ARAMULTIM�DIA - Portada

ARA Entrevistem Paco Agull�, portaveu del Grup EU-L�Entesa

Equip AM — Fri, 17 May 2013 13:47:00 +0200

Paco Agulló, Portaveu del Grup EU-L´Entesa, és el Coordinador de l'Àrea de Serveis a les Persones, i Regidor Delegat de Cultura, Participació Ciutadana, Consum i Polítiques Comarcals. Com ja hem anunciat s'ha sotmès al qüestionari d'ARA MULTIMÈDIA Aquesta entrevista l'hem realitzada a la mateixa seu del diari digital (al carrer Sant Maure número 9). Agulló ens parla de la seua relació amb el PSPV, d'alternatives a La Canal, del trencament del pacte amb el Bloc, explica les alternatives que va oferir. Per últim ens explicarà quin serà el seu futur d'ací dos anys

and #1042; and #1080; and #1074; and #1072; and #1090;, and #1040; and #1083; and #1100; and #1082; and #1086; and #1081;! (Viva, Alcoy!)

Equip AM — Fri, 17 May 2013 12:06:00 +0200

Les televisions russes veuen aquestos dies un documental promocional d'Alcoi dirigit pel prestigiós director de cinema Víctor Buturlin i realitzat per alumnes de cine de Sant Petersburg i la Ciutat de la Llum d'Alacant. Un espléndid treball turístic centrat en les Festes d'Alcoi, la industria, el paissatge i l'hospital suec-norueg.

EU a UPyD: "Espanya va deixar de ser 'Una, Grande y Libre' en 1975"

Equip AM — Fri, 17 May 2013 10:37:00 +0200

Des d'Esquerra Unida afirmen ser conscients de la guerra que mantenen UPyD i PP per "demostrar qui es més espanyol i qui espanyolitzarà més catalanoparlants, però a la resta de al ciutadania no ens importa en absolut. Els problemes són altres", afirma Diego Fernández

Pluja de cr�tiques sobre el Govern d'Alcoi pel seu "catalanisme"

Equip AM — Thu, 16 May 2013 18:04:00 +0200

Els primers en encendre la metxa han sigut els membres del col·lectiu d''UPyD La Montaña', els qui han fet córrer de forma viral una imatge d'una roda de premsa celebrada al Cenre Cultural Ovidi Montllor, amb un cartell de fons on figura el terme "Països Catalans". Després ha estat el Círcul Cívic Valencià el qui ha denunciat aquest fet, i fins i tot 'Nuevas Generaciones' del PP se n'ha fet ressò a través de Twitter

L'Esport 3D continuar� amb el mateix model de l'any passat

Rafa Cerd� Miralles — Fri, 17 May 2013 11:33:00 +0200

Hi haurà tres dies de xerrades i tres dies d'esport, continuant amb el model iniciat l'any passat, canviant les 24 hores pràcticament s'havia eliminat la competició nocturna per tres jornades diürnes esportives

Esquerra Unida respon durament a Comprom�s per les cr�tiques al model de Consell Econ�mic i Social

Rafa Cerd� Miralles — Thu, 16 May 2013 13:25:00 +0200

El Consell Polític d'Esquerra Unida d'Alcoi ha donat a conèixer la resolució en que respon a Compromís per les crítiques directes pel model de Consell Econòmic i Social

Silvestre Vilaplana: una ploma 'tot camins'

Equip AM — Thu, 16 May 2013 18:43:00 +0200

En aquesta ocasió, l'escriptor Francesc Gisbert entrevista a Silvestre Vilaplana Barnés (Alcoi, 1969), un dels autors més exitosos i premiats de les nostres lletres. Escriu tant per al públic juvenil, com per adults, i es mou amb destresa entre la poesia i la narrativa. Ens parla de literatura i de la novel·la Resurrecció (Bromera, col·lecció Espurna), recentment traduïda al castellà en Algar edicions. Una novel·la inquietant, amb personatges al límit, que fan sentir al lector el vertigen de trobar-se a la vora de l'abisme.

El Principal estrena la taquilla inversa per 'Un Quart amb l'Ovidi'

L�dia Vila Vaello — Tue, 14 May 2013 09:42:00 +0200

La companyia de teatre alcoiana La Dependent apropa fins el seu Teatre Principal una de les seues últimes produccions. Es tracta de l'espectacle 'Un quart amb l'Ovidi', un muntatge pensat per un públic infantil a partir dels 2 anys què ha estat encarregat per l'Ajuntament d'Alcoi amb motiu de la celebració dels '70 Anys d'Ovidi'

Alcoi celebrar� el Dia Internacional dels Museus

Rafa Cerd� Miralles — Wed, 15 May 2013 14:30:00 +0200

Hi haurà jornades de portes obertes, visites guiades i altres activitats als museus i exposicions durant el dissabte i diumenge

Balones est� sense tel�fon i internet perqu� han furtat els cables

Equip AM — Wed, 15 May 2013 10:27:00 +0200

Balones, a El Comtat, fa una setmana que no té ni telèfon fixe ni Internet. En principi pensaven que era una avaria, però la Guàrdia Civil ha descobert que han furtat els cables aèris d'una zona del poble. A banda de la molèstia i la incomunicació, els 150 habitants no poden rebre receptes mèdiques ni els funciona la teleassistència.

La Mostra marca la recta final de temporada al Calder�n

Equip AM — Thu, 16 May 2013 11:15:00 +0200

El Teatre Calderón d'Alcoi va presentar aquest dimecres la programació pels mesos de maig i juny a la sala més gran de la ciutat. La Mostra de Teatre captarà gran part de l'atenció, però també els Amics de la Música, la Societat Nova d'Alcoi i l'Orquestra Simfònica Alcoiana ens aportaran bones dosi de música d'alt nivell

El Campus d'Alcoi de la UPV celebra la Setmana de la Llengua

Rafa Cerd� Miralles — Wed, 15 May 2013 09:53:00 +0200

Aquest any es commemora l'any Estellés i realitzarà tres activitats. Començarà amb Eugeni Alemany amb l'espectacle ‘T'ho dic sense acritud', també hi haurà lectura de poemes d'Estellés, a càrrec de la Universitat Sènior i un concert d'Arthur Caravan en acústic

CCOO expulsa un dirigent de la comarca per apropiar-se diners de les quotes

L�dia Vila Vaello — Tue, 14 May 2013 18:16:00 +0200

El sindicat Comissions Obreres de les Comarques Centrals ha suspés oficialment de totes les seues funcions al qui fins ara havia estat Secretari d'Organització i Finances. Segons ens confirmava la Secretària General de CCOO a les nostres comarques Manuela Pascual, aquest alcoià havia estat quedant-se part de les quotes dels socis fins acumular una quantitat de 12.000 euros

Carbonell acusa al bipartit de dinamitar les propostes de Comprom�s

Rafa Cerd� Miralles — Tue, 14 May 2013 14:45:00 +0200

El portaveu de Bloc-Compromís a l'Ajuntament d'Alcoi, Rafa Carbonell, denuncia "la manera de governar irresponsable del Govern per rebutjar qualsevol proposta només pel fet de ser de Compromís"

Com sona?

Equip AM — Thu, 16 May 2013 09:33:00 +0200

"Les teories modernes de l'ensenyament (alguns haurien de fer-ne un repàs perquè semblen que s'han quedat a anys llum del segle XXI) ens diuen que aprendre és molt més que contestar correctament unes preguntes a una prova escrita. Aprendre és tenir experiències, saber viure i conviure, saber treballar amb l'altre, saber enfrontar-se a reptes i poder superar-los amb l'ajuda dels altres, saber resoldre situacions..."

