L'educació atea, quan l'Església era del Règim

XAVIER RIBES | Actualitzat: 26/07/2010 |  0 comentaris

. /SERGIS BLOG CC

Ningú naix catòlic, jueu, o musulmà...., amb burka o arracades; Intenten modelar-nos al gust. Però estaria millor poder triar a la carta quant fórem adults. Perquè com si fóra plastilina, van manipulant-nos el cervell quant és tendre. Després, també continuen, si ens deixem, a base de colps, agressions, maltractaments i violacions de tot tipus; fabricant ateus o submisos, depenent de la força i la por de cadascú (perquè la por es lliure i cadascú agafa la que vol). També hi hauria l'alternativa que pren el mestre republicà en la pel·lícula 'Los Girasoles ciegos' (el suïcidi), quan és denunciat pel capellà vestit de militar al no permetre que viole a la seua dona, a casa, davant del seu fill.

Quina satisfacció, un Noble Alcorà traduït al castellà, que em regalaren uns marroquins amics fa poc de temps, a pesar de l'ateisme "Por la Gracia de Dios", que professa i practica un servidor de vostés. Però a més, també alguns fullets informatius extra d'alguns Imans, els que a la seua manera prediquen i interpreten la Fe com els capellans de qualsevol religió. Un d'ells diu literalment, el Tercer Requisit que encara guarde; "El discernimiento es contrario a la niñez, espere a la edad de siete años, después ordénale a cumplir con salät; El Profeta dijo: Ordena a tus hijos a rezar a la edad de siete años, y pégales para que cumplan a los diez años" (açò em sona a "glop!, mi gozo en un pozo",).

Els jueus, no cal que vos diga, que als homes els extirpen el prepuci del penis al nàixer, més o menys com una operació de fimosi, però sense permís del xiquet clar. I l'extirpació del clítoris a les xiquetes a Àfrica i altres llocs, per motius de tradició religiosa, ni la conte, perquè és massa dolorosa per vida en tots els sentits. Els japonesos es carreguen també per tradició uns quans milers de dofins a l'any en un sols dia. Espanya és diferent. Ací tan sols ja queda una temporada: després de torturar i matar a estoc als bous, posen la imatge en la bandera els nostàlgics de gallina com a senyera del mundial de futbol.....? "encara mos passa poc"... però temps al temps.

I els catòlics i catòliques què fan? A la força i amb plors que no sent ningú, sordes les mares, perforen els pessons de les orelles a les seues xiquetes al nàixer. Després, als 7 anys, també la catequesis conduïda normalment per dones ("expertes") amb el tema d'entendre la Fe a la seua manera, exigit i controlat pel capellà de torn amb faldes negres i puntilles blanques, els deixen el cervell arreglat i els pessons a totes amb dues bones arracades d'or per a encarar ben marcades la pubertat com a futures dones.

Les primeres vacances que van tindre els treballadors en el nostre país va ser l'any 1931, per una llei impulsada pel ministeri de treball de Largo Caballero. Els nacionals i feixistes les van llevar primer que res, junt als llibres i als mestres. Però i el RECREO? El recreo el respectaren per als xiquets quan els cures i l'església no ajudaven als del règim com ara, sinó, que formaven part durant molts anys del mateix règim, eren el RÈGIM a Espanya molt de temps després de la guerra civil.

En comparació amb la resta de la jornada escolar el recreo era, i és, el temps en què els nens i les nenes tenen més llibertat per escollir què fer i amb qui. L'anhelat moment es remarcava, gairebé sempre, amb el toc de campaneta que tenia damunt la taula el mestre que amb moltíssima, moltíssima sort, no havien afusellat. En alguns llocs com al Institut Sueco i Noruego d'Alcoi, un bidell, el "Bedel Coixo", amb una gran bota i molta mala llet per l'efecte de la poliomielitis, feia sonar també una campana prou gran en el passadís entre aules per fer reial el moment tan anhelat del recreo.

