El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Audiències i televisió

Segur que recordeu haver vist The Running Man (Perseguido). La pel·lícula, protagonitzada per Arnold Schwarzenegger, conta la història d’un policia q…

Segur que recordeu haver vist The Running Man (Perseguido). La pel·lícula, protagonitzada per Arnold Schwarzenegger, conta la història d’un policia que ha de sobreviure a un programa de televisió on els participants són perseguits a vida o mort per uns «caçadors». En 2019, portar a un programa d’entrevistes al feixiste d’Abascal podria ser l’equivalent de l’exemple de ciència ficció que acabe d’explicar.

Els governs de José Luis Rodríguez Zapatero, lluny del que havien promés al principi en matèria d’audiovisual, van aconseguir deixar un panorama televisiu desolador. Dos úniques empreses (Mediaser i Globomedia) es reparteixen la pràctica totalitat del negoci televisiu en obert i el usuaris, en la pràctica, patim les conseqüències d’una regulació insuficient i deficient de la «tele». I com si d’una empresa de begudes refrescants es tractara, les dos empreses que governen la tele privada espanyola, acaben oferint productes que, per fora pareixen diferents, però que per dins són igual de perniciosos.

Hui vull comentar, com ja haureu endevinant, el fet que l’altre dia el fatxa d’Abascal participara en un conegut programa d’entreteniment. Jo no sóc partidari d’amagar als fatxes. És a dir, la societat ha de saber qui són, què pensen i on estan. Però dur-los a un programa d’entreteniment implica posar-los al mateix nivell que altres idees polítiques, de dretes o d’esquerres, que sí que són respectables. Als fatxes els hauríem de visibilitzar, però només per a advertir de la perillositat del seu extremisme. Pablo Motos, entrevistar a Abascal segurament li haurà donat molta audiència i repercussió al teu programa, però deixa’m dir-te: ni tot se val per a fer créixer l’audiència (quin és el límit, un programa a l’estil de The Running Man?) ni Santiago Abascal diu res que no siga un discurs prenyat d’odi.

Quines evidències fan falta per a entendre una veritat tan senzilla? No ho sé, potser els vincles amb l’extrema dreta destapats per la premsa de molts dels components de Vox; potser les constants apel·lacions per part dels seus integrants a la retòrica del franquisme; o, més fàcil encara, parar atenció a les contínues barbaritats que ixen de la boca d’un personatge sinistre com Ortega Smith. Molt fàcil, però encara hi ha a qui li costa d’entendre.

I eixe és un dels problemes d’este país. Perquè el franquisme, el franquisme sociològic, no s’ha acabat. I hi ha qui, com el Prior del Valle de los Caídos pot eixir dient que no acata sentències del Tribunal Suprem, sense que immediatament vaja la Guàrdia Civil a tancar-lo (quan sí que passa si no és de l’església de qui parlem). En fi, per a estudiar-ho en profunditat.

Germán Llorca-Abad