El gener de 2008 l'Alcoyano va conseguir un històric 2-2 en el Camp Nou.
Aquest 2 de gener de 2025 es compleixen 17 anys d’una de les gestes més memorables del CD Alcoyano: l’empat a 2 davant el FC Barcelona al Camp Nou en un partit de Copa del Rei. Aquella nit de 2008 va quedar gravada a la història del club per la remuntada protagonitzada per un equip dirigit per José Bordalás.
El partit va començar amb un Barcelona aclaparador. En els primers minuts, el conjunt blaugrana, liderat per Deco i Gudjohnsen, va imposar el seu ritme. Santi Ezquerro va marcar dos gols en els deu primers minuts, situant un contundent 2-0 al marcador. Amb aquesta renda, semblava que l’eliminatòria estava sentenciada.
No obstant això, l’Alcoyano va anar perdent la por escènica conforme avançaven els minuts. A la segona part, els blanc-i-blaus van capgirar la situació amb una actitud lluitadora. Al minut 70, una falta llançada per Perona va colpejar la mà d’Ezquerro, i l’àrbitre va assenyalar penalti. Perona va transformar la pena màxima i va obrir la porta a l’esperança. Amb el marcador ajustat, el Barcelona va estar a punt de sentenciar amb una ocasió clara de Bojan, però el porter Maestro va realitzar una intervenció crucial.
Al minut 89, l’eufòria es va desfermar entre el miler de seguidors de l’Alcoyano presents al Camp Nou. Félix Prieto va habilitar un gran baló a la banda dreta per a Barrena, que va centrar al cor de l’àrea. Carlos Arnau va rematar per establir el 2-2 definitiu. L’empat, encara que insuficient per continuar en la Copa del Rei, va ser celebrat com un triomf històric.
Els onze inicials d’aquella nit reflecteixen la grandesa dels dos equips. Per part del Barcelona: Oier, Edmílson, Sylvinho, Thuram, Puyol, Víctor Sánchez, Deco, Giovani, Bojan, Gudjohnsen i Ezquerro. Pel CD Alcoyano: Maestro, Garrido, Barrena, Carrión, Iturralde, Sergio Mora, Diego Jiménez, Tasio, Barselleta, Pepe Moiña i Perona.
També cal destacar que alguns protagonistes d’aquella nit ja eren campions del món amb les seues seleccions, com Thuram i Edmílson. Més tard, Carles Puyol es convertiria en campió d’Europa amb Espanya l’estiu de 2008 i en 2010 alçaria el títol de campió del món.