El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Teresa Mollá, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Quan escric aquestes lletres m'assabente que en Pozuelo d'Alarcón un home ha assassinat d'un tret a la seua parella. Si es confirma, seria la tercera…

Quan escric aquestes lletres m'assabente que en Pozuelo d'Alarcón un home ha assassinat d'un tret a la seua parella. Si es confirma, seria la tercera assassinada aquesta setmana, ja que a Girona una dona va ser brutalment apallissat i a Eivissa van tirar a una altra per una finestra. Negar la violència masclista, és fomentar-la.

Llig un calendari que a data de quatre de juny, trenta-quatre dones han estat assassinades. Del total dèsset ho han estat per les parelles o exparelles i la resta els assassins han estat fora d'aquest àmbit o estan en investigació. Terrible, horrorós.

Sols al mes de maig deu dones assassinades pel terrorisme patriarcal o masclista. Algú es pot imaginar el que estaria passant si fora al revés? La ultradreta estaria clamant venjança per tots els racons i tots els mitjans. Estic segura. I a més també estic segura que la justícia seria molt més severa amb les condemnes. I ho crec fermament perquè la justícia és patriarcal. Com tots i cadascun dels assassins. I com diu la meua senyora mare gall amb gall no es baralla. Per això encara queden jutges que van per lliure quan es tracta d'assassinats de dones o d'agressions a dones.

I és que quan es parla de violències masclistes no els agrada gens que ho titllem de terrorismes, perquè els fa mal. Però és que és terrorisme en estat pur. Quan aplega l'assassinat, normalment hi ha dones que fa anys que sofreixen humiliacions públiques i privades, violacions, control sobre les seues vides. O dit d'altra manera estan segrestades en vida per qui acabarà assassinant-les. Això és terrorisme en estat pur.

Molt de criticar el que feien i encara deuen estar fent els talibans o els de l'estat islàmic amb les dones, però no cal eixir molt lluny per a trobar-los als carrers o les places dels nostres pobles. Perquè essencialment és el mateix: L'exercici del poder masculí sobre les dones per a aconseguir el seu sotmetiment. I la por i les violències són les seues millor aliades per a actuar, encara en massa casos impunement.

Falta encara molta formació en profunditat als agents jurídics i als cossos i forces de l'Estat per a protegir a les dones víctimes com es mereixen. I molta formació també al personal docent per a crear coeducació real i efectiva que empodere a les xiquetes. I als xiquets a respectar que un NO, sempre és un NO.

Trenta-quatre dones és un preu en vides molt alt. Els carrers haurien d'estar en foc demanant justícia de veritat. I condemnant públicament a qui nega que ens assassinen per ser dones. Sí, DONES. I no éssers gestants o menstruants com ens volen fer creure des del postmodernisme. Som dones des d'abans de nàixer perquè ja se'ns tracta així. Perquè així ho marca la socialització diferenciada imposada pel patriarcat. I per això ens assassinen.

És un preu massa alt en vides de dones per a quedar-nos en tecnicismes i justificacions que encara perviuen en l'imaginari social. Cal actuar i exigir mesures concretes i amb pressupostos intocables a qui té la màxima responsabilitat en el tema per protegir la vida de les dones. I cal fer-ho ja. Perquè no ens podem permetre aquesta sangria de vides de dones, sols per haver-hi nascut dones.

Pressupost per a formació en profunditat i molta, molta coeducació. I és urgent per parar aquestes terribles dates.