Mitjans de comununicació i desinformació massiva
Ho lamente molt
Escrit per GERMÁN LLORCA
6 opinions 6 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

En Espanya es denuncien TOTS ELS DIES 40 casos de desaparicions, hi ha quasi 14.000 expedients encara oberts i d'açò ja s'ha escrit en mil ocasions. Però és absolutament vergonyós com li fem el joc a la ronya que diàriament escampen els mitjans de comunicació, que es recreen en la morbositat dels detalls més insignificants d'un únic cas que no hauria de ser ni més ni menys important que la resta. Per què no parlem també TOTS ELS DIES dels 114.000 desapareguts de la Guerra Civil que continuen esperant que algú se'n recorde d'ells en les cunetes d'este país? Què marca la diferència entre l'interés d'uns casos i altres? Què determina la importància i la dignitat entre uns sers humans i uns altres?

I no és cosa ni dels familiars ni dels amics de la xica (que per favor em disculpen), els que puguen estar patint. Mentre hi haja soroll mediàtic es mantindrà un mínim fil d'esperança de trobar-la amb vida i bé. Això ho entenc i és totalment legítim. La meua crítica és per als mitjans de comunicació de masses d'este país. Mentre Diana Quer continua obrint telediaris, ocupant hores i hores de tertúlies i línies de text en periòdics i diaris...

...QUÈ PASSA AMB ELS 26.300 (VINT-I-SIS MIL) MILIONS D'EUROS QUE L'ESTAT NO RECUPERARÀ D'UNA BANCA PODRIDA, INEFICIENT I CORRUPTA A QUI ELS VA DONAR EN CONCEPTE D'AJUDES PÚBLIQUES?

D'això és del que vull que parlen els mitjans. De coses que afecten i impliquen a moltíssimes més persones que una desgràcia personal. D'això vull que estiguen parlant a totes les hores possibles. D'això vull que m'estiguen donant la matraca a tota hora. Hui, i demà i despús-demà. Dit d'una altra forma: ja està bé de parlar tant d'unes coses i tan poc d'altres. Que deixen d'intoxicar i d'emmerdar d'una l'opinió pública. No entenc com puga quedar a qui li semble normal tot açò.

Germán Llorca

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   7 vots  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (6)envia la teva opinió envia la teva opinió
12ÚltimaSegüent »
6 | pressos de les hemocions 18/01/2018 20:36
Tenim uns mitjans "informatius" sensacionalistes i viscerals, a mes es un arma del actual govern per a xuclar vots e incrementar suport popular a la seua llei de "presó permanet revisable".

Aviu al telediari, la RTVE despres de inllectar fastic i odi, ha soltat que sols el PP esta a favor de la cadena perpetua.

La TV està per DISTRAURE-MOS no per informar!
5 | Jordi 18/09/2016 13:58
Hay tanto revuelo y tantos medios policiales dedicados en este caso porque EN GALICIA ESTAN DE ELECCIONES, sino de que.
4 | Isahia Berlin. 18/09/2016 11:11
Sí,sé quien es Revel: "La primera fuerza que domina el mundo es la mentira".
3 | Germán Llorca 16/09/2016 14:27

