El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

“Alcoy, todo una brasa (I)”

No entenc la lògica de penjar la il·luminació de festes vora tres mesos abans de la celebració pròpiament dita. I tot i que hui parle de les festes d…

No entenc la lògica de penjar la il·luminació de festes vora tres mesos abans de la celebració pròpiament dita. I tot i que hui parle de les festes de Sant Jordi, “l’Alcoy i la brasa” no tenen a vore tampoc amb el castell; que ja posats, que el deixen instal·lat tot l’any. Hui m’interessen les cròniques de la trilogia que va escriure l’any 1958 l’aleshores director del diari “Las Provincias”, Martí Domínguez.

“Crónica por teléfono”. D’eixa forma moderníssima s’encapçalaven tres de les quatre cròniques que el periodista i escriptor valencià i director del diari “Las Provincias”, Martí Domínguez, va redactar l’any 1958 sobre les festes d’Alcoi. Amb el títol genèric “Alcoy, todo una brasa”, va deixar constància del seu pas per la nostra ciutat i la vivència en primera persona de les festes d’aquell any.

Desconec els motius pels que va estar ací. Entenc que el deurien convidar les autoritats de l’època, o potser va ser la curiositat el que el va dur a Alcoi; població “al final de la interminable carretera quebradísima que arranca del calvario de Játiva”. I tot alhora, no deixa de ser un viatge fascinant a la percepció que este personatge, nascut a Algemesí però acostumat a la vida de València capital, podia tindre de l’Alcoi i les seues festes.

He de dir que vaig trobar els articles per casualitat. Sabia que el meu company a la Universitat de València, Nel·lo Pellicer, havia escrit una excel·lent tesi doctoral sobre la figura de Martí Domínguez Barberà; però desconeixia que el periodista valencià haguera escrit també sobre el nostre Sant Jordi. Un dia, parlant al despatx de Nel·lo sobre temes de treball, em van cridar l’atenció unes còpies de diari antic que tenia damunt la taula. Li vaig preguntar i em va fer dues pinzellades de la intensa vida de Martí Domínguez i de la seua prolífica producció periodística, literària i teatral. Una vida digna d’atenció (si teniu curiositat, vos recomane un dels llibres de Nel·lo: “El solc de l'escriptura : el discurs mediàtic de Martí Domínguez i Barberá”, publicat per la UV; o bé “Martí Domínguez i Barberà: la passió per la paraula”, publicat pel servei de publicacions de l’Ajuntament d’Algemesí).

Al que anàvem: el primer dels textos parla del “Dia dels músics”. Què penseu que va destacar? Quines coses li van cridar l’atenció al visitant de la nostra “ciudad maravillosa toda dinamismo y riqueza? Ben pensat, de moment, no vos diré res més… de moment.

 

Germán Llorca-Abad