José Cantó Doménech, professor de la Facultat de Magisteri de la UV

'Mala hierba nunca muere'

Equip AM — Thu, 16 May 2013 09:42:00 +0200

"El senyor alcalde Toni Francés ha respost en la Cope Alcoi a una pregunta que li he generat sobre què tenen pensat fer amb la factura de la gespa del Collao que ascendix a 260.000 euros. Doncs em respon dient que ell pensava que el tema estava més que clar i que assumiran el deute. I amb este article li dic, senyor alcalde, este tema no està tan clar com vosté aparenta traslladar-nos"

Mauro Gómez

Detenen una banda de kosovars que van intentar robar a un banc d'Ibi

Equip AM — Tue, 14 May 2013 12:05:00 +0200

La Guàrdia Civil ha detingut 7 kosovars i ha imputat dos espanyols que col·laboraven amb els primers dins l'operació 'Yuletta'. Tenien una estructura repartida per tot Espanya i entraven pel mètode del 'butrón' en comerços, cases i bancs. La banda l'han desarticulada arran de les conclusions de la benemèrita en un robatori perpetrat -sense èxit- el dia de Pasqua a Ibi a un banc del carrer Constitució. A aquest enllaç es pot visionar un vídeo de l'operació. Les càmeres de seguretat van gravar el col·laborador de la banda que pretenia inutilitzar l'alarma.

El Partit Popular denuncia la manca de manteniment de les instal�lacions esportives

Rafa Cerd� Miralles — Tue, 14 May 2013 13:32:00 +0200

El regidor del Partit Popular, José Luis González, va presentar una queixa en l'última Comissió de Govern del Centre d'Esports, per l'estat en què es troben els vestuaris dels pavellons coberts del Poliesportiu Francisco Laporta, els dels Camps del Serpis, així com del camp de futbol del Poliesportiu, que estaven "en un estat deplorable"

L?incomprensible m�n de la Festa. Cap�tol 1

Jordi Orts i Monllor — Thu, 28 Mar 2013 13:38:00 +0100

Un any m�s s’apropen les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, i com sempre hi ha pol�mica, �s ja una tradici� m�s de les festes. Aquest any un dels temes pol�mics, a banda del�canvi de dates, del que ja hem … Sigue leyendo →

Manolete, si no sabes torear p� qu� te metes (el sainete GVA y el VCF contin�a)

Jordi Orts i Monllor — Wed, 10 Apr 2013 20:27:00 +0200

El Consell de la Generalitat valenciana, tanto el nacido de las elecciones ganadas por Camps por mayor�a absoluta como el comandado por el “nuevo” PP no-tenemos-nada-que-ver-con-lo-que-ha-pasado-aqu� se parecen en muchas cosas, pero sobre todo en una cosita: pasan ol�mpicamente de gobernar o de hacer nada. Entre que no hay dinero, que la fiesta se ha [...]

Entrevista a L�dia Vila, d?Aramultim�dia (AM)

L�dia Vila Vaello — Thu, 18 Apr 2013 11:00:00 +0200

Reblogged from El viatge d'Eneas: ?LA NOSTRA OFERTA DE QUALITAT PASSA PER LA CREATIVITAT? Lidia Vila Vaello (Alcoi, 1987) �s llicenciada en Comunicaci� Audiovisual per l?Universitat de Val�ncia. Durant la seua formaci� �ha treballat no nom�s a mitjans locals com el peri�dic Ciudad de Alcoy o el digital Alcoidigital (precursor d?Aramultim�dia), sin� tamb� a RTVV [...]

Homenaje a George Orwell en Barcelona

Jordi Orts i Monllor — Mon, 15 Apr 2013 21:16:00 +0200

El d�a 25 de abril se cumplen 75 a�os de la publicaci�n de uno de los libros que llevaron el drama de la guerra civil espa�ola –y, en particular, la vergonzante divisi�n en la retaguardia republicana– hasta el �ltimo rinc�n del planeta. Homenaje a Catalu�a, la obra de George Orwell que puso a Barcelona en [...]

Vicente Guill Fuster guanya el premi a la millor col�lecci� al Concurs Fotogr�fic de Moros i Cristians d'Ibi 2012

Jordi Orts i Monllor — Tue, 16 Apr 2013 12:31:00 +0200

El president de l'Agrupaci� Fotogr�fica de Castalla, Vicente Guill Fuster, ha obtingut recentment el premi a la millor col�lecci� del XXXV Concurs Fotogr�fic de Moros i Cristians 2012 d'Ibi.

Les seues imatges presentades al certamen amb el t�tol Rayos y truenos han obtingut el reconeixement del jurat, un trofeu i 500 euros en met�l�lic.

M�S INFORMACI�Site Feed

Alexandre Ros, Enric San� i H�ctor Serra presenten els seus poemaris al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi

Jordi Orts i Monllor — Tue, 16 Apr 2013 12:32:00 +0200

Divendres passat tenia lloc al Centre Ovidi Montllor d?Alcoi una triple presentaci� po�tica: Tr�molo, d?H�ctor Serra; El plany de les lletres ferides, d?Enric San�; i Rerefons, d?Alexandre Ros; tots ells publicats per l?editorial Germania.
Jo vaig tenir la immensa sort de fer d?amfitriona d?aquests tres poetes valencians, que venien de lluny per oferir-nos els seus versos.
Per ordre alfab�tic de cognoms vaig anant presentant els escriptors (Ros, San� i Serra) i parlant de les seves obres. Un a un, anaren descobrint-nos en un primer torn de paraula com havien nascut alguns dels poemes, el proc�s seguit fins a tenir el llibre a les mans, la manera particular d'entendre l?escriptura i, sobretot, la poesia, com veien ells la situaci� actual del pa�s i com ho acaraven en la seva obra... En una segona ronda els poetes ens delectaren amb alguns dels seus poemes.

Alexandre Ros i Ros (Bonrep�s i Mirambell, 1968), llicenciat en Dret ha participat en les antologies: Solcs de Paraules (Llibres de l?Aljamia, 2000) i Ponts de Paraules (Amics de Joan Valls, 2008), i ha publicant, a m�s, en solitari el llibre B� i avant. Recull vinarossenc (Antinea, 2004) i, juntament amb Francesc Pou, el volum De fil de Veu (Mis�ria i companyia, 2009). A la xarxa, des de 2006 publica el blog El cau de l?oroneta.

Rerefons �s un poemari minimalista, format per 89 poemes, sense t�tols, nom�s numerats, disposats en l?ordre en qu� van ser sentits i escrits. S�n poemes curts, on podem trobar fins i tot poemes d?un vers, com el poema 17 que diu ?I floriran les penes?, fins a un m�xim de 13 versos.Llegir aquest llibre �s com fullejar un �lbum, on cada poema �s una instant�nia d?un sentiment viscut. Directes, colpidors, amb un cert to d?angoixa i desesperan�a. Poemes de versos lliures, plens d?espontane�tat i intu�ci�.
Rerefons �s un poemari cubista, on el jo po�tic construeix la seva obra a partir de fragments solts i esparsos d?all� que el fa sentir, per tornar a recompondre?s a s� mateix, el �sser que va ser o, segurament, un de nou, amb el p�sit que li ha pogut deixar l?experi�ncia d?algunes situacions viscudes. Rerefons �s un intent de trobar-se a si mateix en un estat de p�rdua, de desorientaci�.Al poemari podem apreciar alguns dels temes que preocupen el poeta: el gaudi de l?instant, el paisatge, l?emoci�, el temps, l?amor, la desesperan�a, el p�sit que ens deixa l?experi�ncia, la solitud, la impressi�.
El poeta confessa que escriu per arribar a entendre?s, a arribar a ell mateix. Aix� que Alexandre Ros �s creador i receptor alhora de la seva obra, escriu all� que intueix que sent i vers a vers, poema a poema, va despullant-se, descobrint-se, per vestir el nou home que ser�. Envellit, ferit, per� m�s savi, m�s fort. S�, perqu� malgrat l?halo de tristesa, d?angoixa, de desesperan�a que trobem al llarg dels 89 poemes, finalitza el seu Rerefons vestint-se amb un vel d?esperan�a transparent, reprenent el cam�, per� ho deixa ben clar, que no ser� el mateix, perqu� ell ja no ser� el mateix.

