Aprofitar d'una els recursos: empreses Spin-Off
Escrit per GERMÁN LLORCA
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

Enteneu-me bé, aquest article no és una crítica a les iniciatives que s'han dut a terme fins ara ni a les que hi ha en marxa (que les hi ha). És més una pregunta feta en veu alta sobre si s'ha fet prou i si hi ha alternatives perquè tot eixe cabdal valuosíssim de persones formades poguera quedar-se ací un temps més.

La Història dels estudis d'especialitat que estan a l'origen de l'actual infraestructura universitària alcoiana té vora dos-cents anys. I està clar que els objectius del Campus d'Alcoi, ara responsabilitat de la Universitat Politècnica de València, han anat canviat al llarg d'eixe temps. La universitat ha proveït (i ha se seguir proveint) d'especialistes les empreses d'Alcoi, de les nostres comarques i de les de més enllà, però em fa l'efecte que a dia de hui això no és suficient... al menys no per a la ciutat.

Tots els anys, entre 150 i 200 persones es graduen en l'escola industrial d'Alcoi en diferents àrees del coneixement científic-tècnic. I tots els anys les xifres ratifiquen l'excel·lent nivell de la formació que han rebut. De veritat, tant costaria que alguns d'eixos graduats i graduades tingueren unes condicions mínimes perquè intentaren posar en marxa en Alcoi les seues iniciatives empresarials? És a dir, com un viver d'empreses, però amb una forta implicació per part de la universitat, les administracions i organismes locals i de la iniciativa privada que volguera prendre part.

Una bona idea bé es mereix un, dos o tres anys de cultiu en un entorn adequat. Perquè eixa bona idea, a la volta de 10 o 15 anys pot arribar a ser una font de llocs de treball i activitat econòmica per a la ciutat. I no exagere gens si dic que els Steve Jobs o Bill Gates del futur, ben bé poden haver estudiat en Alcoi; però no ho sabrem mai si deixem que desapareguen. I no sabrem mai si Alcoi, amb molt de temps i molta paciència, podria acabar sent un xicotet Silicon Valley.

En l'actual era de l'economia informacional, és a dir, on el valor econòmic està centrat en la gestió de la informació (disseny, investigació, innovació...) s'ha d'apostar pel capital humà. Sincerament, pense que fins i tot en aquestos temps de precarietat no costaria tants diners habilitar una inversió a fons perdut, si voleu, però de futur importantíssima. Per què pareix que ningú no s'ho haja plantejat seriosament?

I tot açò ja té un nom: es diu empresa spin-off o EBT (empresa de base tecnològica). A l'acabar la titulació universitària, l'estudiant o grup d'estudiants amb una idea elaboren un pla d'empresa. Per a poder-ho fer, reben l'atenció i assessorament dels especialistes que la (o les) institució posa al seu abast. Simplement això ja dóna una idea del potencial del projecte a dur endavant. Després, es designa un tutor (o tutors) que els ajuda a desbrossar el camí (burocràtic-administratiu). I, essencial, durant un període de temps (entre un i tres anys), disposen d'un espai amb uns serveis mínims per fer créixer la idea.

Senzill, no?

Germán Llorca
Mirades d'ARA

 

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   2 vots  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)envia la teva opinió envia la teva opinió
MIRADES D'ARA
ARAMULTIMÈDIA, diumenge 24 de juny de 2012
Aprofitar d'una els recursos: empreses Spin-Off
Germán Llorca - 24/06/2012
Fàbrica del s. XIX. / WEB
Enteneu-me bé, aquest article no és una crítica a les iniciatives que s'han dut a terme fins ara ni a les que hi ha en marxa (que les hi ha). És més una pregunta feta en veu alta sobre si s'ha fet prou i si hi ha alternatives perquè tot eixe cabdal valuosíssim de persones formades poguera quedar-se ací un temps més. La Història dels estudis d'especialitat que estan a l'origen de l'actual infraestructura universitària alcoiana té vora dos-cents anys. I està clar que els objectius del Campus d'Alcoi, ara responsabilitat de la Universitat Politècnica de València, han anat canviat al llarg d'eixe temps. La universitat ha proveït (i ha se seguir proveint) d'especialistes les empreses d'Alcoi, de les nostres comarques i de les de més enllà, però em fa l'efecte que a dia de hui això no és suficient... al menys no per a la ciutat. Tots els anys, entre 150 i 200 persones es graduen en l'escola industrial d'Alcoi en diferents àrees del coneixement científic-tècnic. I tots els anys les xifres ratifiquen l'excel·lent nivell de la formació que han rebut. De veritat, tant costaria que alguns d'eixos graduats i graduades tingueren unes condicions mínimes perquè intentaren posar en marxa en Alcoi les seues iniciatives empresarials? És a dir, com un viver d'empreses, però amb una forta implicació per part de la universitat, les administracions i organismes locals i de la iniciativa privada que volguera prendre part. Una bona idea bé es mereix un, dos o tres anys de cultiu en un entorn adequat. Perquè eixa bona idea, a la volta de 10 o 15 anys pot arribar a ser una font de llocs de treball i activitat econòmica per a la ciutat. I no exagere gens si dic que els Steve Jobs o Bill Gates del futur, ben bé poden haver estudiat en Alcoi; però no ho sabrem mai si deixem que desapareguen. I no sabrem mai si Alcoi, amb molt de temps i molta paciència, podria acabar sent un xicotet Silicon Valley. En l'actual era de l'economia informacional, és a dir, on el valor econòmic està centrat en la gestió de la informació (disseny, investigació, innovació...) s'ha d'apostar pel capital humà. Sincerament, pense que fins i tot en aquestos temps de precarietat no costaria tants diners habilitar una inversió a fons perdut, si voleu, però de futur importantíssima. Per què pareix que ningú no s'ho haja plantejat seriosament? I tot açò ja té un nom: es diu empresa spin-off o EBT (empresa de base tecnològica). A l'acabar la titulació universitària, l'estudiant o grup d'estudiants amb una idea elaboren un pla d'empresa. Per a poder-ho fer, reben l'atenció i assessorament dels especialistes que la (o les) institució posa al seu abast. Simplement això ja dóna una idea del potencial del projecte a dur endavant. Després, es designa un tutor (o tutors) que els ajuda a desbrossar el camí (burocràtic-administratiu). I, essencial, durant un període de temps (entre un i tres anys), disposen d'un espai amb uns serveis mínims per fer créixer la idea. Senzill, no? Germán Llorca
Mirades d'ARA  
@ARAMULTIMÈDIA -
Correu electrònic: info@aramultimedia.com