Ariadna i Craxi, pels vostres cometaris trobe que no heu entés bé el sentit de l'article (no és un reprotxe; faltaria molt més text per matisar bé el que he volgut dir). No parle de desapareguts: parle de la capacitat dels media de desviar l'atenció d'assumptes de moltíssima major importància que una desgràcia personal: és a dir, què el govern del PP vaja a deixar perdre més de 26.000 milions d'euros a una banca ineficient i corrupta, però plena d'amica. Diners d'un rescat en un context en el que els governs anteriors del PSOE havien enganyat l'opinió pública i havien fet una gestió més que nefasta de l'economia (sí, també per amiguisme, nepotisme i inutilitat). Si penseu que comparativament eixe tema ha tingut el mateix pes informatiu que el de Diana Quer, és cosa vostra la valoració.
Craxi, t'agraïsc que hages sabut identificar la meua voluntat de justícia universal. De fet, sóc fan de Revel. Si no ho saps és l'autor que des de la dècada dels 1980 denuncia la hipocresia d'una part de l'esquerra pel que fa justament als crims dels règims suposadament d'esquerres (Revel critica, sobre tot, la ceguesa dels comunistes francesos -i italians- respecte a la Unió Soviètica i Xina). És més, eixa crítica i altres expliquen el procés d'autocrítica obert en l'esquerra des de finals dels 70 i és el que explica (en part) la seua descomposició ideològica a Europa des d'aleshores. La dreta no té el problema de l'autocrítica. Millor dit: no pateix tant els efectes de l'autocrítica. Per cert; la qüestió de les fosses de la guerra civil espanyola sol comparar-se amb la de Camboia; resultat d'un règim sanguinari suposadament d'esquerres que va deixar 2 milions de desapareguts.
Ariadna, la diferència entre els desapareguts de Cuba i Les Filipines són els 40 i 60 anys respectivament de diferència entre aquells conflictes i els de la Guerra Civil espanyola: encara hi ha familiars directes vius que esperen que simplement els deixen recuperar els cossos de germans, pares, mares, iaios, iaies, amics... estan vius. No és passat, és present. I sí; la memòria dels desapareguts i deixats de la mà de les Filipines, Cuba i qualsevol altra guerra absurda hauria de tindre reparació. No estaria mal que d'això en parlaren una miqueta també els mitjans. ;)
2 | Craxi 16/09/2016 9:31
Sí, y los defensores de la justicia universal (esos que quieren que se juzgue a los militares fascistas sudamericanos aquí en España), deberían de hablar todos los días de los desaparecidos en las dictaduras comunistas.
MIRADES D'ARA
ARAMULTIMÈDIA, dijous 15 de setembre de 2016
Mitjans de comununicació i desinformació massiva
Ho lamente molt
Germán Llorca - 15/09/2016
Guàrdies Civils vigilen una batuda per trobar Diana Quer
En Espanya es denuncien TOTS ELS DIES 40 casos de desaparicions, hi ha quasi 14.000 expedients encara oberts i d'açò ja s'ha escrit en mil ocasions. Però és absolutament vergonyós com li fem el joc a la ronya que diàriament escampen els mitjans de comunicació, que es recreen en la morbositat dels detalls més insignificants d'un únic cas que no hauria de ser ni més ni menys important que la resta. Per què no parlem també TOTS ELS DIES dels 114.000 desapareguts de la Guerra Civil que continuen esperant que algú se'n recorde d'ells en les cunetes d'este país? Què marca la diferència entre l'interés d'uns casos i altres? Què determina la importància i la dignitat entre uns sers humans i uns altres? I no és cosa ni dels familiars ni dels amics de la xica (que per favor em disculpen), els que puguen estar patint. Mentre hi haja soroll mediàtic es mantindrà un mínim fil d'esperança de trobar-la amb vida i bé. Això ho entenc i és totalment legítim. La meua crítica és per als mitjans de comunicació de masses d'este país. Mentre Diana Quer continua obrint telediaris, ocupant hores i hores de tertúlies i línies de text en periòdics i diaris... ...QUÈ PASSA AMB ELS 26.300 (VINT-I-SIS MIL) MILIONS D'EUROS QUE L'ESTAT NO RECUPERARÀ D'UNA BANCA PODRIDA, INEFICIENT I CORRUPTA A QUI ELS VA DONAR EN CONCEPTE D'AJUDES PÚBLIQUES? D'això és del que vull que parlen els mitjans. De coses que afecten i impliquen a moltíssimes més persones que una desgràcia personal. D'això vull que estiguen parlant a totes les hores possibles. D'això vull que m'estiguen donant la matraca a tota hora. Hui, i demà i despús-demà. Dit d'una altra forma: ja està bé de parlar tant d'unes coses i tan poc d'altres. Que deixen d'intoxicar i d'emmerdar d'una l'opinió pública. No entenc com puga quedar a qui li semble normal tot açò. Germán Llorca
@ARAMULTIMÈDIA -
Correu electrònic: info@aramultimedia.com