Enric San� i Ferrandis (Val�ncia, 1976) llicenciat en Econ�miques. En 2012 public� el seu primer poemari El plany de les lletres ferides, el t�tol del qual coincideix amb el nom del seu blog que obr� en abril de 2011 per publicar alguns del seus poemes. Tamb� ha col�laborat en una antologia Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI en la col�lecci� "Mil Poetes i un Pa�s", tots dos a l'Editorial Germania.
43 poemes conformen El plany de les lletres ferides, un llibre que abra�a diferents temes amb ritmes, formes i tons molt variats, amb una clara estructura de d�ptic on la primera de les parts abra�a els poemes amorosos i una segona part, on trobem els poemes m�s cr�tics i compromesos. Els temes que hi predominen s�n l?amor en totes les seves vessants, el fet d?escriure, la mort, els records, l?esperan�a, la cr�tica social, la crida a la lluita, la recerca de la llibertat... Tots ells amb el nexe com� la ferida, la nafra, l?escletxa, el descosit, la cicatriu. Per� malgrat tantes i tantes ferides, el poemes ploren per� no sagnen, perqu� a dintre dels versos batega una esperan�a, un optimisme vital, unes ganes immenses de llegir, escriure, aprendre, estimar... viure. Poemes escrits amb tota la paleta de tons, des de la tendresa m�s exquisida fins al to m�s corrosiu i cr�tic.
Enric San� t� la capacitat de dominar les rimes i els ritmes, per la qual cosa es pot permetre la llic�ncia de transgredir-los, i per tant ferir-los. Per� no solament aix�, sap jugar amb les paraules, els ha ensenyat a ballar, a fer tombarelles, a parlar i a cridar, a emmudir si cal. I les lletres, en aquest sentit, no es planyen, que riuen, i de quina manera! una riallada ben sonora. Trobem en el llibre de San� un llenguatge acurad�ssim abillat amb eleg�ncia d?aparents, d?ox�morons, de jocs de contraris, de mots inventats, d?encabalgaments... I tot per trenar la realitat i el record amb els somnis, les quimeres i els impossibles., a la recerca des de qualsevol espaitemps dels tresors m�s preats: la cultura i la llibertat. Amb llum sobre la foscor i esperan�a pel futur, malgrat els planys i les ferides.

H�ctor Serra Cubilles (Aldaia), llicenciat en Periodisme per la Universitat de Val�ncia, �s home inquiet, actiu, practicant d?un periodisme comprom�s amb la cultura i el pa�s. Des de l?any 2003 col�labora en diferents mitjans de comunicaci� com ara Aldaia R�dio, el peri�dic quinzenal L?Accent o el digital cultural N�vol.com. A la xarxa mant� actualitzat el blog ?L?extrarradi?. Amb la publicaci� de Tr�molo, el seu primer poemari llarg, es posa de manifest, a m�s, la seva faceta de poeta combatiu, tant a nivell nacional com social.

Tr�molo, un poemari madur i madurat que irromp al panorama po�tic del Pa�s Valenci� amb la for�a d?un terratr�mol i el soroll d?un terrabastall. Un poemari que cont� versos esculpits amb la delicadesa de l?assenyat artista, que no t� cap pressa com no siga la de tenir entre els dits l?obra d?art perfecta i acabada. Un poemari on el vers vola lliure per fer-nos sentir el moviment, la sensaci� d?anar sempre a la deriva, d?estar naufragant entre dos espais i dos temps, sempre a sota d?unes plaques tect�niques enfurismades unes vegades, calmades d?altres.
Tr�molo s?estructura b�sicament en dos grans blocs, o millor seria dit en dos grans espais ?Insular i Peninsular?, els l�mits dels quals sempre estan difusos, uns l�mits que defineixen els l�mits dels Pa�sos Catalans. �s en Insular on trobem els poemes d?aigua, simbolitzats per la mar, la pluja, els oceans, les ll�grimes, els estanys... fins i tot, per la humitat �ntima. En Peninsular ens endinsem en els poemes de terra ?una terra que se?ns mostra sempre banyada? on l?autor intenta plasmar la conviv�ncia entre la ciutat de sempre i la d?ara, uns poemes que caminen per la ciutat per� sobretot per l?extraradi. Aquesta part alhora es divideix en dues coordenades temporals: Tradici� i (Post)modernitat, on el poeta ens parla de contrastos: la terra, els costums, el temps d?abans, el temps que era... front a la ciutat, de l?actualitat, el temps d?ara, el temps que �s...Tr�molo, en definitiva, �s un corpus de textos per on davalla una escampadissa de fons i forma en un univers que calla i esclata alhora. On la vida pren contorns postrems i les coordenades dibuixen els atles dels sentiments.

La presentaci� acab� amb la signatura d'exemplars per part dels autors, i com que hi havia tan bon ambient, els autors juntament amb un bon grapat dels assistents arrodon�rem la nit amb un bon sopar de germanor.

Caf� pendiente

Jordi Orts i Monllor — Wed, 27 Mar 2013 18:30:00 +0100

Entro en un bar. Podr�a ser un bar cualquiera. En este caso hace chafl�n en una calle transitada por coches que queman sus prisas con gasolina y humo. Me siento en un taburete y me pido un caf� ma�anero que resulta estar un poco aguado. Bebo sin rechistar. En el bar est�n los t�picos. Aunque, [...]

