Article d'opinió de Mª José Peidro, veïna d'Alcoi
Dones que disparen
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

Tota la vida he pensat que si em pillara una guerra, jo no tndria la romàntica idea de quedar-me en casa cuidant els meus fills: jo aniria a la batalla protegint els meus fills, la meua família, ma casa, el meu país (ma pàtria amada).

Em vestiria intentant protegir-me al màxim del fet que suposa disparar: canviaria metalls per pell, faldes per pantalons, bruses amb volants per camises, em cobriria el cos per no deixar a l'aire cap tros de la meua pell. Intentaria camufar-me com un més i passar desapercebuda per a no ser, més fàcil, el blanc de l'enemic i dispararia, dispararia, dispararia...

En les festes del meu poble rememorem una batalla. Primer presentem triomfals les nostres forces: és moment de lluir i mostrar les nostres millors gal·les . Després ens passem un dia posicionant-nos dins del poble i intentant arreglar-ho a bones: amb paraules i festins. I el tercer dia presentem batalla: lògic és, doncs, que es parega de la millor manera possible a una batalla verídica. Aleshores, per què ens empenyem en no fer-ho així? Si som guerrers del mateix bàndol en la batalla haurem de dur el mateix uniforme.

No hauríem de complicar-nos tant ni de córrer risios innecessaris.

Quasi seria millor dedicar més temps a viure la festa i divertir-nos!

Mª José Peidro

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   0 vots  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)envia la teva opinió envia la teva opinió
TRIBUNA OBERTA
ARAMULTIMÈDIA, dimecres 11 de abril de 2018
Article d'opinió de Mª José Peidro, veïna d'Alcoi
Dones que disparen
Lirios Silvestre - 11/04/2018
Festera dels Chano / AM
Tota la vida he pensat que si em pillara una guerra, jo no tndria la romàntica idea de quedar-me en casa cuidant els meus fills: jo aniria a la batalla protegint els meus fills, la meua família, ma casa, el meu país (ma pàtria amada). Em vestiria intentant protegir-me al màxim del fet que suposa disparar: canviaria metalls per pell, faldes per pantalons, bruses amb volants per camises, em cobriria el cos per no deixar a l'aire cap tros de la meua pell. Intentaria camufar-me com un més i passar desapercebuda per a no ser, més fàcil, el blanc de l'enemic i dispararia, dispararia, dispararia... En les festes del meu poble rememorem una batalla. Primer presentem triomfals les nostres forces: és moment de lluir i mostrar les nostres millors gal·les . Després ens passem un dia posicionant-nos dins del poble i intentant arreglar-ho a bones: amb paraules i festins. I el tercer dia presentem batalla: lògic és, doncs, que es parega de la millor manera possible a una batalla verídica. Aleshores, per què ens empenyem en no fer-ho així? Si som guerrers del mateix bàndol en la batalla haurem de dur el mateix uniforme. No hauríem de complicar-nos tant ni de córrer risios innecessaris. Quasi seria millor dedicar més temps a viure la festa i divertir-nos! Mª José Peidro
@ARAMULTIMÈDIA -
Correu electrònic: info@aramultimedia.com