Les lletres i la democràcia

GERMAN LLORCA | Actualitzat: 06/03/2010 |  4 comentaris

/AUSSIEGALL CC

Vivim en una societat cada dia més audiovisual. Frases com "una imatge val més que mil paraules" són tota una filosofia de vida per a segons quines persones. Jo més bé diria que fan falta mil paraules per a entendre una imatge, i de vegades més fins i tot. Ens hem acostumat a consumir imatges sense saber-les llegir amb una naturalitat que espanta. Les imatges no són ni el resultat ni la part d'una competència cognitiva innata. També, com les paraules, s'articulen i tenen la seua gramàtica. I saber "llegir imatges" és quasi tan o més important que saber llegir i escriure amb paraules.

Les parts en les que es divideix el cervell humà estan especialitzades en tasques diferents. Mentre el costat esquerre gestiona majoritàriament la capacitat lingüística, el dret se centra en la informació visual (si hi ha algun neuròleg llegint açò, segurament em voldrà matar). Si donem per vàlida aquesta afirmació, només ens queda concloure que tant les imatges com les paraules tenen capacitat per a transportar informació. El pensament abstracte, en conseqüència, hauria de ser el resultat de la combinació de les dues capacitats.

Probablement estiga donant-li massa importància a la part lingüística (si hi ha algun antropòleg llegint açò, segurament també em voldrà pegar). No obstant tot, els qui encara ens hem educat en un món dominat per la superioritat, al menys teòrica, de les lletres ("Todo, todo, todo está en los libros", deia la cançoneta del programa de TVE), tenim la tendència a donar-los prioritat davant les imatges. No sempre ni en totes les ocasions, però sí en aquelles en les que cal un esforç reflexiu important.

Està clar que no vaig ara a resoldre les grans qüestions de fons relacionades amb el tema, però afirme, mentrestant, que l'ús abusiu de les imatges s'ha convertit en un instrument de manipulació comunicativa de primer ordre. Proven a posar 10 persones separades en una sala per a 100 i facen una foto mental. Ara, proven a posar juntes les mateixes 10 persones, a la mateixa sala, però ara facen la foto tancant l'objectiu sobre les deu figures. Impressionant, veritat? La primera sala estaria completament buida i la segona completament plena. Eixe és el perill de no saber llegir-les... I el problema és encara més greu quan les imatges s'articulen en moviment i amb so.

Probablement és una obvietat dir-ho, però mentre a totes les persones (ja m'enteneu) ens han ensenyat a llegir i escriure amb paraules, a molt poques ens han ensenyat a llegir i escriure amb imatges. Tan fàcil com això. Les lletres, independentment de si després les sabem usar amb trellat o no, estan democratitzades. Les imatges no. I això no és positiu en la societat del cinema en 3d, la televisió digital, l'iPod, el mòbil, les xarxes socials, la web-tv, i tones i tones d'infinita publicitat.

La idea què les lletres i el text escrit són la base de la democràcia, clar, no és meua. Mireu el web de David de Ugarte [http://lasindias.info/]. Diu coses ben interessants.

GERMÁN LLORCA
equip AM