Un poble, una m�sica

Jordi Orts i Monllor — Thu, 04 Apr 2013 18:26:00 +0200

Un poble, una m�sica
Al voltant dels inicis de la banda de m�sica de Pen�guila
Ernest Llorens        Segons la tradici� oral a Pen�guila ja existia una banda de m�sica a mitjans del segle XIX. Ll�stima que fins ara no s'haja pogut trobar suport documental que acredite amb exactitut data de la seua fundaci�.
?Pen�guila. Sociedad Musical Cultural. Esta Sociedad fue creada, seg�n referencias de personas ancianas, entre los a�os 1860 y 1870. Desde su creaci�n ha tenido per�odos variables en cuanto al n�mero de m�sicos, pero nunca ha desaparecido, gracias a la tradici�n musical que ha pasado de generaci�n en generaci�n y de padres a hijos.?   (1)
La vila de Pen�guila a l?any 1849 :
?Pen�guila . v. con ayunt. de la prov. de Alicante (6 leg. ), part. jud. de Concentaina (2), aud. terr., c. g. y di�c. de Valencia (15). Sit. en las vertientes de la sierra de Aitana; su clima es vario y bastante fr�o, y de los vientos cardinales solo el O. es seco y templado ; los del .N., E. y S se cargan de humedad y producen lluvias y nieves abundantes : en general se goza de completa salud, predominando el temperamento sangu�neo. Tiene 200 CASAS, que forman cuerpo de pobl., las cuales son espaciosas y la mayor parte de 2 pisos, con algunas calles de una regular anchura Hav un peque�o cast., obra de romanos, c�lebre porqu� de �l parti� el caudillo Alasarac � Alzadrach � la toma de Alcoy; casa de ayunt. y c�rcel, escuela de ni�os � la que concurren 40, dotada con 2.000 rs,; otra de ni�as con 30 de asistencia y 4.000 rs. de dotaci�n; igl. parr. (Ntra. Sra. de la Asunci�n), de segundo ascenso, servida par un cura de provisi�n ordinaria , un vicario y 5 beneficiados; 2 ermitas del com�n, bajo la advocaci�n de San Roque y de los Stos, M�dicos San Cosme y San Dami�n, 42 de particulares en sus propias haciendas, y un cementerio capaz y ventilado. (?) Confina el T�RM. por N. con los de Gorga v Benilloba, (3/4 de leg.); E. Alcoy y Benifallim (2) S. Torremanzanas (id.), y O. Alcolecha. En su radio se encuentran 420 mas�as, varios montes con yerbas de pasto y medicinales y sobre 60 fuentes, una de las cuales es sulfurosa,(?) El Correo se recibe de la adm. de Concentaina por balijero tres veces � la semana. Prod.: trigo, cebada, maiz, aceite, vino , frutas, legumbres y hortalizas, mantiene ganado lanar y cabr�o, y hay caza de perdices: conejos y liebres. Ind.: la agr�cola, 3 fab. de mantas morellanas, un bat�n y 6 molinos harineros. El Comercio se reduce � la esportaci�n del vino, trigo, aceite y mantas, import�ndose pescados, viandas, arroz y g�neros de vestir.   Pobl.: 305 vec.1.280 alm. Cap. Prod.: 3.736,500 rs. IMP.: 176,084. CONTR.: 32,974.?    (2)La primera refer�ncia cronol�gica concreta, coneguda fins al moment, de l?existencia de la banda de m�sica de Pen�guila ens la proporciona l'hemeroteca alcoiana :
?El d�a 9 de Mayo pr�ximo se celebrar�n en Torremanzanas fiestas � San Gregorio. Ha sido contratada para tomar parte en las mismas, la m�sica de Benilloba. El mismo d�a y en honor de igual Santo habr� fiestas en Benasau. Probablemente ser�n amenizadas por la m�sica de Pen�guila.? (3) A Benasau, a un tret de pedra, per aquells anys ja s'havien quedat sense banda de m�sica i contractaven a la de Pen�guila perqu� amenitzara les seues festes, a la que es despla�aven els m�sics a peu, seguint el carro que els portava els instruments. La llavors desapareguda m�sica de la ve�na poblaci� havia estat una singular formaci� musical de la qu� ens parla Joaqu�n Mart� Gadea en una curiosa edici� dels anys 1906-1907:
?All� p?els anys 1848 encara quedaven en eixe poblet de la provincia d?Alacant, distrit de Cocentayna, restos de la m�sica del mateix, reduida a cinch o sis ahuelos, que no sabien tocar m�s qu?el Jimo Ny�ny� y el Jipirrim; pero lo m�s jocant no encara era aix�, sin�s la varietat de vestits que portaven; puix uns anaven en �arag�ells blanchs, en cama crua y en cascarra, atres en �arag�ells estrets de mahonet, alforrats y en mocador al cap, y uns quants no m�s en jaca, sombrero d?estquen, y � o dos encara en muntereta; de manera qu?era la m�sica de la bulla, y pera que formara contrast y r�ures pr�u, diu que tots los anys la llogaven en Alcoy pera les festes de Sen Jordi. Moltes d?estes c�ses no ten�en res de particular en aquell temps, perque la gent era encara p�u plana y sencilla, y cabalment per aix� fem nosatros colaci� y mem�ria d?elles, a fi que no s?olviden del tot, gojant de recordarles y cantarlos as� una cans�:
M�sica ?el Jipirr�m y de Jimo Ny�ny� d�en � la qu?ah� en Benas�u s�ls de v�rela se r�en.
Pero ells tots m�s serios que uns coc�ts y satisfets � m�s no poder, perque segurament estaven persuadits de qu?el que non sap m�s en sa mare es gita y no peca, y ten�en rah�.? (4)Segurament la creaci� de la banda,com en gaireb� tots els pobles menuts del pa�s, estaguera promoguda per l?organista de l'esgl�sia o per alguna persona notable de la localitat, que en aquesta �poca, com b� se sap, acostumaven a dedicar el temps lliure, que en tenien molt doncs de feina en feien ben poca, a gaudir dels beneficis de les seues finques, procurar ser alcaldes o diputats, protegir al clergat, afavorir als pobres, als criats fidels i crear bandes de m�sica.
I si parlem de fam�lies riques i poderoses de la Pen�guila d?aquell moment, hem de fer especial refer�ncia a la del conegut latifundista Joaqu�n Rico i Soler (1816-1892) d'origen arist�crata, descendent de Castalla i nebot n�t del que fos bisbe de Terol,  F�lix Rico, en les �ltimesd�cades del segle XVIII.
Joaqu�n Rico i Soler, conegut popularment a les nostres comarques com ?Don Chochim de Pen�guila?,tenia uns oncles sacerdots,germans del seu pare,que sota la seua fe cristiana i caritativa, atenien tots els pobres i necessitats a la Casa Gran, sota el r�tol: ?Posada para todo transeunte?.
Membre d'una fam�lia d?arrels molt cat�liques, va estudiar al ?Colegio de Nobles? de Val�ncia, fundat per Sant Ignasi de Loyola, on eren educats els fills dels nobles mitjan�ant els sabers de l'�poca, aprenent ?danza a la espa�ola?, m�sica, muntar a cavall i fins i tot el m�s perfecte �s de les armes, propi dels cavallers de l'�poca. Despr�s va cursar la carrera de Dret. (5)Personatge de m�s que considerable fortuna i patrimoni, del que diu la premsa del moment va sofrir un espectacular intent de segrest amb la seua fam�lia, per una partida de roders a l?any 1885.?Ha sido preso en la feria de Callosa de Ensarri� el presunto capit�n o jefe de la partida de criminales que intent� en Pen�guila el secuestro de los se�ores Rico y Valor, de que hemos dado noticias detalladas. Es un tal Esp�, joven de buena familia de Polop y de aspecto y maneras distinguidas, pero de instintos poco santos, que ya es licenciado en presidio donde cumpli� condena por varias fechor�as. El criminal ha ingresado en la c�rcel de Concentaina, despu�s de haber sido reconocido por algunas personas que lo vieron al frente de la cuadrilla de bandoleros. Esta no tuvo nunca, ni remotamente, car�cter alguno pol�tico, como pretendi� hacer creer alg�n peri�dico estos d�as.? (6).?En la provincia de Alicante siguen las prisiones de complicados en el secuestro del propietario de Pen�guila, Sr.Rico; pero aunque se cree ya puesta a disposici�n de la autoridad la inmensa mayor�a de aquella extensa cuadrilla, faltan algunos indiv�duos, que, seg�n indican, han marchado al �frica francesa huyendo de la Guardia Civil. Entre �stos figuran Antonio Llopis (a) Roch, Jos� Escrib� (a) Rochet y su hermano Vicente? (7)
?Merced a las activas diligencias practicadas por el sargento segundo del puesto de Callosa de Ensarri� Francisco Mall Orozco, y guardias Juan Masi�, F�lix Estell�s, Jos� Bernabeu y Juan M�s, en uni�n del cabo segundo Leandro Nieto y guardia Antonio Jord�, del de Benimantell, han sido presos Fernando Dom�nech (a) Chirrino y Antonio Sell�s (a) Choles, presuntos c�mplices del robo y secuestro de que fue v�ctima D.Joaqu�n Rico de Pen�guila.? (8)
De la butxaca de ?Don Chochim? van sortir els diners per a la construcci� de l?original i rom�ntic Jard� de Sants, i altres beneficis per al poble. Va casar dues vegades, emparentant amb altres acabalades fam�lies, per� va morir sense descend�ncia.
No �s d'estranyar, doncs, que per la seua iniciativa i subvenci� es creara, tamb�, la banda de m�sica del poble. Malgrat la mancan�a d?informaci� pel que fa als seus primer m�sics i directors, algunes publicaciones ens parlen del contest� Manuel Ferrando Gonz�lez com fundador de la banda.
?Ferrando Gonz�lez, Manuel. Cocentaina (Alicante), 18-I-1841; Ontinyent (Valencia), 1908. Compositor, organista y pedagogo. Es probable que recibiera sus primeras orientaciones musicales de Vicente Crevea P�rez. Dirigi� un teatro en Barcelona. Durante su juventud fund� y dirigi� varias bandas de m�sica como las de Pen�guila y la de Denia. Ejerci� como organista en esta poblaci�n y m�s tarde en la iglesia de San Lorenzo de Valencia, donde permaneci� hasta 1902. En esta fecha, al morir su segunda esposa, se retir� al colegio franciscano de la Concepci�n de Ontinyent. (?)? D�AZ G�MEZ, Rafael (9)

