"La cerca de María Navarro, afecta al conjunt de la societat alcoiana i no pas solament als seus familiars i amics"
María Navarro. Veïna d'Alcoi. Desapareguda
10/07/2017 - 13:01
1 opinions 1 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

María Navarro va desaparèixer el 27 de febrer d'enguany entre el Pont de Sant Jordi i la Plaça Espanya. Com les autoritats municipals no han tingut a bé rebre'm, he atès a les veus del carrer i a la dels familiars, els quals demanen la intervenció de la brigada canina i d'helicòpters en la cerca de la desapareguda.

Dissortadament, aquest cas no és pas l'únic, fins i tot sense sortir de la nostra ciutat. Però anem més enllà i repassem les dades oficials facilitades pel primer Informe del Ministerio del Interior respecte al conjunt de l'Estat. Des de el 2010 fins a gener d'enguany s'han presentat 121.118 denuncies per desaparicions, 21.581 de les quals ho foren el 2016. Generalment, gairebé més de la meitat es resolen favorablement, altres no, i la resta, un xicotet percentatge, passa a engreixar el nombre de casos oberts acumulats any rere any, ací, en aquest percentatge, és on rau el problema. De les 121.118 denuncies presentades, 4.164 continuen essent casos oberts, encara que això vol dir judicialment, només cal recordar el cas del metge català donant per mor pel jutge, mentre el senyor doctor campava a la seva per la Índia. Tornant, però, a les dades, cal atendre també a les de les associacions de familiars de persones desaparegudes, per a elles, al llarg de les dues darreres dècades, han esdevingut al voltant de 14.000 les desaparicions sense resolució, més els 4.500 restes cadavèrics encara sense identificar que podrien reduir o augmentar la dada primera. Xifres, unes i altres, que ens assenyalen, sense cap dubte possible, cap un problema que afecta a tota la societat i no tan sols al dolor i la impotència dels familiars afectats o a la morbosa complaença de l'espectacle mediàtic.

L'any 1998 es funda, a Catalunya, l'actual Inter-SOS, primera agrupació de familiars de persones desaparegudes, llavor, alhora, d'altres posteriors com ara ADESEPA al País Valencià, i pioners, també, en sensibilitzar a la resta de la societat d'un problema comú. No ho són pas un problema comú el rapte i venda de xiquets o el tràfic criminal d'òrgans?

Gairebé dues dècades després, tota aquesta tasca associativa ha fructificat amb la unificació dels fitxers de dades dels diversos cossos policials, centrals i autonòmics, i de la Guardia Civil, a més a més de l'anunci de la creació d'un Centro Nacional de Desaparecidos. Així i tot, esperem de la nova iniciativa no faci suma a la malaguanyada llista de bons desitjos com fins ara, motivats tant per la pressió de les associacions de familiars com per l'esfereïdor i creixent augment de les desaparicions des del 2012, amb 20.211 denuncies, envers les 3.173 del 2010 i les 25.401 del 2015, xifres del Ministerio.

La tradicional escassa atenció dedicada, per les autoritats polítiques i policials, al problema de les desaparicions, es deu a allò que els familiars assenyalen repetidament: els desapareguts no molesten. És cert, però tampoc podem oblidar que l'orejar el tema, pot generar forts dubtes envers la capacitat de l'estat per a garantir-nos el dret a la vida, qüestionant, de rebot, l'eficàcia dels seus cossos policials. Cosa de la que les autoritats procuren fugir-ne.

Per anar acabant, cal esmentar el 9 de març com el oficial Día Nacional de las Personas Desaparecidas sin Causa Aparente, aprovat pel Congreso, tot recordant el 9 de març de 1997, data de la desaparició de Cristina Bergua Vera, de 16 anys, filleta dels primers capdavanters de l'esmentada Inter-SOS. Una data a recordar per a poder incloure'n Alcoi en la relació de poblacions que la honren.

I ja sí, per acabar, només recomanar, per a saber-ne del dolor de la pèrdua i la impotència davant del pas del temps, l'obra de Francisco Escaño El mundo de las sombras (Tandaia, 2015).

Voldria, amb aquestes línies, contribuir a la idea de que la cerca de María Navarro, afecta al conjunt de la societat alcoiana i no pas solament als seus familiars i amics.

