El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Alcoi perd un nou comerç centenari. El Túnel tanca les portes sense trobar relleu per a l'ofici

El pròxim 30 de juny El Túnel abaixa la persiana per jubilació. Encara està oberta la possibilitat d'un traspàs

Pastís de carn, massapà, crema o nata muntada. Són tan sols alguns dels plaers que ens ha oferit El Túnel al llarg dels últims 150 anys. Uns plaers que, si no canvia res, deixaran d'estar a la venda. El pròxim 30 de juny El Túnel abaixa la persiana per jubilació, i encara no ha trobat ningú que vulga el traspàs. Perquè no es traspassa un local, es traspassa un ofici, amb tot el seu coneixement, material, màquines i sucre en l'ambient.

El pròxim 30 de juny abaixarà la persiana un altre comerç centenari d'Alcoi: El Túnel. El seu propietari Félix López es jubila, després de 32 anys al capdavant de la confiteria, i, de moment, no ha trobat ningú que vulga fer-li el relleu. Així que, si no hi ha novetat o apareix algú en l'últim moment interessat en aquest comerç més que tradicional, Alcoi perdrà una capçalera de més de segle i mig d'antiguitat.

Perquè Félix no traspassa un nom, un local o una tenda de pastissos, sinó tot un ofici. Dins d'El Túnel hi ha màquines, decoració, material i molt coneixement que va amb la venda. És un ambient on flota sucre des de fa més de 150 anys! Però traspassar tot un ofici hui en dia és complicat, perquè, com diu Félix, "els oficis en general, suposen molta faena i s'ha de tindre disposició". Félix ho sap bé, suposa diumenges sense descans o matinades per a cuinar. Per això, a poc més d'una setmana de tancament han aparegut molts interessats, però cap comprador. "És una pena que es tanque El Túnel, no per mi, el Túnel no sóc jo, sinó que és tota una institució en Alcoi. Jo sóc un més dels que ha passat per ací". Félix explica que en tot el temps de vida d'El Túnel tan sols hi ha hagut un relleu generacional i la resta han sigut traspassos de gent interessada a mantindre la cuina artesanal de dolços tradicionals. Així que fins a l'últim moment manté l'esperança de trobar un artesà com ell que li prenga el relleu. I si no aconsegueixen el traspàs doncs "ja vorem què fem".

Mentrestant, va esgotant-se juny i en El Túnel es nota que arriba el final. Els aparadors comencen a estar buits i ja no es compra nous ingredients, es cuina en el que queda. També han tret molts utensilis antics que s'utilitzen en la confiteria: safates, motles de metall o xicotetes màquines. En un principi s'havien posat a la venda entre els clients, a preus econòmics, i tot en benefici de l'Associació de malalts i familiars de l'Alzheimer. Però Fèlix explica que un grup d'alcoians interessats a muntar un museu sobre la metal·lúrgia i la indústria alcoiana s'ha mostrat interessat en tota la col·lecció, i l'ha adquirida a canvi d'un donatiu a l'associació de l'Alzheimer. Perquè El Túnel no sols són pastissos, sinó que és un recordatori, encara viu, de com va assumir Alcoi el lideratge de la revolució industrial i el desenvolupament comercial a començaments del segle 19.