Manuel Ferrando, frare tard�, va ser autor preferentment de m�sica religiosa, havent-se perdut pr�cticament tot el seu repertori original a la guerra civil (1936-1939). En la seua joventut va compondre el pasdoble El moro guerrero, del que es diu, malgrat sense precisi� documental, estar datat a meitat de la d�cada de 1860 o a principis de la seg�ent.
Del web de la Federaci� Junta Festes de Moros i Cristians de Cocentaina (http://www.jfcocentaina.com) afegim m�s informaci�, il.lustrada amb una fotografia del m�sic contest� :"(...) De la destreza que despleg� con este instrumento (es refereix a l'orgue) y de sus cualidades como improvisador nos da constancia su brillante pl�yade de disc�pulos. Por tanto, no es de extra�ar que la mayor parte de su producci�n sea m�sica religiosa, A su primera etapa pertenece la singular composici�n festera escrita expresamente para las fiestas de Moros y Cristianos de Cocentaina, ?El Moro Guerrero", el pasodoble festero m�s antiguo del que tenemos constancia actualmente. Su m�sica, llena de pasajes brillantes y dram�ticos, es casi oper�stica. El pasodoble, fiel reflejo del ambiente del que surgi�, puede ayudarnos a conocer el gusto de las clases populares de mediados del siglo XIX frente a este tipo de festejos p�blicos. Si bien el guion manuscrito original, donado por Joaqu�n Sansalvador Molt� al Museu Fester, carece de dataci�n, es evidente que fue escrito durante su primera etapa en la que vivi� apasionadamente el ambiente de las bandas de m�sica. Por el tipo de escritura y cotejando la instrumentaci�n original se deduce que fue escrito a mediados de la d�cada de los a�os sesenta o muy a principios de los setenta. Quiz�s sea este uno de los pasodobles m�s antiguos y con m�s solera de los que conservamos actualmente en todo el �mbito territorial valenciano y muy posiblemente el m�s viejo de los escritos para las fiestas de toda esta comarca. "
                                                    Manuel Ferrando Gonz�lez 1841-1908 (10)

El mestre Ferrando va morir el 3 d?abril de 1908 als seixanta-vuit anys al convent dels frares fransciscans d?Ontinyent.
?Acta de defunci�n de D.Manuel Ferrando Gonz�lez.El d�a 3 de abril del a�o 1908, falleci� en este convento de Onteniente, a los 68 a�os de edad, D.Manuel Ferrando Gonz�lez, natural de Concentaina, hijo leg�timo de D.Manuel y D�.Ramona. Cas� primero con D�.Milagro Ruesques; y luego, muerta �sta, con D�.Elisa Reig Esteve. Viudo por segunda vez y colocados debidamente los dos hijos que le quedaban, pudo realizar los vehementes deseos que ya mucho tiempo alimentaba, de morir como terciario franciscano entre sus hermanos de la primera orden. Refugiado, pues, en este convento, aqu� pas� los �ltimos ocho a�os de su vida atendido y considerado de toda la Comunidad.En medio de sus rarezas y genialidades, ten�a un fondo de piedad que edificaba a cuantos le trataban.Desempe�� el cargo de profesor de m�sica del Colegio.En su juventud fue maestro de varias bandas de m�sica y director de orquesta en un teatro de Barcelona. Posteriormente organista de Denia y por fin de la Parroquia de San Lorenzo de Valencia, cargo que hab�a desempe�ado ya al principio de su carrera y �ltimo que tuvo en propiedad y que renunci� para venir a este convento.Deja muchas composiciones, que resplandecen todas ellas por lo atildado y correcto de su construcci�n art�stica y por su unci�n religiosa, mereciendo especial menci�n la Misa de Difuntos y los motetes de Semana Santa.En su muerte edific� a todos por su fervor en pedir y recibir los �ltimos sacramentos y por su conformidad en la voluntad de Dios.Yace sepultado en el cementerio de esta ciudad de Onteniente.(Es copia exacta del original. Archivo del Colegio de Onteniente)? (11)
Passen els anys i dirigeix la m�sica de la vila el celebrat m�sic alcoi� Jos� Jord� Valor.
(?)Ha dirigido la corporaci�n ?La Primitiva? en dos ocasiones, as� como tambi�n la banda de Pen�guila que fundada por D.Manuel Ferrando ha seguido despu�s las inspiraciones del maestro Jord�. (?) (12)
Una important aportaci� d?Ernesto Valor :
?Jord� Valor, Jos� (1839-1918) (?) Dirigi� la banda ?Primitiva? en los a�os 1890/1895, y la de Pen�guila (Alicante), fundada que fue por el contestano Manuel Ferrando y que sigui� las directrices de Jos� Jorda, pueblo �ste en que vivio su hija Pepita, organista de la parroquia de la citada villa y celosa guardadora de los recuerdos que en aquel pueblo dejara su padre.? (?) (13)
De la relaci� de Jos� Jord� amb Pen�guila s�n fruit una Marcha a la Virgen del Patrocinio i una Misa Solemne a 3 voces, datada a l'any 1911, transcrita pel tamb� m�sic alcoi� Antonio P�rez Verd� (1875-1932), director de la Primitiva d?Alcoi i autor a l?any 1907 d?A ben Amet, reconeguda com la primera marxa mora Tot apunta que la missa esmentada va estar un enc�rrec de la fam�lia de Joaqu�n Rico, per a ser interpretada en les celebracions religioses patronals.
El mestre Jord� va ser constant protector de la banda de m�sica fins a la seua mort, que li va arribar, de sobte, el 16 de juliol de 1918, assegut a l'�rgue de la parr�quia de Santa Mar�a d'Alcoi en una funci� religiosa.El seu soterrament a Alcoi va constituir un acte multitudinari de sentiment i reconeixement popular :
?El maestro Jord�? (?) Al acto del entierro, celebrado el mencionado d�a por la tarde, se asoci� toda la ciudad, asistiendo tambi�n, de uniforme, las corporaciones ?Primitiva?, Nueva del Iris?, ?L�rica Moderna? y adem�s la m�sica de Pen�guila, que vino expresamente a rendir un �ltimo tributo al finado, que fu� su constante protector. (?) (14)
Fins a aqu� uns comentaris sense pretensions al voltant de la primera etapa de la vida de la banda de m�sica de Pen�guila, especialmente pel que fa a dos dels seus m�sics hist�ricamente m�s significatius, els mestres Ferrando i Jord�.
Banda de m�sica d'un poble, que malgrat inconvenientes de tot tipus, minvats recursos i suports, gr�cies a l'esfor�, dedicaci� i "amor a l'art", mai millor dit, dels seus m�sics, ha aconseguit mantenir-se ininterrompudament en el temps, sobrevivint a pen�ries econ�miques, governants incompetents, guerres civils, dictadures?
Enhorabona a la Societat Musical de Pen�guila per la seua ja m�s que centen�ria vida i gr�cies per la seua m�sica.
I per a concloure, un comentari personal : ?m'agrada molt que la banda de Pen�guila estiga present als carrers i places del meu poble, any rere any, a les festes de moros i cristians. Ser� perqu� els meus avis eren de Pen�guila? Pot ser.?
Endavant i que no pare la m�sica.

