Article d'opinió d'Alfredo Albero, membre de Podem Alcoi i ex secretari general del grup a Alcoi
El problema català, ... és jurídic o polític?
2 opinions 2 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

A l'Estat espanyol estem vivint el problema polític més greu des de la Transició del 78.

Uns quants milions de catalans i catalanes volen decidir el seu futur en un referèndum dirigit a tots els habitants de Catalunya.

Des del Govern de Madrid els responen que eixe referèndum no es pot celebrar perquè l'actual legislació no ho permet.

I ..., ja la tenim.

El Govern diu que s'ha de complir la llei, perquè si no la complirem, cauríem en un pou de barbarisme que posaria en perill l'Estat de Dret que avui gaudim.

Això és veritat però no és tota la veritat. Les comunitats humanes vivim en grups en els quals, les relacions d'uns i altres s'han de basar en unes normes o lleis que impedisquen que els drets d'uns envaïsquen els dels altres. Açò és cert.

Ara bé. La història del Dret ens ensenya que les lleis sempre van per darrere de les realitats socials. Les lleis es redacten, passen als Codis i ací es queden jugant invariablement, el seu paper regulador. Les societats humanes, en canvi, com a entitats vives que són, creixen, evolucionen, canvien al llarg dels anys.

Aquesta diferència qualitativa entre les lleis i les societats humanes fa que algunes lleis, que un dia s'acceptaven com a normes de convencia eficaces, després d'un cert temps, quan la societat ha evolucionat i ha canviat, deixen de ser-ho i comencen a ser considerades com a lleis injustes.

Les lleis s'han de respectar però, les lleis injustes s'han de transgredir. Aquesta és una qüestió de responsabilitat social i cívica. Si les lleis injustes, per ser lleis, es respectaren sempre, encara estaria en vigor, per exemple, "el Derecho de Pernada" de l'edat Mitjana.

Vegem un exemple més proper en el temps: la Llei del Servei Militar Obligatori, que va estar en vigor fins a l'any 2002.

Fins eixe any, tots els xics de l'Estat espanyol en arribar als 21 anys, estaven obligats, per llei, a complir un Servei Militar d'un any o any i mig.

Perquè es va derogar eixa llei?, perquè des de molts anys abans, els xics de 21 anys van començar a negar-se a fer eixe servei d'armes. Es va començar a transgredir una llei que semblava injusta. Primer es negaven al·legant raons de consciència, per pacifisme. Més tard es negaven sense donar cap raó. Finalment la llei es va haver de derogar.

La mateixa Constitució del 78 no és altra cosa que la substitució de la legislació franquista, que havia quedat obsoleta, per una altra democràtica, més consonant amb el sentir de la societat de finals del segle XX. Però si les lleis franquistes que prohibien tots els drets democràtics, no s'hagueren començat a transgredir molt abans del 78, si sempre s'hagueren respectat, dubte jo molt que, al 78, haguera nascut la Constitució que avui està vigent.

Jo no sé què passarà el dia 1 d'octubre. El que sí que se és el que passarà el dia 2.

Ho sé perquè el dia 2 passarà el que està passant ja avui. Passarà que una confrontació política que està mobilitzant a milions d'habitants de Catalunya, a més de 700 alcaldes, milers de regidors, més de mig Parlament Autonòmic i a tot el Govern de la Generalitat Catalana, suposa una transgressió de la legislació vigent, de les que sols es poden resoldre adequant la Constitució Espanyola a la realitat catalana d'avui.

Eixa serà una tasca política i no jurídica.

Alfredo Albero Vilaplana, membre de Podem Alcoi

 

 

 

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   7 vots  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (2)envia la teva opinió envia la teva opinió
2 | Guerra Bruta 25/09/2017 19:07
es molt perillós il·legalitzar idees a una "democràcia", el mal es que ja fa temps que venen fet-ho PP i PPsoe

la imatge de la policia i la justícia ha estat fortament deteriorada gracies al govern actual

menys policia política i guerra bruta, i mes fer POLÍTICA
1 | Lincoln 20/09/2017 18:52



Tras conocerse los registros y detenciones efectuados el miércoles por la mañana por la Guardia Civil en diversas dependencias de la Generalitat, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocado una rueda de prensa para trasladar su posición a la opinión pública y a los medios de comunicación. La gravedad, pero sobre todo, la falsedad de las acusaciones vertidas por Puigdemont nos lleva, en aras del rigor y de la libertad de información, a examinarlas de forma pormenorizada y desmentir sus falsedades. Creemos fundamental que en una democracia las autoridades públicas no puedan mentir impunemente a la ciudadanía.

