Crítica de 'Dancing with Frogs', per Marta Rosella Gisbert per a Aramultimèdia
‘Dancing with frogs': los chicos no lloran
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

Moltes, moltíssimes, són les xacres que han perseguit la dona, com a dona, al llarg de tota la història. Si açò ens ho va recordar el dilluns la proposta de Maduixa, Mülier, l'alcoiana Sol Picó i la seua companyia s'arrisquen a parlar del buit on hem deixat, a la societat actual, que els homes es podreixin, amb la seua pena i les seues emocions reprimides. Dancing with frogs, anit al Calderón, és dansa contemporània per vomitar estereotips i reclamar que els homes, idealitzats en granotes que, quan s'han de convertir en prínceps, mai arriben a estar a l'altura, també tenen el seu coret. Sol Picó és l'única dona, la intrusa, en aquest univers de gripaus i altres éssers incompresos i rebutjats per la societat, que s'ha de posar bigoti per ser escoltada pels reis del masclisme i que també pateix a les seues carns l'excés de testosterona. Què ha de fer un home per ser considerat un home? Què ha de fer una dona per ser tractada, precisament, com aquest últim home? Una paradoxa complexa, dura, transmesa de manera gamberra i terriblement original -des de la fira on es rifen els homes del SXXI i el ja aclamat hit "tu coño es mi droga"- que ens fa pensar, que ens mou i remou, sobre el perill d'un món hitlerià en masculí.

Marta Rosella Gisbert

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   0 vots  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)envia la teva opinió envia la teva opinió
MOSTRA TEATRE
ARAMULTIMÈDIA, divendres 1 de juny de 2018
Crítica de 'Dancing with Frogs', per Marta Rosella Gisbert per a Aramultimèdia
‘Dancing with frogs': los chicos no lloran
Lirios Silvestre - 01/06/2018
Moltes, moltíssimes, són les xacres que han perseguit la dona, com a dona, al llarg de tota la història. Si açò ens ho va recordar el dilluns la proposta de Maduixa, Mülier, l'alcoiana Sol Picó i la seua companyia s'arrisquen a parlar del buit on hem deixat, a la societat actual, que els homes es podreixin, amb la seua pena i les seues emocions reprimides. Dancing with frogs, anit al Calderón, és dansa contemporània per vomitar estereotips i reclamar que els homes, idealitzats en granotes que, quan s'han de convertir en prínceps, mai arriben a estar a l'altura, també tenen el seu coret. Sol Picó és l'única dona, la intrusa, en aquest univers de gripaus i altres éssers incompresos i rebutjats per la societat, que s'ha de posar bigoti per ser escoltada pels reis del masclisme i que també pateix a les seues carns l'excés de testosterona. Què ha de fer un home per ser considerat un home? Què ha de fer una dona per ser tractada, precisament, com aquest últim home? Una paradoxa complexa, dura, transmesa de manera gamberra i terriblement original -des de la fira on es rifen els homes del SXXI i el ja aclamat hit "tu coño es mi droga"- que ens fa pensar, que ens mou i remou, sobre el perill d'un món hitlerià en masculí. Marta Rosella Gisbert
@ARAMULTIMÈDIA -
Correu electrònic: info@aramultimedia.com