EXTRA DE FESTES D'ONTINYENT. REPORTATGE: 150 ANIVERSARI DE LA FESTA
Resulta complicat poder valorar actualment tots els actes que s'han fet i van a fer-se per tal de commemorar el 150 aniversari de les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent, perquè pot ser tan sols la distància permetrà deixar de costat els elements més emotius i jutjar els fets d'una manera més racional. Errades de segur que han hagut i hi hauran, així com una manca de publicitat massiva dels actes extraordinaris, però en la meua opinió cal valorar tot allò de positiu que va a deixar, de segur, una petjada en els anals de la festa.
Cal remuntar-se al mes d'octubre de 2009 per a trobar la Junta de Govern que aprovava la programació d'actes extraordinaris. Quatre mesos més tard, en febrer, arribava el primer esdeveniment commemoratiu de relleu, la baixada del Crist de l'Agonia a l'església de Sant Carles, com ho feien els nostres avantpassats i enmig d'un recorregut enfarinat per la neu que queia. L'obstinació per retre-li honors a la imatge del Morenet va estar per damunt de les inclemències meteorològiques i la decisió presa per Festers ens va deixar unes postals inoblidables des de la lloma de Santa Anna, fins el temple del Carrer Major. No seria l'únic moment especial, ja que passats uns dies, de tornada a l'ermita, es va viure, sense dubtes, una de les fotos històriques d'enguany: el Crist visitava a la patrona de la ciutat, la Puríssima Concepció en l'església de Santa Maria plena de gom a gom.
La data de l'acte de la Publicació s'avançava en el calendari, al 26 de juny, per tal de cridar ‘Dames, cavallers: Estem en festes!', en un compte enrere més que imminent. Les properes setmanes Ontinyent i la festa de Moros i Cristians s'obrien al món amb la celebració del I Congrés Internacional d'Ambaixades i Ambaixadors. Un esdeveniment que va incumbir a mil dos-centes poblacions, de trenta països distints, repartits per quatre continents. Unes xifres que donen una idea de la repercussió d'una iniciativa que ha suposat un esforç en l'organització, si considerem l'escassa dotació de places hoteleres a la ciutat i que s'ha hagut d'acollir a 400 hostatges i s'ha servit a 2.500 comensals. Tampoc no ha acompanyat el context de la crisi econòmica mundial, que va obligar fins i tot a diferents participants a hipotecar-se per tal d'eixir del seu país, creuar l'atlàntic i posar en escena les seues manifestacions morocristianes a Ontinyent, la major part de vegades, davant un nombre de públic molt escàs per a la riquesa cultural que mostraven. De la mateixa manera, un malentès en les dates impedia la participació d'una altre país en aquesta cita. Són ja anècdotes que formen part de la intrahistòria del Congrés. Per tant, una cita internacional amb una vessant més teòrica que obria les portes a la creació d'una associació mundial de les festes de moros i cristians, entre altres conclusions bastant interessants, i una altra part més pràctica, que consistia en les representacions per al públic en general, que tenien lloc a la Plaça Major de la ciutat, als peus del castell de festes. Tot això complementat amb una programació variada d'exposicions.
L'intent per tal de què els monarques d'Espanya estigueren presents a Ontinyent amb motiu del 150 aniversari no s'ha aconseguit per part de la Societat de Festers, però els esforços van donar el seu fruit en acceptar Ses Majestats la Presidència d'Honor de dita efem&egra