procés d'externalització del servei d'aigua 2 de març de 2012 (AM): Muro presenta el Plec per externalitzar l'aigua 1 d'agost de 2012 (AM): Muro aprova altre plec de condicions per gestionar l'aigua 2 d'octubre de 2012 (AM): Muro aprovarà l'oferta de l'empresa que gestionarà l'aigua 5 de novembre de 2012 (AM): Muro insisteix en municipalitzar l'aigua després de 2 concursos deserts 10 de novembre de 2012 (AM): Desert per segona vegada el concurs per la gestió de l'aigua a Muro 7 de desembre de 2012 (AM): Muro inicia el tercer procés per a externalitzar l'aigua 9 de gener de 2013 (AM): Muro no aconsegueix adjudicar l'aigua i ha de buscar altres fórmules 11 de gener de 2013 (AM): EUPV exigeix una "gestió pública" de l'aigua de Muro 1 d'agost de 2013 (Moisés Pérez): Muro aprova la privatització de l'aigua
@ARAMULTIMÈDIA -
Correu electrònic: info@aramultimedia.com