La innocentada del CADA
10/12/2011 - 00:00 Escrit per ARAMULTIMÈDIA
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

D'aquell 28 de desembre ja no queda res, només la placa que encara penja a l'entrada de l'antic 'Monte de Piedad'.

Camps va ser forçat a dimitir. Malauradament no per la pressió popular, que ja clamava des de feia molt de temps. Sinó per pressions que venien des de més enllà d'Almansa i que volien enllestir el terreny electoral.

Amb Camps amagat, Trini ja tenia poques paperetes per repetir a la Conselleria, ella qui havia estat la principal valedora per a que Alcoi tingués aquest Centre d'Art.

I per últim, tots ja sabem a aquestes altures què ha sigut de les altres dues persones, Modesto Crespo i Roberto López. Tots dos principals responsables de la fallida de la CAM i de la incertesa viscuda els últims mesos al sí de l'entitat i, principalment, entre els treballadors, tant nombrosos a les nostres comarques.

Però quan dèiem que ja no queda res, açò és extensiu mes enllà de les persones que aquell dia van presidir la inauguració. I és que ja no queden ni quadres en aquests moments dins del CADA. Les males llengües diuen que la col·lecció que la CAM tenia a Alcoi ha estat traslladada a Alacant, a l'espera de conèixer què passarà amb el centre alcoià. Sense caps visibles de pes dins de l'entitat a la nostra ciutat, ja res es podia fer per reclamar una mica de paciència.

Ara mateix, a Alcoi, només queden els murs del que ha estat durant nou mesos un focus important de la cultura a la ciutat. Encara que CAM i Generalitat (dues entitats que poden despertar antipaties entre certs sectors) foren els gestors d'aquest espai, molts el vam rebre com una onada d'aire fresc.

Vídeoart, exposicions de joves artistes, masterclass i conferències d'alt nivell. Tot això ho vam poder gaudir durant uns pocs mesos, i el públic ben bé sabia que allò era una cosa diferent, que valia molt la pena. I així ho van demostrar acudint en massa i superant en només sis mesos les xifres marcades per a tot un any.

Tot un any que no ha pogut complir-se. Tot un any que haguera pogut ser una demostració de com seguir oferint bones propostes però ajustant els pressupostos. Personalment, pense que aquest haguera estat el vertader repte del CADA, on m'haguera agradat comprovar quines eren les vertaderes apostes a l'hora d'escollir entre unes coses i altres per falta de tenir-les totes juntes. O també és cert que tot açò no haguera passat i el destí del centre, més enllà del propi destí de la CAM, haguera estat el mateix, el tancament.

I és que els temps que corren, com ja s'ha dit massa vegades, no són per a la cultura. No són per a la cultura com l'entenen molts, clar.

A l'espera de que el Banc Sabadell es pronuncie i ens done algunes pistes sobre el futur de l'Obra Social CAM (on es troba integrat el CADA), seguirem pensant que Alcoi també està fet per a la modernitat. Que exposicions com les vingudes des del Prado poden compartir un mateix espai amb mostres de joves artistes que exposen a ciutats com Berlin, Nova York, Tòkio o Barcelona, però que fins ara no havien trobat un lloc per mostrar els seues treballs a casa seua. Que la música es pot entendre de moltes maneres, també mentre l'escoltes a un saló d'actes. I que la imatge, en moviment, també és ART. Esperem que tot açò que hem pogut gaudir durant uns pocs mesos no quede en això, en una innocentada de mal gust.

 

 

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   0 vots  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)
MIRADES D´ARA
ARAMULTIMÈDIA, dissabte 10 de desembre de 2011
La innocentada del CADA
Equip AM - 10/12/2011
D'aquell 28 de desembre ja no queda res, només la placa que encara penja a l'entrada de l'antic 'Monte de Piedad'. Camps va ser forçat a dimitir. Malauradament no per la pressió popular, que ja clamava des de feia molt de temps. Sinó per pressions que venien des de més enllà d'Almansa i que volien enllestir el terreny electoral. Amb Camps amagat, Trini ja tenia poques paperetes per repetir a la Conselleria, ella qui havia estat la principal valedora per a que Alcoi tingués aquest Centre d'Art. I per últim, tots ja sabem a aquestes altures què ha sigut de les altres dues persones, Modesto Crespo i Roberto López. Tots dos principals responsables de la fallida de la CAM i de la incertesa viscuda els últims mesos al sí de l'entitat i, principalment, entre els treballadors, tant nombrosos a les nostres comarques. Però quan dèiem que ja no queda res, açò és extensiu mes enllà de les persones que aquell dia van presidir la inauguració. I és que ja no queden ni quadres en aquests moments dins del CADA. Les males llengües diuen que la col·lecció que la CAM tenia a Alcoi ha estat traslladada a Alacant, a l'espera de conèixer què passarà amb el centre alcoià. Sense caps visibles de pes dins de l'entitat a la nostra ciutat, ja res es podia fer per reclamar una mica de paciència. Ara mateix, a Alcoi, només queden els murs del que ha estat durant nou mesos un focus important de la cultura a la ciutat. Encara que CAM i Generalitat (dues entitats que poden despertar antipaties entre certs sectors) foren els gestors d'aquest espai, molts el vam rebre com una onada d'aire fresc. Vídeoart, exposicions de joves artistes, masterclass i conferències d'alt nivell. Tot això ho vam poder gaudir durant uns pocs mesos, i el públic ben bé sabia que allò era una cosa diferent, que valia molt la pena. I així ho van demostrar acudint en massa i superant en només sis mesos les xifres marcades per a tot un any. Tot un any que no ha pogut complir-se. Tot un any que haguera pogut ser una demostració de com seguir oferint bones propostes però ajustant els pressupostos. Personalment, pense que aquest haguera estat el vertader repte del CADA, on m'haguera agradat comprovar quines eren les vertaderes apostes a l'hora d'escollir entre unes coses i altres per falta de tenir-les totes juntes. O també és cert que tot açò no haguera passat i el destí del centre, més enllà del propi destí de la CAM, haguera estat el mateix, el tancament.

I és que els temps que corren, com ja s'ha dit massa vegades, no són per a la cultura. No són per a la cultura com l'entenen molts, clar. A l'espera de que el Banc Sabadell es pronuncie i ens done algunes pistes sobre el futur de l'Obra Social CAM (on es troba integrat el CADA), seguirem pensant que Alcoi també està fet per a la modernitat. Que exposicions com les vingudes des del Prado poden compartir un mateix espai amb mostres de joves artistes que exposen a ciutats com Berlin, Nova York, Tòkio o Barcelona, però que fins ara no havien trobat un lloc per mostrar els seues treballs a casa seua. Que la música es pot entendre de moltes maneres, també mentre l'escoltes a un saló d'actes. I que la imatge, en moviment, també és ART. Esperem que tot açò que hem pogut gaudir durant uns pocs mesos no quede en això, en una innocentada de mal gust.    
@ARAMULTIMÈDIA -
Correu electrònic: info@aramultimedia.com