"Els alcoianistes hem de tndre un cor fort i capacitat per alçar-se quan arriben els colps'
El valor i la Moral de l'Alcoyano... i de Juan Serrano, no tenen preu
0 opinions 0 opinions   imprimir  enviar a un amic   disminuir la grandària de la lletra augmentar la grandària de la lletra  

Si haguérem de definir als alcoianistes, diríem que són persones que tenen la sang blanc i blava i que tenen el cor a prova d'infart. Per suposat, molta Moral i una capacitat impressionant per alçar l'ànim quan reben un colp. La nova desfeta del Cartagena no ha fet més que unir els aficionats d'Alcoi que, clar que ja pensen en la temporada que ve, però que continuen plorant pels racons i maleint els esdeveniments amargs que ens ofereix la vida futbolística. Hui ha estat un dilluns negre, dur, difícil, d'angoixa. Tot passarà i tornarem a El Collao molt prompte, però fot, clar que fot.

Les primeres paraules han de ser per a Juan Serrano. Un empresari del tèxtil d'Alcoi que ha centrat la seua vida en l'Alcoyano; segurament per damunt d'altres prioritats vitals. El seu alcoianisme és tan fort, que l'haurien d'estudiar els professionals de l'addicció sana. Serrano no s'esperava el 0 a 2 de diumenge, n'estic segur, però Serrano és fort i té Moral, molta. I té un cor que bombeja sang blava i blanca. I una vegada Ell i Jo, i tots... passem el disgust, li tornaran a brillar els ulls i tornarà a fer plans per ascendir a Segona A. Juan és així, cabota i decidit. Coste el que coste, però sempre de l'Alcoyano.

Les segones paraules han de ser per a l'afició del Deportivo. És el que més malament em sap, perquè hi havia gent que l'última vegada que havia pujat al Collao fou el dia del Cartagena (l'altre, el 2009); era gent a la qual el club i els jugadors havien il.lusionat i que havien donat una segona oportunitat a les vesprades dels diumenges. Ara estan decebuts, però de segur que repetiran, perquè la unió, la força i l'agraïment mostrat per la graderia una vegada acabat el partit de diumenge són sentiments contagiosos i que no es poden obviar.

L'Alcoyano va perdre, estem molt cabrejats, però cada dia en som més i més fidels. Gràcies a una afició de Primera, que ha estat capaç de mobilitzar tot Alcoi en dos setmanes de bogeria, i que ha tornat a omplir el camp. L'ambient prèvi al partir no s'ha d'oblidar, s'ha de practicar i recuperar l'any que ve.

Futbolísticament poc o res es pot dir. El Cartagena va ser capaç de resistir la primera part sense encaixar un gol; i en una que van tindre, la van colar. 6 defenses de 1,90, un gol inesperat i un Alcoyano desesperat i conscient que l'impossible no era possible, va tancar l'any amb 30 minuts finals d'agonia. Però si una cosa cal resaltar de tot açò és que els alcoianistes van estar al costat del seu equip eixa mitja hora en la qual tots sabíem que els miracles passen molt de tant en tant. No hi ha cosa més bonica que, sabent que la fi està a prop, fer sentir els teus que estàs al seu costat, aplaudir-los i no deixant-los a soles.

No tinc més paraules, només de suport als jugadors, al magnífic cos tècnic encapçalat per Toni Seligrat, al Consell d'Administració, personal del club i a tots els que volen a l'Alcoyano. Als que no, que estan feliços hui, els desitge que els vaja bé en la seua infelicitat.

Sóc un exagerat, tot el que vulgueu, però hui, una altra vegada, no sé com explicar la gent que vaig plorant pels racons per la pena que tinc pel meu Alcoyano.

Açò és un esport, visceral, passional, no vivim d'ell, ni depén el nostre menjar de cada dia. Però si ens lleven l'Alcoyano i el Collao. Té algun sentit l'existència? 

