El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Ana Tauste: "He entrenat aprofitant els desnivells del Benicadell i la Mariola"

19 hores, 30 minuts i 51 segons van fer falta per veure a Ana Tust convertir-se en la guanyadora del Gran Trail Aneto-Posets (105 quilòmetres).
  • "Sempre he tingut al cap fer un ultra de muntanya, però la preparació suposa moltíssima dedicació i, fins ara, mai havia trobat el moment".
  • "Al final el cap pega moltes voltes i l’aspecte psicològic és fonamental en aquest tipus de curses”.
  • "Sense el suport del Lurbel Team seria impossible participar en moltes de les curses que he fet. Estic molt agraïda a la marca i la veritat que és un suport brutal".

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el Gran Trail Aneto-Posets, una cursa de més de 105 kilòmetres on la manxega Ana Tauste, establerta a Ontinyent, ha fet història en completar la prova en menys de 20 hores, batent així el rècord vigent fins al moment.

L’esportista ens conta com es va desenvolupar la cursa, com ha dut a terme la seua preparació i quina és la importància de comptar amb el suport d’un equip com Lurbel Team.

Ana, aquesta és la cursa més llarga en la qual has participat en la teua carrera esportiva. Com vas decidir fer el pas a la ultradistància?

Sempre he tingut al cap fer un ultra de muntanya, però la preparació suposa moltíssima dedicació i, fins ara, mai havia trobat el moment. Enguany, amb el tema de la Covid-19, algunes de les curses del Gran Trail Aneto-Posets s’han suspés i, com que de les que podien fer-se únicament em quedava la de 105 quilòmetres per fer, em vaig animar a preparar-la. El primer any que vaig participar va ser en 2017 al Maratón de las Tucas (42 quilòmetres) i el vaig guanyar; en 2018 vaig fer la de 25 quilòmetres i també vaig guanyar; després, en 2019, vaig fer la Vuelta a l'Aneto (55 quilòmetres), on també vaig aconseguir la primera posició. Enguany em va arribar la invitació i vaig veure el moment d’estrenar-me en distància ultra”.

Pel que fa a la cursa, quina estratègia vas seguir i com es va desenvolupar?

“En un primer moment em vaig fixar en el temps dels anys anteriors en categoria femenina, on les marques estaven prop de les 22 i 23 hores. La meua estratègia, com mai havia fet tantes hores corrent en plena nit, va ser seguir a les corredores més experimentades. Em vaig pegar a aquestes corredores per veure com anava avançant la competició, però, a mesura que anaven passant les hores, vaig decidir fer la meua cursa i no fixar-me tant en la resta de participants. Vaig arriscar i a mitjan cursa em vaig col·locar en primera posició i vaig anar augmentant la diferència amb la segona classificada. El que tenia clar des del primer moment és que no volia allargar-me més de les vint hores perquè no es tornara a fer de nit.

Tot i que em trobava bé i em veia segura del que estava fent, en una cursa tan llarga poden passar moltes coses. És cert que vaig tindre moments de tota classe, perquè tant de temps soles per la serra donen per a pensar molt. Al quilòmetre setanta, quan encara en queden 35, mires avant i arrere i no hi ha ningú. Al final el cap pega moltes voltes i l’aspecte psicològic és fonamental en aquest tipus de curses”.

Com es prepara una cursa tan llarga i amb tant de desnivell a les muntanyes que envolten la nostra comarca?

“Han estat tres mesos de moltíssima dedicació, d’haver de matinar per a fer moltes hores i sumar quilòmetres. El confinament ens va deixar un poc tocats a tots i he de dir que vaig perdre un poc la motivació perquè no sabia ben bé per a què estava entrenant, sense cap objectiu clar. Quan vam poder tornar a competir em vaig centrar en curses oficials amb la Selecció Valenciana, amb la qual vaig participar en els campionats d’Espanya. Vam preparar el Campionat d’Espanya en Línia i el Vertical i després vaig fer el Campionat d’Espanya amb la Bluetrail de Tenerife, un món completament diferent als Pirineus.

A l’hora de preparar aquesta cursa en concret, l’entrenament s’ha basat en seguir al peu de la lletra el que m’ha dit el meu entrenador. Els Pirineus són alta muntanya i ací a Ontinyent tenim una muntanya molt diferent. Entre setmana anava fent rodatges de màxim dues hores, combinats amb feina de gimnàs i ciclisme, i els caps de setmana em dedicava a allargar fins a les cinc o sis hores aprofitant els desnivells del Benicadell i de la Mariola. En tot moment he fet el que m’ha marcat el meu entrenador i, la veritat, és que ha funcionat perfectament”.

Pel que fa al teu equip, que suposa per a tu formar part del Lurbel Team?

“En el meu cas, el club es fa càrrec de totes les despeses que comporta la cursa, des de l’equipatge i el material que utilitze fins a les dietes i els allotjaments. Sense aquest suport seria impossible participar en moltes de les curses que he fet. Jo estic molt agraïda a la marca i la veritat que és un suport brutal. L’esforç que fan per nosaltres és increïble”.

Després d’aquests més de 100 kilòmetres de carrera a peu pels Pirineus, quins són els pròxims objectius d’Ana Tauste?

“Ara podríem dir que estic de ressaca i necessite recuperar-me un poc. Muscularment aquestes coses et deixen tocat. Sempre he dit que tot en excés és dolent i pense que aquestes proves han de fer-se molt de tant en tant. Una vegada estiga recuperada, tinc al cap finalitzar la Copa d’Espanya de quilòmetre vertical, perquè vaig fer el vertical de Serra Nevada a principis de juny i vaig aconseguir la cinquena posició nacional. Com aquesta prova era puntuable vaig entrar en classificació i tinc present acabar la Copa, a veure què passa”.