(1) RUIZ MONRABAL, Vicente : Historia de las Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, tomo I, p. 369, Val�ncia, 1993. (2) MADOZ, Pascual : Diccionario Geogr�fico-Estad�stico-Hist�rico de Espa�a y sus posesiones de ultramar,Tomo XII, pp. 766-767, Madrid, 1849. Biblioteca Nacional d?Espanya. (3) EL SERPIS, diario de la tarde, Alcoi, dijous 29 d?abril de 1886. Hemeroteca Arxiu Municipal d?Alcoi.(4) MART� GADEA, Joaqu�n: Tipos, modismos y coses rares y curioses de la terra del ge, III vol.,Val�ncia, 1906-1907. (5) BROTONS, Quique : El Jard�n de Santos y sus creadores : Don Joaqu�n Rico y Soler, www.alicantevivo.org, 2007.
(6) EL LIBERAL, Madrid, diumenge 13 de desembre de 1885. Hemeroteca Digital Biblioteca Nacional d?Espanya.(7) Ibidem, dilluns 11 de gener de 1886.(8) DIARIO OFICIAL DE AVISOS DE MADRID, divendres 5 de mar� de 1886. Hemeroteca Digital Biblioteca    Nacional d?Espanya. (9) Diccionario de la M�sica Valenciana, Tomo I, p.346, Madrid 2006
(10) FEDERACI� JUNTA FESTES DE MOROS I CRISTIANS DE COCENTAINA. http://www.jfcocentaina.com
(11) FULLANA MIRA, Lu�s R.P. O.F.M., Historia de la villa y condado de Concentaina, pp. 464-465, Alcoi, 1929 (12) AVANTE, revista quincenal literaria, (N�mero extraordinari, amb motiu de l'homenatge p�stum al mestre Jord�), Alcoi, 23 de desembre de 1918. Hemeroteca Arxiu Municipal d?Alcoi. (13) VALOR CALATAYUD, Ernesto : Diccionario Alcoyano de M�sica y M�sicos, p.170, Alcoi, 1998. (14) LA LEALTAD, �rgano del partido Conservador de este distrito , Alcoi, dijous 18 de juliol de 1918. Hemeroteca Arxiu Municipal d?Alcoi.

Mil dioses, cien pueblos, una sola tierra (VIII)

Jordi Orts i Monllor — Mon, 08 Apr 2013 12:50:00 +0200

B.S.O.�Manel ? Teresa Rampell Tras un par de semanas de injustificada ausencia, seguimos con el viaje. Despr�s d?un parell de setmanes de injustificada abs�ncia, seguim amb el viatge. JAIPUR ?T� calvo, t� mucho dinero? Despu�s de una reconfortante ducha ? ... Read MoreLa entrada Mil dioses, cien pueblos, una sola tierra (VIII) aparece primero en La Br�jula Inquieta.

Noves aberracions

Jordi Orts i Monllor — Tue, 26 Mar 2013 13:29:00 +0100

Este xaval va per nota. Gonzalo Bautista, president de les Noves Generacions del PP a Castell�, ha impulsat la campanya ?Me quieren adoctrinar #QueNoTeLien?. Es tracta de possibilitar que els alumnes denuncien de manera an�nima ?la imposici�n de ideas e ideolog�as? i els casos en qu� ?se hace un uso indebido de la libertad de [...]

�Sab�is que un periodista tambi�n tiene derecho a decir NO? Se�ores, el periodismo se paga

Equip AM — Thu, 24 Jan 2013 17:48:00 +0100

Hace menos de una semana, me citaron para una entrevista en la que buscaban periodistas. La primera impresi�n fue de regular a bastante mejor, pero las dos reuniones consecutivas fueron las gotas que colmaron el vaso. La situaci�n era esta: dos empresarios de sesenta a�os quieren a alguien que les lleve un blog, busque anunciantes [...]

Jo encara estic en estiu

Equip AM — Mon, 04 Feb 2013 15:06:00 +0100

Supose que coneixereu la sensaci� d'arribar a casa despr�s d'una temporada fora i trobar la nevera buida, o amb un iogurt caducat i un cartr� de llet en un estat m�s proper al formatge. Jo he obert la meua despr�s de mig estiu sense fer-ho i tenia fins a teranyines. Una de les �ltimes entrades, all� pel lluny� juliol, parlava de la platja del Carabass�. A eixa platja he tornat hui per comprovar si �s cert que l'estiu ja s'ha acabat, com tots diuen estos primers dies de setembre. L'estampa que m'he trobat �s ben diferent a la de fa nom�s uns dies. Hi havien uns milers de persones menys (aix�, a ull), una brisa m�s freda que no convidava al bany, menys minuts de sol i l'ambient ja no feia olor a bronzejador. Fins i tot el mar tenia un blau m�s fosc i en l?horitz� no es percebia ni rastre de la t�pica calina estiuenca. Diego, fes-te la idea: l'estiu s'acaba. No �s un drama, tots els anys passa, ho superar�s.

Als mesos que ara deixem arrere no les ha faltat res de bo a nivell informatiu: hem patit greus incendis, ens encaminem cap a un segon rescat sense saber encara les condicions del primer, i amb una pujada de l'IVA que ve a ser com altra patada en el cul de les classes mitjanes i baixes. Aix� si, he de recon�ixer a l'estiu de 2012 la capacitat d'haver generat una de les millors serps d'estiu dels �ltims anys, i em refereixc a la fant�stica hist�ria de l'Ecce Homo de Borja i la seua peculiar restauraci�, tota una f�bula medi�tica que demostra el poder que tenen els mitjans de convertir una xorrada en bomba informativa (i tamb� l'inter�s que pot suscitar una xorrada en el p�blic).

A nivell personal ha sigut un estiu intens. No he patit greus incendis, per� m'he cremat un parell de voltes per gaudir de la platja com no feia des de fa anys (i eixa �s la causa del meu bronzejat, per a les desenes de persones que vos heu interessat per ell. No patiu, a�� tornar� al seu estat normal). No he tingut que ser rescatat, encara que acostume a entropessar i caure cont�nuament (eixa male�da pedra, que sempre se'm creua...). No m'han restaurat com a l'Ecce Homo, per� he superat alguns malsons d'inf�ncia i barreres internes que m'han fet cr�ixer (i a m�s de bronzejat, tots em diuen que estic m�s prim, que podria considerar-se una esp�cie de restauraci�). He conegut en directe a The Sweet Vandals, que porten cam� de ser el meu descobriment musical de l'any. M'he enganxat a 'la canci�n rara de este verano', segons un locutor de radiof�rmula, que �s una cosa que m'inquieta. He vist un concert des d'un llit de matrimoni i he dormit davall dels estels en cales de somni amb la millor companyia. Podria demanar-li altres coses a l'estiu, per� em conforme amb tot all� que m'he trobat i que el fan �nic.