Josep Maria Roselló
Associació Catalana de Sociologia
Juliol 2017

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   3 vots  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (1)envia la teva opinió envia la teva opinió
1 | tio Pep de Muro 10/07/2017 17:19
amic Josep Maria, que fas per a açi?, t'has perdut?, estas un poc al sud de Catalunya no?
TRIBUNA OBERTA
ARAMULTIMÈDIA, dilluns 10 de juliol de 2017
"La cerca de María Navarro, afecta al conjunt de la societat alcoiana i no pas solament als seus familiars i amics"
María Navarro. Veïna d'Alcoi. Desapareguda
Equip AM - 10/07/2017
María Navarro, desapareguda a Alcoi des del 27 de febrer de 2017./ AM
María Navarro va desaparèixer el 27 de febrer d'enguany entre el Pont de Sant Jordi i la Plaça Espanya. Com les autoritats municipals no han tingut a bé rebre'm, he atès a les veus del carrer i a la dels familiars, els quals demanen la intervenció de la brigada canina i d'helicòpters en la cerca de la desapareguda. Dissortadament, aquest cas no és pas l'únic, fins i tot sense sortir de la nostra ciutat. Però anem més enllà i repassem les dades oficials facilitades pel primer Informe del Ministerio del Interior respecte al conjunt de l'Estat. Des de el 2010 fins a gener d'enguany s'han presentat 121.118 denuncies per desaparicions, 21.581 de les quals ho foren el 2016. Generalment, gairebé més de la meitat es resolen favorablement, altres no, i la resta, un xicotet percentatge, passa a engreixar el nombre de casos oberts acumulats any rere any, ací, en aquest percentatge, és on rau el problema. De les 121.118 denuncies presentades, 4.164 continuen essent casos oberts, encara que això vol dir judicialment, només cal recordar el cas del metge català donant per mor pel jutge, mentre el senyor doctor campava a la seva per la Índia. Tornant, però, a les dades, cal atendre també a les de les associacions de familiars de persones desaparegudes, per a elles, al llarg de les dues darreres dècades, han esdevingut al voltant de 14.000 les desaparicions sense resolució, més els 4.500 restes cadavèrics encara sense identificar que podrien reduir o augmentar la dada primera. Xifres, unes i altres, que ens assenyalen, sense cap dubte possible, cap un problema que afecta a tota la societat i no tan sols al dolor i la impotència dels familiars afectats o a la morbosa complaença de l'espectacle mediàtic. L'any 1998 es funda, a Catalunya, l'actual Inter-SOS, primera agrupació de familiars de persones desaparegudes, llavor, alhora, d'altres posteriors com ara ADESEPA al País Valencià, i pioners, també, en sensibilitzar a la resta de la societat d'un problema comú. No ho són pas un problema comú el rapte i venda de xiquets o el tràfic criminal d'òrgans? Gairebé dues dècades després, tota aquesta tasca associativa ha fructificat amb la unificació dels fitxers de dades dels diversos cossos policials, centrals i autonòmics, i de la Guardia Civil, a més a més de l'anunci de la creació d'un Centro Nacional de Desaparecidos. Així i tot, esperem de la nova iniciativa no faci suma a la malaguanyada llista de bons desitjos com fins ara, motivats tant per la pressió de les associacions de familiars com per l'esfereïdor i creixent augment de les desaparicions des del 2012, amb 20.211 denuncies, envers les 3.173 del 2010 i les 25.401 del 2015, xifres del Ministerio. La tradicional escassa atenció dedicada, per les autoritats polítiques i policials, al problema de les desaparicions, es deu a allò que els familiars assenyalen repetidament: els desapareguts no molesten. És cert, però tampoc podem oblidar que l'orejar el tema, pot generar forts dubtes envers la capacitat de l'estat per a garantir-nos el dret a la vida, qüestionant, de rebot, l'eficàcia dels seus cossos policials. Cosa de la que les autoritats procuren fugir-ne. Per anar acabant, cal esmentar el 9 de març com el oficial Día Nacional de las Personas Desaparecidas sin Causa Aparente, aprovat pel Congreso, tot recordant el 9 de març de 1997, data de la desaparició de Cristina Bergua Vera, de 16 anys, filleta dels primers capdavanters de l'esmentada Inter-SOS. Una data a recordar per a poder incloure'n Alcoi en la relació de poblacions que la honren. I ja sí, per acabar, només recomanar, per a saber-ne del dolor de la pèrdua i la impotència davant del pas del temps, l'obra de Francisco Escaño El mundo de las sombras (Tandaia, 2015). Voldria, amb aquestes línies, contribuir a la idea de que la cerca de María Navarro, afecta al conjunt de la societat alcoiana i no pas solament als seus familiars i amics. Josep Maria Roselló
Associació Catalana de Sociologia
Juliol 2017
@ARAMULTIMÈDIA - Telèfon: 667671113
Correu electrònic: info@aramultimedia.com