1. 'El Gobierno de la Generalitat ha sido objeto hoy de una agresión coordinada de las fuerzas policiales del Ministerio del Interior'. Falso: los registros y detenciones practicados el miércoles en distintas dependencias de la Generalitat fueron ejecutados por la Guardia Civil no por orden del Ministerio del Interior, ni de la Fiscalía, sino por indicación del juez de Instrucción número 13 de los juzgados de Barcelona derivada de unas diligencias abiertas tiempo atrás. El instituto armado actuó por tanto en su calidad de 'policía judicial'.

2. El propósito de la operación es 'suspender la actividad del Gobierno' catalán, 'que tiene la legitimidad democrática'. Falso. Las actividades del Govern en todas aquellas materias en las que tiene competencias asignadas por el Estatut de Autonomía (Educación, Sanidad, etcétera) no han sido suspendidas. El Govern no tiene competencias para la organización de un referéndum secesionista, y lo sabe, pues así se lo ha comunicado el Tribunal Constitucional, así que no hay ninguna suspensión de la actividad del Gobierno. Por otra parte, esa legitimidad (que ni siquiera representa a la mayoría de los que fueron a votar en las elecciones autonómicas de 2015) no ampara, como también ha recordado el Tribunal Constitucional, la derogación del Estatut de Autonomía ni la organización de actividades contrarias a la ley. Lo que define a una democracia no es la existencia de mayorías, en todos los regímenes políticos las hay, sino que estas no puedan saltarse la ley impunemente.

3. 'Esta agresión carece de amparo legal', vulnera 'el Estado de derecho' y la Carta de Derechos de la UE, suspende 'de facto el autogobierno y ha aplicado de facto un estado de excepción'. Todo es falso. La intervención policial no solo se realiza al amparo del poder judicial, sino que ha sido ordenada por él y cuenta con el respaldo del Tribunal Constitucional. Se enmarca pues en el Estado de derecho, del que la independencia judicial es pilar básico (a diferencia de lo que pretenden las suspendidas leyes de ruptura dictadas por el bloque secesionista). Tampoco puede decirse que haya suspensión de la autonomía catalana, puesto que ni siquiera se ha empleado el artículo 155 de la Constitución que permitiría intervenirla puntualmente; ni se ha aplicado la Ley de Seguridad Nacional, que permitiría al Gobierno asumir el mando de todas las policías. No hay Estado de excepción, porque no se ha suspendido ni uno solo de los derechos de los ciudadanos, como ilustra el ejercicio de la libertad de manifestación ejercido ayer en las calles de Barcelona por miles de catalanes partidarios de la independencia, en protesta por las actuaciones dictadas por la justicia.

4. Distintas actuaciones como 'los registros indiscriminados incluso en domicilios particulares' y otras medidas como 'el cierre y bloqueo de páginas web' constituyen 'un asedio a la democracia'. Falso: los registros no fueron indiscriminados, sino individualizados dentro de la operación de policía judicial. Y el cierre de la página web que pretendía aplicar una ley suspendida (la de referéndum del 6 de septiembre) por el Tribunal Constitucional, dando detalles de esa convocatoria ilegal y órdenes para realizarla fue ordenado por la fiscalía en cumplimiento de las resoluciones del alto tribunal.

5. 'Condenamos y rechazamos la actitud totalitaria y antidemocrática del Estado español' y tras estas actuaciones 'consideramos que el Gobierno ha sobrepasado la línea roja que le separaba de los regímenes autoritarios y represivos' y que 'no respeta los principios elementales de la democracia'. La acusación no es nueva. Anteriormente Carles Puigdemont ya sostuvo que políticamente España es como Turquía. Pero el caso es el contrario, es Puigdemont, como Erdogan, el que aparándose en la mayoría e ignorando la separación de poderes está saltándose la ley, violando la Constitución y el Estatut y utilizando las instituciones para impulsar un referéndum ilegal y sin garantías. España, miembro de la Unión Europea, está reconocida como democracia por todos los organismos internacionales pertinentes.

6. 'Los ciudadanos estamos convocados el día 1 de octubre para defender la democracia frente a un régimen represivo e intimidatorio'. Falso: la convocatoria no es para defender la democracia, sino para culminar el proyecto de derogación de la Constitución democrática, de abrogación del Estatut de Autonomía; y de fragmentación del Estado de derecho español plasmado en las leyes de ruptura suspendidas, de convocatoria del referéndum y de 'transitoriedad', que fueron aprobadas por el Parlament el 6 y el 8 de septiembre de 2017 en un hemiciclo semivacío a causa de la protesta del grueso de diputados de la oposición a los que se negaron sus derechos parlamentarios. Las intimidaciones han corrido a cargo de los grupos secesionistas, entre otros destacadamente la antisistema CUP, que ha pegado pasquines con las fotos de alcaldes y concejales partidarios de cumplir la legalidad democrática.

