Un dels punts més curiosos de la geografia electoral és sense dubte, Alcoi. Com no! Especialets que som, quasi res (normalment) tenen a veure els resultats locals amb els generals. La recuperació del vot popular (4.000 en municipals i 8.500 en generals), confirma que el problema a Alcoi no és de fidelitat al PP i sí a la guerra civil Zaplanista-Campista, que a banda d'avorrir, li suposa un regal impagable a Toni Francés i al PSOE. Pel que fa a Compromís-Podem, el guirigall encara és més rebuscat i planteja una 'papereta' com a poc estranya per al futur. Seguiran junts per a les municipals del 2019 per accedir a l'alcaldia? I què serà de Guanyar. La seua número tres és de Podem...
Un dels punts més curiosos de la geografia electoral és sense dubte, Alcoi. Com no! Especialets que som, quasi res (normalment) tenen a veure els resultats locals amb els generals. La recuperació del vot popular (4.000 en municipals i 8.500 en generals), confirma que el problema a Alcoi no és de fidelitat al PP i sí a la guerra civil Zaplanista-Campista, que a banda d'avorrir, li suposa un regal impagable a Toni Francés i al PSOE. Pel que fa a Compromís-Podem, el guirigall encara és més rebuscat i planteja una 'papereta' com a poc estranya per al futur. Seguiran junts per a les municipals del 2019 per accedir a l'alcaldia? I què serà de Guanyar. La seua número tres es de Podem...
La lectura dels resultats a Alcoi del 20D són com a poc, apassionants. Res quadra amb el mes de maig, quan el PSOE va guanyar amb majoria suficient i Compromís perdia 2 regidors. Podem, amb el vot integrat en Guanyar, alçava la coalició al segon lloc del rànquing. El PP, trencat per la meitat de la mà de Miguel Peralta i els seus fidels seguidors encapçalats per Sedano, perdia la meitat de vots i quedava amb 4 regidors. Amb els 8.500 vots de les generals a Alcoi, queda demostrat que els 'peperos' alcoians són fidels als seus colors i a la seua ideologia. A qui no eren fidels eren a Rafa Miró, Lola Alba, Amparo Ferrando, Nacho Palmer, etc. 'L'altre' PP, vestit amb la jaqueta taronja de Ciudadanos, li furtava la meitat dels seus vots... Venjança, famílies, política de dubtosa dignitat envoltada de regidores trànsfugues que només acudeixen al consistori quan hi ha ple.
Esquerra Unida i Guanyar
El que també queda clar és que Esquerra Unida és el partit amb els votants més fidels. Els més de 2.000 mai fallen, passe el que passe i tot i les coalicions, pactes i experiments de l'esquerra, ells canyeta peixet, trauen la seua quota. Amb els resultats del 20D, es certifica que els altres 3.000 vots eren de Podem que els els va deixar amb allò de la marca Guanyar. La curiositat, ja comentada en aquest diari amb l'entrevista pertinent, serà avariguar el futur de la número 3 de Guanyar: Naiara Davó. És de Podem però des de Guanyar. Què passaria si demà Toni Francés (fent ús de la seua demostrada intel·ligència estratega) li ofereix Compromís-Podem entrar al Govern municipal per tindre del seu costat els rivals més perillosos que li poden furtar l'alcaldia en 3 anys i mig?
2019
El nou mapa polític té aquestes coses, i l'acabament del bipartidisme ofereix aquests escenaris de pactes i més pactes als quals, sincerament, cal preguntar-se si n'estem preparats.
Si Ciudadanos continua caent en picat i el PP es recupera (8.500 vots el 20D), si el fenomen Podem-Compromis progressa (10.900 vots), es plantegen unes eleccions municipals (ja sabem que queda molt) molt atractives.