A l'hora del balan�, i mentre veig per la tele que 'ya es oto�o en el Corte Ingl�s' (quina mania d'avan�ar-nos a tot...), he de dir que em negue a pensar que l'estiu s'ha acabat. Ja no nom�s perqu� oficialment encara queden 18 dies (i potser d'ac� a una setmana estiguem a 40 graus patint l'en�sima ola de calor sahari�), sin� perqu�, com vaig llegir una volta, l'estiu �s una actitud personal i no nom�s una estaci� de l'any. Jo encara estic en estiu. I que dure, almenys, fins a l'estiu que ve.

JUSTIFICACIONS

Equip AM — Thu, 09 Aug 2012 12:24:00 +0200

Segons un estudi de la prestigiosa University of Falsester-Grimsby, publicat a la revista Anuals of Human's Foolishness, els pocs espanyols que encara justifiquen les mesures del PP es poden englobar dins d'aquests tres tipus:

1. El meoercadono (o ceoespeculador): l'individu tipus d'aquest grup acaba de regularitzar uns quants milions que tenia amagats, amb els quals (i amb la signatura d'uns quants dels seus treballadors) ha muntat una SICAV amb la qu� pr�cticament no cotitza a hisenda. A m�s, mitjan�ant la reforma laboral ha aconseguit desfer-se dels treballadors que m�s cobraven i del control dels sindicats. Els treballadors que t� ara, s�n -com diu habitualment- "com els xinesos" (muts, submisos, sense horaris, sense vacances, sense festes, sense baixes, barats...). Est�, �bviament, encantat amb les mesures del PP. Ara el seu objectiu �s tenir tamb�, per llei, potestat sobre l'entrecama de les filles adolescents dels seus esclaus.
El n�mero d'aquests individus es mant� prou estable al llarg del temps.

2. El errequeerre: va votar al PP les darreres eleccions. Des d'aleshores, li han rebaixat el sou, li han pujat els impostos, li han llevat la paga de Nadal, li han pujat el but� i la llum, li han retirat la beca del seu fill menut, han acomiadat al seu major (que ha tornat a casa amb la seua parella prenyada perqu� li han llevat el pis), li han llevat l'ajuda a la seua dona que cuida el sogre amb alzheimer, tamb� li cobren els medicaments del sogre, sap que tindr� problemes per tal de cobrar la jubilaci�... per� continua justificant les mesures perqu� el seu orgull el fa pensar que si rectifica la gent pensar� que �s tonto i li han pres el pel. I certament li l'han pres.
Els individus d'aquest grup van disminuint ja que el cabreig i la fam fan que acaben engolint-se el seu orgull.

3. El gos-lobo (de lobotomitzat): el gos-lobo, fa uns anys es va afiliar al PP ja que aix� pensava que agradaria m�s al seu patr� (un meoercadono qualsevol), al qual idolatra. I l'idolatra encara que fa uns mesos (i emparant-se en la reforma laboral) el va tirar al carrer amb quatre perres d'indemnitzaci�. Des d'aleshores, les coses no han millorat: tenint com t� una qualificaci� pr�cticament nul�la, amb uns estudis que dif�cilment li donen per entendre el que llig i amb una personalitat m�s pr�pia d'un golden retriever, dif�cilment trobar� cap treball ni a casa ni a l'estranger. El PP li ha donat la baixa per falta de pagament, encara que continua anant a la seu local per tal d'agranar el portal, i la seua parella (si n'ha aconseguit cap) l'ha tirat de casa per manso. L'escassa prestaci� s'acaba i no li correspondr� cap subsidi donades les noves mesures del PP. De totes formes, resulta sorprenent la capacitat d'aquests individus de memoritzar i repetir en qualsevol lloc i moment tant les consignes de FAES com els absurds eufemismes de Montoro i De Guindo, sense comprendre res del qu� est� dient. A�� ltim junt amb el estrany convenciment de qu� amb tot el que els passa, estan millorant la seua vida, ha fet que aquesta universitat haja realitzat uns estudis antropol�gics que han determinat que es trobem davant d'una esp�cie hom�nida no catalogada abans, que possiblement estiga relacionada directament amb el fam�s "eslab� perdut".
Els individus d'aquest tipus, estan en franca disminuci� ja que solen ser v�ctimes dels caps rapats (un subgrup del gos-lobo anomenat gos-lobo-lobo -tamb� de lobotomitzat-) que cacen "sense sostres". Els pocs que sobreviuen, entren dins d'una din�mica autof�gica en la qu� es consumeixen a d'ells mateix, per la qual cosa cada vegada en queden menys.

Alguna cosa olora a podrit a... Sri Lanka.

Equip AM — Tue, 15 Jan 2013 17:38:00 +0100

?Necesito irme lejos, lejos de aqu�?. Arriba un moment en la vida de tot artista, en qu�, despr�s d'haver-se vist obligat a ensenyar el cul a canvi d'un gin t�nic o a posar catxondes a octogen�ries per un danone, l'artista necessita anar-se'n ben lluny (en realitat, qui no necessitava que ho fera?).
El nou anunci de la promesa del cinema espanyol ens il�lustra un cas, per�, molt m�s com� del que podr�em suposar: el de la necessitat que, en un moment donat, a molta gent sensible li arriba de viatjar a algun pa�s emergent, a la recerca de noves experi�ncies sensorials, principalment de classe sexual, subclasse comercial, amb la lloable intenci� de trobar-se a si mateix (que no �s el que vost�, persona espiritualment nul�la, ent�n err�niament per cascar-se-la a casa com un mico).
Una aventura que ja en si mateixa seria meravellosa, per� que la m�gia de la publicitat enriqueix, enfrontant l'heroi a un ?encara m�s dif�cil?: fer-ho sense pagar. Repte hom�ric, fins i tot, per a un semental de la gran pantalla com aquest, qui, no obstant, i en la millor tradici� dels cl�ssics de l'antiguitat, es fa mereixedor de l'ajuda dels d�us, en forma d'elixir m�gic amb propietats afrodis�aques.
Abans d'obrir els alerons, el pont estava replet.
No �s la vocaci� d'aquest blog, convertir-se en altaveu de remeis miraculosos, que es nodreixen de les senzilles supersticions de la bona gent, per a estendre el seu mercat, malgrat la seua dubtosa efic�cia. Per� ha de recon�ixer vost� que, el fet que no tinga res millor a fer que llegir aquestes l�nies, revela una vida social que demana a crits solucions desesperades. A m�s, tot s'ha de dir, no recordem que, fins ara, cap cosa que s'haja vist a una publicitat no haja resultat una veritat com un temple, si m�s no.
Per aix�, i en coher�ncia amb la traject�ria de servei p�blic d'aquest blog, hem analitzat la composici� d'aquesta fabulosa poci� amorosa, perqu� vost� barrege els ingredients confortablement a casa seua i, aix�, d'ara en avant, els �nics v�mits que vost� haja d'esquivar a la disco, estiguen provocats per la beguda barata o, dep�n del grau de temeritat que vost� manifeste, per la t�pica agitaci�estomacal produ�da per la llavor que, gr�cies a l'amor, acaba germinant.
?Necesito irme... le... j�a... �Jopeta, ya se me borr� la chuleta!?.
Malauradament, el pressupost del Volant� no ens arriba per a procurar-nos ni una ampolleta de mostra del Viaje a Ceyl�n en el top manta, ni un Quimi-Cefa, amb qu� poder analitzar el seu fenomenal contingut. Aix� que, per a confeccionar el nostre ?gen�ric?, hem hagut de rec�rrer a l'�nica informaci� fiable de qu� dispos�vem: aquella, de tota confian�a, que sempre ens proporciona la publicitat.
El primer que queda pal�s en les imatges, �s que es tracta d'una d'eixes frag�ncies que imprimeixen car�cter, un retorn a aquells efluvis extrems (tipus Brummel, Varon Dandy o Sex Panther), tant del gust del cavaller del passat, que, fins i tot, s'imposa a la riquesa i pot�ncia arom�tica exhalada per un paquiderm, qui, fent servir tots els modals que una b�stia com ell ha pogut aprendre a la jungla, es veu obligat a suggerir-li imperiosament una dutxa, al nostre intr�pid aventurer.
Il�legal en nou pa�sos. Nou oportunitats de mercat per a ?Viaje a Ceylan?.
Afortunadament per a ell, i llevat d'algun fenomen aberrant que tots hem conegut, l'hum� com� no ha sigut agraciat amb un aparell olfactiu tan volumin�s ni refinat. I aix�, com feia aquell gas zombificador de Planet Terror, el n�vol d'amor que envolta el nostre galant, aviat pertorba el sentit, primer, d'un senyor qui, al t�pic local d'ambient del Tercer M�n, no pot contenir l'impuls de palpar-li el muscle i, tot seguit, d'una dona, amb qui pr�cticament s'ho fa enmig del carrer i qui ens d�na la pista definitiva del secret que amaga Viaje a Ceyl�n, en dir: ?puede que me gustes o, tal vez, puede que no?.
Despr�s de moltes proves de laboratori, amb el sacrifici d'uns quants valerosos conills d'�ndies, hem trobat una olor que s'adequa perfectament a aquesta ambival�ncia expressada, una aroma que a tots en secret ens fascina, per� de qu� la majoria renega en p�blic, aquella que, amb m�s o menys freq��ncia i discreci�, produeix la flora intestinal de tots nosaltres. �s per aix� que ens atrevim a afirmar que l'element principal de Viaje a Ceyl�n, l'ingredient que defineix el seu estil inconfusible no pot ser un altre que: ?pet d'Eduardo Noriega?. Pot apostar que �s la primera col�nia amb bombolles.
Per fi, el secret dels m�s famosos amants, a l'abast de gent com vost�.

