1 de Maig: Memòria d’Alcoi des del Maquinisme fins a “Pelletes”

Gran Bretanya va conéixer quatre grans onades ludistes entre 1811 i 1816 i posteriorment, el moviment es va estendre per tota Europa (a Espanya són coneguts els primers fets a Alcoi i després a Catalunya, el 1820).

Al segle XVIII, a causa sobretot d'un considerable augment de la població, la ciutat no té més remei que intentar l'aventura de la industrialització; aventura per la qual reuneix importants característiques, perquè compta amb suficient aigua, mà d'obra barata i abundant i capital en mans d'algunes famílies adinerades que inverteixen en la ciutat d'Alcoi. A més, l'escassa influència del règim feudal i l'interessant paper que va jugar el gremi en no mantindre cap postura retrògrada van ser un important vincle en el procés industrialitza-ho.

Estem en l'època més o menys pre-industrial, 68 anys abans de la primera celebració dels esdeveniments tràgics de l'1 de Maig a Chicago. Al final del "medievo" Alcoi era ja un destacat centre manufacturer que donava feina a una àmplia regió econòmica artesanal, agrícola i ramadera que circumdava la ciutat; Cocentaina, Muro, Penàguila, Benifallim, Benasau, etc., constituint un interessant cas d'indústria domèstica on els camperols i ramaders de la sona subsistien de les seues tasques pròpies. I a més, el que avui anomenem productes industrials eren, en aquells dies, artesanies, com per exemple els teixits, que es fabricaven en cases particulars. En una economia fonamentalment artesanal, el comerciant lliurava la llana a una família i en general, aquesta la filava a mà, la teixia i tornava al seu patró el producte acabat a canvi d'una suma de diners.

L'any 1818 es compren les primeres màquines, les quals han de ser escoltades per poder entrar a Alcoi, ja que existien rumors fundats que podien ser assaltades i destruïdes. Per fi i en vista del continu augment de la mecanització a la indústria, el 2 de març del 1818, uns 1.200 homes dels pobles circumdants van armats cap a Alcoi amb la clara intenció de destrossar les màquines, acceptant únicament en retirar-se quan l'Ajuntament de la ciutat els va fer la promesa que les màquines de l'interior serien desmuntades. Com a conseqüència d'aquestos fets, es destrueixen dèsset màquines, calculant-se el dany produït en dos milions de reals.

Es va demanar immediatament ajuda militar i va entrar en Alcoi el 6 de març un regiment de cavalleria de Xàtiva i un altre d'infanteria d'Alacant, restablint l'ordre d'aquesta manera i iniciant una forta repressió que va sumir en la més absoluta de les misèries a les gens d'Alcoi i els pobles del voltant. Aquests fets van tindre molta transcendència i es discutiren a les Corts Generals en diverses sessions. De totes maneres, l'amenaça Ludista no va acabar ací. Després de nous rumors, 29 de juliol de 1823 uns cinc-cents homes, en la seua majoria de Cocentaina i Penàguila, marxaren cap a Alcoi amb el propòsit de destruir les màquines i entrar dins de la ciutat.

Les tropes amb les quals es comptava es van posar a l'entrada de Cocentaina i en l'interior els voluntaris, per garantir l'ordre. Llavors un dels de la revolta, en nom d'ells, va anar a entrevistar-se amb l'alcalde a qui li va fer la proposta de què si no volia que passés res, els preparara mil racions, i ordenés que les màquines de l'interior de la ciutat foren trasllades on ells es trobaven per a destruir-les. Aquestes condicions no van ser acceptades i van marxar les tropes que manava el subtinent Tomás Sempere a la trobada dels rebels, havent-hi un enfrontament que va ocasionar nombrosos ferits i va provocar l'escapada cap a Cocentaina. Les tropes van iniciar la persecució i van prendre cinc presoners.

Entre 1823 i 1826 continuen els rumors d'intents de destrucció de màquines. Sovint no passaven de ser simples rumors, però hi havia ocasions en què fets similars als narrats es reproduïen, tot i que no arribaven a la mateixa gravetat.
El 1825, les protestes contra la maquinària es concreten en una sèrie de concentracions dels bracers en diversos llocs, per la qual cosa es va decidir que huitanta homes de la Companyia Provincial de Múrcia es destacarien constantment a Alcoi per tal d'evitar aquest tipus d'incidents.

A partir de 1826 desapareixen els intents de destruir les màquines. De tota manera, la idea de la destrucció i l'incendi d'aquestes tardarà força temps a esborrar-se de la ment dels treballadors, els quals la utilitzen com una arma més en legítim desig de millorar i canviar les condicions de vida. Pel que fa a Alcoi, aquesta amenaça perdura fins 1844, data llunyana en què s'incorporarà a la indústria alcoiana una nova màquina que provocarà diversos conflictes i concentracions d'escassa importància; al temps que es destruïa a Barcelona la màquina més moderna en aquell moment a Europa. Aquestos fets també van tindre molta transcendència i es discutiren en les Corts en diverses sessions:

Relat dels esdeveniments, tal i com constava en les Actes de Les Corts Generals:

L'any 1821, Les Corts, convocades i elegides com a conseqüència de la restauració del règim proclamat per Priego en Cabeza de San Juan, treballaven en la difícil tasca de donar-li forma jurídica al nou Estat. Un dels primers problemes als què s'han d'enfrontar les noves institucions, són els fets esdevinguts a la vil·la d'Alcoi. Es nombra una comissió especial per a examinar el vertader origen y naturalesa dels fets i presenta un dictamen en els següents termes:

A principis de l'any 1818, la vil·la d'Alcoi ocupa en la fabricació de panys 40.000 braços del seu veïnat i d'alguns pobles veïns, elaborant unes 21.000 peces. El desig que la seua qualitat rivalitzara amb la dels estrangers en paritat de preu, estimulà a alguns empresaris a portar de fora d'Espanya màquines de cardar i filar. Des que es va establir la primera meitat del referit any, començà el descontent dels treballadors que temien que es minorara el seu treball. No van parar de multiplicar-se les màquines. Algunes d'elles es van haver d'escoltar per a portar-les, ja que es temia por que foren assaltades. Fins què es va produir el fet, el dia 2 de març de 1818, i es reduïren a cendra dèsset màquines i altres estris en valor de dos milions de reals.

La comissió impulsada per l'il·lustre zel d'alguns diputats, presenta a la deliberació del Congrés les següents mesures:

1.- Indicacions al Govern per a la verificació i càstig exemplar de les persones que, reunint els atroços crims de incendiaris i amotinats, reduïren a cendres les màquines de cardar i filar establides a la vila d'Alcoi.
2.- Donar compte a les Corts dels resultats de la causa, al seu degut temps i immediatament, de qualsevol complicació contra el sistema que es plantejara durant el seu progrés.
3.- I