7. 'Defenderemos el derecho de los catalanes a decidir libremente su futuro'. La presunción de que los catalanes no deciden su futuro en elecciones libres es falsa: han participado en 35 elecciones plenamente democráticas desde 1977 (de distinto nivel, local, autonómico, estatal y europeo) y en tres referendos (de ratificación de la Constitución y los dos Estatutos de autonomía); gozan de autogobierno; y sus partidos están plenamente presentes en el Congreso y el Senado españoles (y en el Parlamento Europeo, en su condición de españoles), así como en muchos otros organismos públicos.

8. 'Lo que está viviendo Cataluña no lo está viviendo ningún Estado de la Unión Europea'. Esta es la única afirmación de Puigdemont que es cierta. Por desgracia, en el ámbito de la Unión Europea, tenemos líderes nacionalistas tanto en Hungría como en Polonia que quieren acabar con la separación de poderes y derogar los sistemas de derechos y libertades vigentes. Por fortuna, igual que en el caso de Cataluña, ese tipo de comportamientos carecen de lugar en la UE. El apoyo expresado por el presidente Orban al pseudoreferéndum del 1 de octubre ilustra meridianamente la cuestión.

TRIBUNA OBERTA
ARAMULTIMÈDIA, dimarts 19 de setembre de 2017
Article d'opinió d'Alfredo Albero, membre de Podem Alcoi i ex secretari general del grup a Alcoi
El problema català, ... és jurídic o polític?
Lirios Silvestre - 19/09/2017
Alfredo Albero, membre de Podem Alcoi
A l'Estat espanyol estem vivint el problema polític més greu des de la Transició del 78. Uns quants milions de catalans i catalanes volen decidir el seu futur en un referèndum dirigit a tots els habitants de Catalunya. Des del Govern de Madrid els responen que eixe referèndum no es pot celebrar perquè l'actual legislació no ho permet. I ..., ja la tenim. El Govern diu que s'ha de complir la llei, perquè si no la complirem, cauríem en un pou de barbarisme que posaria en perill l'Estat de Dret que avui gaudim. Això és veritat però no és tota la veritat. Les comunitats humanes vivim en grups en els quals, les relacions d'uns i altres s'han de basar en unes normes o lleis que impedisquen que els drets d'uns envaïsquen els dels altres. Açò és cert. Ara bé. La història del Dret ens ensenya que les lleis sempre van per darrere de les realitats socials. Les lleis es redacten, passen als Codis i ací es queden jugant invariablement, el seu paper regulador. Les societats humanes, en canvi, com a entitats vives que són, creixen, evolucionen, canvien al llarg dels anys. Aquesta diferència qualitativa entre les lleis i les societats humanes fa que algunes lleis, que un dia s'acceptaven com a normes de convencia eficaces, després d'un cert temps, quan la societat ha evolucionat i ha canviat, deixen de ser-ho i comencen a ser considerades com a lleis injustes. Les lleis s'han de respectar però, les lleis injustes s'han de transgredir. Aquesta és una qüestió de responsabilitat social i cívica. Si les lleis injustes, per ser lleis, es respectaren sempre, encara estaria en vigor, per exemple, "el Derecho de Pernada" de l'edat Mitjana. Vegem un exemple més proper en el temps: la Llei del Servei Militar Obligatori, que va estar en vigor fins a l'any 2002. Fins eixe any, tots els xics de l'Estat espanyol en arribar als 21 anys, estaven obligats, per llei, a complir un Servei Militar d'un any o any i mig. Perquè es va derogar eixa llei?, perquè des de molts anys abans, els xics de 21 anys van començar a negar-se a fer eixe servei d'armes. Es va començar a transgredir una llei que semblava injusta. Primer es negaven al·legant raons de consciència, per pacifisme. Més tard es negaven sense donar cap raó. Finalment la llei es va haver de derogar. La mateixa Constitució del 78 no és altra cosa que la substitució de la legislació franquista, que havia quedat obsoleta, per una altra democràtica, més consonant amb el sentir de la societat de finals del segle XX. Però si les lleis franquistes que prohibien tots els drets democràtics, no s'hagueren començat a transgredir molt abans del 78, si sempre s'hagueren respectat, dubte jo molt que, al 78, haguera nascut la Constitució que avui està vigent. Jo no sé què passarà el dia 1 d'octubre. El que sí que se és el que passarà el dia 2. Ho sé perquè el dia 2 passarà el que està passant ja avui. Passarà que una confrontació política que està mobilitzant a milions d'habitants de Catalunya, a més de 700 alcaldes, milers de regidors, més de mig Parlament Autonòmic i a tot el Govern de la Generalitat Catalana, suposa una transgressió de la legislació vigent, de les que sols es poden resoldre adequant la Constitució Espanyola a la realitat catalana d'avui. Eixa serà una tasca política i no jurídica. Alfredo Albero Vilaplana, membre de Podem Alcoi      
@ARAMULTIMÈDIA - Telèfon: 667671113
Correu electrònic: info@aramultimedia.com