Crítica de Moby Dick, per Marta Rosella Gisbert, per a Aramultimèdia
Un Moby Dick omnipresent
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

La força del mar és atzarosa, i no coneix límits. De la mateixa manera ho és l’actor Josep Maria Pou, que desborda l’escenari cada cop que interpreta al capità Ahab de Moby Dick, de la companyia Focus, que aquest dimecres es va presentar al Teatre Calderón, assortint l’efecte esperat. Brillant i aterradora a la vegada, amb un text hipnotitzant. 

I si, com dèiem, l’oceà no té mesura, essent “la blancor láctica” que aterra els mariners que la solquen, així com qui determina quan és vida i quan mort dels molts que s’apropen a acaronar-la, l’obsessió per Moby Dick és omnipresent, el malson d’Ahab. Així ho vam viure anit a les butaques del Calderón. La companyia catalana es volca en una escenografia que, d’alguna manera, ens empeny, amb un mar brau al darrere, a reviure la tragèdia del vaixell Pequod, a anar a la deriva en aquest vaivé que és la vida, cap a la crònica d’una mort anunciada del protagonista. Amb ell morim, o amb ell vivim; tot depèn del capritx d’un mar que és un limb, el lloc on descansa Moby Dick. 

Marta Rosella Gisbert

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   0 vots  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)envia la teva opinió envia la teva opinió
MOSTRA TEATRE
ARAMULTIMÈDIA, dijous 31 de maig de 2018
Crítica de Moby Dick, per Marta Rosella Gisbert, per a Aramultimèdia
Un Moby Dick omnipresent
Lirios Silvestre - 31/05/2018
Moby Dick
La força del mar és atzarosa, i no coneix límits. De la mateixa manera ho és l’actor Josep Maria Pou, que desborda l’escenari cada cop que interpreta al capità Ahab de Moby Dick, de la companyia Focus, que aquest dimecres es va presentar al Teatre Calderón, assortint l’efecte esperat. Brillant i aterradora a la vegada, amb un text hipnotitzant.  I si, com dèiem, l’oceà no té mesura, essent "la blancor láctica" que aterra els mariners que la solquen, així com qui determina quan és vida i quan mort dels molts que s’apropen a acaronar-la, l’obsessió per Moby Dick és omnipresent, el malson d’Ahab. Així ho vam viure anit a les butaques del Calderón. La companyia catalana es volca en una escenografia que, d’alguna manera, ens empeny, amb un mar brau al darrere, a reviure la tragèdia del vaixell Pequod, a anar a la deriva en aquest vaivé que és la vida, cap a la crònica d’una mort anunciada del protagonista. Amb ell morim, o amb ell vivim; tot depèn del capritx d’un mar que és un limb, el lloc on descansa Moby Dick.  Marta Rosella Gisbert
@ARAMULTIMÈDIA -
Correu electrònic: info@aramultimedia.com