Natxo Lara. Periodista i no obstant, alcoianista

  imprimir   mostrar en pdf mostrar en pdf   enviar a un amic enviar a un amic   2 vots  
favorits  facebook  twitter  del.icio.us  digg it!  meneame
Opinions (0)envia la teva opinió envia la teva opinió
VEUS D'ARA
ARAMULTIMÈDIA, dilluns 29 de maig de 2017
"Els alcoianistes hem de tndre un cor fort i capacitat per alçar-se quan arriben els colps'
El valor i la Moral de l'Alcoyano... i de Juan Serrano, no tenen preu
Equip AM - 29/05/2017
Gol B en acabar el partit
Si haguérem de definir als alcoianistes, diríem que són persones que tenen la sang blanc i blava i que tenen el cor a prova d'infart. Per suposat, molta Moral i una capacitat impressionant per alçar l'ànim quan reben un colp. La nova desfeta del Cartagena no ha fet més que unir els aficionats d'Alcoi que, clar que ja pensen en la temporada que ve, però que continuen plorant pels racons i maleint els esdeveniments amargs que ens ofereix la vida futbolística. Hui ha estat un dilluns negre, dur, difícil, d'angoixa. Tot passarà i tornarem a El Collao molt prompte, però fot, clar que fot. Les primeres paraules han de ser per a Juan Serrano. Un empresari del tèxtil d'Alcoi que ha centrat la seua vida en l'Alcoyano; segurament per damunt d'altres prioritats vitals. El seu alcoianisme és tan fort, que l'haurien d'estudiar els professionals de l'addicció sana. Serrano no s'esperava el 0 a 2 de diumenge, n'estic segur, però Serrano és fort i té Moral, molta. I té un cor que bombeja sang blava i blanca. I una vegada Ell i Jo, i tots... passem el disgust, li tornaran a brillar els ulls i tornarà a fer plans per ascendir a Segona A. Juan és així, cabota i decidit. Coste el que coste, però sempre de l'Alcoyano. Les segones paraules han de ser per a l'afició del Deportivo. És el que més malament em sap, perquè hi havia gent que l'última vegada que havia pujat al Collao fou el dia del Cartagena (l'altre, el 2009); era gent a la qual el club i els jugadors havien il.lusionat i que havien donat una segona oportunitat a les vesprades dels diumenges. Ara estan decebuts, però de segur que repetiran, perquè la unió, la força i l'agraïment mostrat per la graderia una vegada acabat el partit de diumenge són sentiments contagiosos i que no es poden obviar. L'Alcoyano va perdre, estem molt cabrejats, però cada dia en som més i més fidels. Gràcies a una afició de Primera, que ha estat capaç de mobilitzar tot Alcoi en dos setmanes de bogeria, i que ha tornat a omplir el camp. L'ambient prèvi al partir no s'ha d'oblidar, s'ha de practicar i recuperar l'any que ve.

Futbolísticament poc o res es pot dir. El Cartagena va ser capaç de resistir la primera part sense encaixar un gol; i en una que van tindre, la van colar. 6 defenses de 1,90, un gol inesperat i un Alcoyano desesperat i conscient que l'impossible no era possible, va tancar l'any amb 30 minuts finals d'agonia. Però si una cosa cal resaltar de tot açò és que els alcoianistes van estar al costat del seu equip eixa mitja hora en la qual tots sabíem que els miracles passen molt de tant en tant. No hi ha cosa més bonica que, sabent que la fi està a prop, fer sentir els teus que estàs al seu costat, aplaudir-los i no deixant-los a soles.

No tinc més paraules, només de suport als jugadors, al magnífic cos tècnic encapçalat per Toni Seligrat, al Consell d'Administració, personal del club i a tots els que volen a l'Alcoyano. Als que no, que estan feliços hui, els desitge que els vaja bé en la seua infelicitat. Sóc un exagerat, tot el que vulgueu, però hui, una altra vegada, no sé com explicar la gent que vaig plorant pels racons per la pena que tinc pel meu Alcoyano.

Açò és un esport, visceral, passional, no vivim d'ell, ni depén el nostre menjar de cada dia. Però si ens lleven l'Alcoyano i el Collao. Té algun sentit l'existència?  Natxo Lara. Periodista i no obstant, alcoianista
@ARAMULTIMÈDIA -
Correu electrònic: info@aramultimedia.com