Però abans de l'Institut, en un altre col·legi com "Los Hermanos de La Salle" ubicat al costat de l'Església de Sant Roc d'Alcoi, hui desmantellat per l'urbanisme depredador, es regia el recreo per les campanes del rellotge del campanar de l'església com no podia ser d'altra manera. Encara que un xiquet, el xiquet que el diumenge no anava a missa, no tenia recreo. I quedava sols, segrestat temporalment a classe. Després, al finalitzar, el mestre capellà, o capellà mestre, d'allò sense burka però amb sotana negra tota botonada fins als peus, amb un pitet blanc partit en dos al coll i una coroneta rapada al cap, demanava que li besara la mà.

Si el xiquet no li besava la mà carnosa el capellà quan tornava, li pegava en el dors de eixa mà bova però pesada i peluda en tot el trigemin, recordant encara, que veia el firmament negre com les seues sotanes, com és ara, com ha sigut sempre, negre amb estrelles de colors molt brillants. Firmament sense Déu per a un xiquet (per al que no va existir mai) després de veure tants capellans, pidolaires, pedòfils i encara dedicats a l'ensenyament en nom de no sé bé de quin Déu, fent-se fotos entre comuniantes i comuniants i dient-los encara avui que "los quieren porque son jovenes"...

Fins i tot encara pensant, com a nen dic jo: Unes palles al "hermano Miguel" del Col·legi de la Salle d'Alcoi, com les que feien fa quatre dies els seminaristes al tal Marcial Marciel Jefe de la Ordre dels Legionaris de Crist (Milionaris de Crist) abans de quedar-se sense recreo veritat? Igual haguera sigut millor, en lloc d'estrelles, el xiquet hagués estat prop de Déu i de major prop a la Banca.

Des de la finestra amb reixes també, es veia com es jugaven apassionats partits i altres tipus de jocs, els jocs!! Aquests es succeïen com regits per unes regles i calendari no escrit que ningú gosava a ignorar o trastocar, les boles, les xapes, tirar-se pedrades, pares o nones, a cromos, la corda, la trompa, a xurro...., el xiquet ho feia al eixir de l'escola, però ja no era igual.

Actuacions de rebuig, d'agressions, de mentides, d'amenaces, voler guanyar a qualsevol preu, en definitiva, tot aquest entramat de comportaments del nostre món de majors, se segueix manifestant en els patis de recreo dels nostres escoles actuals com a reflex de la nostra societat competitiva, violenta, pedòfila i estúpida...

Però i el paper en aquesta vida terrenal d'aquell capellà supervivent, era estúpid? Doncs sí i no. Si l'haguaren ajusticiat uns anys abans els republicans del règim anterior, legal i democràticament constituït per sufragi universal, el Papa Polonés l'hauria fet Sant. Miguel li deien al "Hermano", consagrat a Déu i a l'ensenyament de xiquets. Quin era el paper en postguerra, contra el Moro, el Roig i el Masó? Doncs, "y pégales para que cumplan el salät a los diez años, como dijo el Profeta del Noble Corán". Però no eren catòlics apostòlics i romans els capellans feixistes nostres? Perquè aplicaven i apliquen el Sälat del noble Alcorà? Perquè entre açò, i les masturbacions que els propinava als xavals Marcial Maciel recolzat pel Papa Juan Pablo II, i pare de dos criatures com a mínim, "emancebado" segons ells amb tan sols una dona tu!, el Cap de la Ordre dels Legionaris de Crist, fingint dolors prostàtics perquè no ho feia prou (els deia als seus superiors) per a que foren permissius amb ell i les seues agressions sexuals als xavals. Hi ha alguna diferència?, potser no, potser sí. Al menys al xiquet no li preguntà mai el "Hermano" Miguel de "Los Hermanos de la Salle" d'Alcoi si preferia masturbació o uns cops al trigemin de collita pròpia nacional catòlica espanyola i torera per salvar l'anima.

La reflexió del contingut històric i verídic de aquest article de opinió seria llarga, i no penseu que tan fora de temps. Però concloent i per a no fer-ho mes llarg: moltes vegades, la majoria per als xiquets, la realitat de l'educació religiosa i del recreo, pot superar la ficció i les fantasies sexuals dels majors, les mares no adonar-se'n, i no diguem ja els pares. Queda escrit.

XAVIER RIBES