De l?Art a Alcoi i la seua mort

Jordi Orts i Monllor — Tue, 03 Jul 2012 12:14:00 +0200

Cert �s que a l’Art no se li pot certificar la seua defunci�, per� s� posar-li tantes traves que resulte quasi impossible la seua superviv�ncia. Clar est�, que mentres hi haja artistes, hi haur� Art. Per� parlem m�s concretament de l’Art a Alcoi. Vivim en una ciutat que ha generat i genera artistes, i a [...]

L'Alcoyano es classifica per al play off

Rafa Cerd� Miralles — Sun, 19 May 2013 20:14:00 +0200

Ha empatat a un en Tarragona, mentre que el Llevant B ha guanyat, finalment ha quedat quart i jugarà contra, Leganés, Eibar o Cartagena. El sorteig serà demà a les 16,30 hores.

Es consuma el descens de l'Enrile

Rafa Cerd� Miralles — Sat, 18 May 2013 21:03:00 +0200

L'equip entrenat per Diego Mir ha caigut golejat per 6 a 1 contra el Vic, i veu d'aquesta manera com ja es impossible el somni de la permanència

El periodista Santi Hern�ndez ens acosta al Txitxarra en un 'Dossiers' de Canal 9

Equip AM — Fri, 17 May 2013 15:59:00 +0200

El periodista alcoià Santi Hernández, acompanyat per un fantàstic equip de professionals de la televisió pública valenciana ens acostarà aquest diumenge a partir de les 22 hores a la història del tren 'Txitxarra', aquell mitjà de locomoció construït pels anglesos per dur fins a la ciutat el carbó per moure les indústries tèxtils. Un tren que va unir Alcoi amb el Comtat i a la Safor. Un tren industrial, però sobretot social. Diumenge per Canal 9. No s'ho perden.

Sendra: 'Lluitar� per dur inversions a les comarques'

Equip AM — Fri, 17 May 2013 11:19:00 +0200

Javier Sendra ix molt potenciat de la renovació que Luisa Pastor ha aplicat en la Diputació provincial. El diputat del PP que representa a la jurisdicció de l'Alcoià i El Comtat Assumeix noves competències, com ara la de Medi Ambient. Segons Luisa Pastor, Sendra és un "gran gestor de la Diputació, especialment pel que fa a la gestió d'estalvi energètic". En declaracions a AM, Sendra ha dit que lluitarà per dur a L'Alcoià i el Comtat més inversions

La igualtat sols �s possible amb visibilitat

Equip AM — Fri, 17 May 2013 14:51:00 +0200

"La lluita contra la LGTB-fòbia comença a les escoles. Els xiquets i les xiquetes amb referents propers i amb un entorn que tracta la diversitat afectiva i sexual amb normalitat, seran un jovent i posteriors persones adultes que tracten a la resta per igual"

Raül Seguí, portaveu de JOVES amb Compromís Alcoià- Comtat- Foies

L'esport va dur m�s de 1000 visitants a Alcoi

Rafa Cerd� Miralles — Fri, 17 May 2013 12:01:00 +0200

La intensa activitat esportiva del cap de setmana va portar una nombrosa afluència de visitants a la nostra ciutat. Es calcula que més d'un miler de persones van visitar Alcoi gràcies al Trail Solidari i el Ral·li Ciutat d'Alcoi.

Marisa Blanes i Jes�s Fuertes acompanyen a la Nova d'Alcoi a l'escenari del Calder�n

L�dia Vila Vaello — Fri, 17 May 2013 10:57:00 +0200

La Societat Musical Nova d'Alcoi acompanyarà aquest dissabte als solistes Marisa Blanes i Jesús Fuertes en un conciert amb un repertori de Beethoven, Kurt Weill i Johan de Meij que es celebrará en el Teatre Calderón d'Alcoi a partir de les 19 hores.

L'Esides Caramanxel puja a Primera Regional

Rafa Cerd� Miralles — Thu, 16 May 2013 14:16:00 +0200

L'equip alcoià va guanyar al Pinoso B per 3 a 2, amb aquesta victòria es confirma l'ascens a Primera Regional com un dels millors segons classificats

Ja es coneixen els detalls del XIII Campus Ciutat d'Alcoi Fundaci� CD Alcoyano

Rafa Cerd� Miralles — Wed, 15 May 2013 13:41:00 +0200

El Campus complirà la seva edició número 13, gairebé 2.000 alumnes han passat pel Campus Ciutat d'Alcoi durant aquestes temporades. Juli i Molina segueixen abanderant-lo. Es celebrarà a principis de juliol

El ral�li ciutat d'Alcoi deixa imatge espectaculars

Rafa Cerd� Miralles — Tue, 14 May 2013 21:16:00 +0200

Després d'uns anys sense ral·li, ha tornat ha disputar-se el Ral·li Ciutat d'Alcoi que ha fet gaudir als aficionats, com Jacin Montava que ens ha cedit aquest vídeo

Deca-Bike es consolida com una festa de l'esport per a la fam�lia

Rafa Cerd� Miralles — Tue, 14 May 2013 21:39:00 +0200

Decathlon va organitzar Deca-bike, la festa de la bicicleta. Va tindre lloc el passat diumenge 12 de maig. La inscripció va superar els 420 participants, 100 més que l'any anterior

Josep Sou publica 'Data de caducitat'

Equip AM — Tue, 14 May 2013 14:06:00 +0200

Josep Sou presenta aquest dimecres a Elx un nou llibre titolat 'Data de Caducitat', una nova obra poètica amb nom decadent però amb la mateixa profunditat de sempre