15 anys de vacances

JORDI ORTS | Actualitzat: 10/03/2010 | 4 comentaris

Ovidi, per Antoni Miró. /A.MIRÓ

Un dia com avui fa 15 anys no haguera pogut dir ni una sola paraula d'Ovidi Montllor, més que el seu cognom s'assembla i molt al de la meua mare. De fet, eren cosins prims però mai ha hagut admiració, ni relació, ni res semblant a la meua família per la figura de l'Ovidi. No per res, simplement per indiferència. Jo vull pensar que el gruix de la societat alcoiana manté una posició d'indiferència vers la figura de l'Ovidi per això mateix: per res en particular.

El que sí és de veres, i trist, és que segurament tret d'un grapat de persones a Alcoi, avui gairebé ningú no recorde que és el dia en que es compleixen 15 anys des de la mort d'una de les figures més importants que hem parit en els últims temps en l'àmbit cultural. Una figura potent, transgressora, completa, compromesa, reconeguda arreu i amagada a sovint a casa, just on més orgullosos hauríem d'estar-ne.

Jo no sóc ningú per parlar amb propietat d'Ovidi Montllor. Per a ser sincer, vaig descobrir la figura d'Ovidi a Barcelona fa uns deu anys, quan un grup de companys de facultat em van recriminar indignats que no sabera res d'ell, ni que fos algun detall. D'entrada tampoc li vaig donar massa importància a l'incident amb els companys de classe, l'autèntic desencadenant del despertar de l'interés va ser una visita a l'FNAC de plaça de Catalunya. Segurament buscant algun CD dels Red Hot Chili Peppers o dels Rolling Stones, vaig tindre una aparició: s'acabava de publicar l'Antologia amb els 13 discs que formen la discografia completa de l'Ovidi. I el més important, això a la FNAC de Barcelona era notícia i destacada. Recorde perfectament la pila de caixes de CDs col·locats amb molta cura en un espai estratègic de la botiga. I és que Ovidi era important!

Primer que res em va sobrevindre la curiositat, no sé com em vaig fer amb algun compacte i vaig descobrir emocionat històries com la de Tereseta la loca, La fera ferotge o el meravellós pla de l'Ovidi per a les seues vacances. Després, la vergonya, per la ignorància i pel temps perdut. Després també, una mica de ràbia pel fet que ningú al meu entorn més proper m'hagués avisat abans de la importància d'aquest home tan proper a mi i tan llunyà.

Finalment un record: un dia d'adolescent a la botiga dels meus pares a Alcoi. Jo tenia 14 anys (ara ho puc saber) i vaig veure entrar a uns dels nostres millors clients, misteriosos (avui, genuïns), un matrimoni molt conegut a la ciutat, vinculat a la cultura i amb una estreta amistat amb Ovidi Montllor. Venien directament del portal on vivien (i viuen), enfront de la nostra tenda, on es congregava una gentada. Recorde que venien de fosc, gens contents, però també recorde el que van comprar: refrescos, aperitius i café licor, com per a fer una festa. En marxar, el meu pare em va dir: "Celebren un soterrament". Allò em va impactar molt, una passada, fins l'extrem que mai vaig tornar a veure a aquells clients nostres i millors persones de la mateixa manera. Al principi, els mirava amb estranyesa, ara ho faig amb admiració.

Quan fa 15 anys d'això mateix, entenc que aquell dia no era dia de celebracions, però sí era un dia per recordar: Ovidi Montllor marxava de vacances i la gent que se'l estimava al seu poble, que també sé ja que en són un fum, segurament va beure conyac i vi i caçalla. I café licor.

JORDI ORTS
equip AM

Més informació
VilaWeb publica aquest 10 de març de 2010 un interessant reportatge sobre Ovidi Montllor i la seua repercusió mediàtica en la web 15 anys després de la seua mort: Ovidi Montllor 2.0. Al reportatge n'hi ha enllaços externs a espais destacats com el web ovidimontllor.com, la pàgina d'Antoni Miró o l'arxiu personal digitalitzat per la UPV.

Altra informació: Web del Casal Jaume I d'Alcoi - Centre Ovidi Montllor