El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

¡Agua para todos!

La gestió de l’aigua no és una qüestió menor. Per un costat, és una de les substàncies més abundants del planeta. Per un altre costat, del total disp…

La gestió de l’aigua no és una qüestió menor. Per un costat, és una de les substàncies més abundants del planeta. Per un altre costat, del total disponible, només el 2,5% és aigua dolça. És a dir, que de cara a una població mundial cada volta més gran, les dificultats per a la seua correcta administració seran també més grans. És per solucionar els problemes que ha començat a cotitzar en la borsa?

No, ni de bon tros. L’aigua ha començat a cotitzar a la borsa (com si fóra petroli, o qualsevol altra matèria primera) perquè és escassa i algú ha pensat en "apropiar-se-la" per a fer negoci amb ella (no ja immediatament... poquet a poquet, que no es nota tant). El nostre sistema econòmic depredador i absolutament destructiu no pot deixar d’especular amb el que és un bé de primera necessitat (estarem d’acord que l’or no ho és tant, no?) i que és, literalment, la base de la vida.

Quan era xicotet, una de les meues pel·lícules preferides era "Guerreros del Espacio". La cinta era una historieta menor de ciència ficció, però molt divertida (m’encantaven els robots que feien kung fu i els deliris espaitemporals que plantejava). Tenia una trama senzilla: en un futur indeterminat, els pirates de tota la galàxia trafiquen amb el bé més escàs de tots, l’aigua dolça, i la transporten en blocs de gel d’ací cap allà. En aquell moment, jo no tenia la capacitat suficient com per a entendre què volia dir la metàfora. El que està clar, vist en perspectiva, és que abans de l’any 1984 quan s’estrena la pel·lícula, algú havia pensat ja que l’accés a l’aigua dolça seria una qüestió que plantejaria problemes importants en algun moment.

I eixe moment ha arribat i la cotització en borsa és el primer avís... per dir alguna cosa (i enteneu-ho bé: ha arribat per a les societats benestants com la nostra. L’ONU estima que hi ha unes 2000 -dos mil- milions de persones en el món per a les que l’accés diari a l’aigua dolça és un deliri). Però en lloc de plantejar el problema com una projecció de gestió estratègica a nivell mundial, no, preferim que siga Wall Street qui especule amb el penúltim  recurs de la Terra (ja arribarà el dia que cobren per respirar, o és que penseu que no hi ha qui ja ha pensat com apropiar-se de l’aire?).

Això em porta a la memòria aquells gloriosos anys (no fa més que una dècada i mitja) del "Plan Hidrológico Nacional", el ¡Agua para todos! impulsat pel Partido Popular. Dos mil anys després dels romans i a la humanitat no li havia passat pel cap una solució diferent a la dels "aqüeductes". Els qui s’oposaven a aquella barbaritat tenien raó: l’Ebre ha perdut vora d’un 25% del seu cabal d’aigua en l’últim segle, i seguirà perdent-ne a causa del canvi climàtic. La lògica, en lloc d’impulsar mesures per a un consum racional i restringit d’un bé tan escàs, passava per seguir permetent un ús ineficient (i en realitat ací estem encara).

Ah, i no m’oblide les nostres ‘illuminati’ locals. Si algun dia acaben espolsant-li damunt al Molinar un polígon industrial -dígase La Canal- totalment innecessari, jo me’n recordaré dels responsables. Perquè quan les filtracions arriben al dipòsit d’aigua, què farem?; les posarem a cotitzar també en Wall Street?