El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de José Antonio Tomás Andrés, veí d'Alcoi

José Antonio Tomás Andrés

21, març. Dia Mundial de la Poesia

La poesia és un gènere literari amb el qual l’ésser humà pot expressar de manera escrita i de paraula, de manera subtil o contundent, les seues emoci…

La poesia és un gènere literari amb el qual l’ésser humà pot expressar de manera escrita i de paraula, de manera subtil o contundent, les seues emocions i sentiments, la bellesa de les coses que veu, i l’amor per tot el que sent al seu voltant, a més de temes com la vida i la mort, entre altres. Aquesta forma d’escriptura, mitjançant oracions gramaticals oportunes i ben entrellaçades, el ritme, la rima i la mètrica, (recursos clàssics) aviven els sentits  dels lectors o receptors, i van transportant-los cap a un clímax de goig i felicitat. És una realització de les facultats corporals i anímiques del ser humà, perquè la forma en que s’escriu i com s’escriu, té aquesta màgia, aquest segell genuí que el poeta anirà donant-li.

La UNESCO, té un calendari oficial de celebracions planetàries, i va establir el 21 de març, com el Dia Mundial de la Poesia. Pareix que va triar aquesta  commemoració, en aquest dia,  per allò de vincular l’esperit líric amb l’equinocci de primavera, l’estació que reflecteix millor el renàixer de la vida, amb l’eclosió de les flors, els dies més llargs i els cels més clars.

Si fem un poc d’història,  veurem que al voltant dels segles VIII-VII a. C. va prevaldre a tot el territori de l’Hèl·lade, com es deia la Grècia antiga,  l’adoració de les 9 muses. Les muses provenen de la mitologia grega. Eren deïtats que habitaven a les vessants de les muntanyes del Parnàs i l’Helicó. També s’ha dit que de l‘Olimp. El seu objecte era protegir les arts i les ciències. Les muses tenien el poder del llenguatge i la comunicació per mitjà de la paraula i l’escriptura, les imatges, les cançons, la música, la dansa, i totes les expressions més sublims de tot l’art, amb les més divines manifestacions. Paraules com música i museu es deriven de musa.

Les 9 muses eren filles de Zeus i Mnemòsine, patrocinaven totes les arts: Cal·líope, era la musa de la poesia èpica i la retòrica; Urània, de l’astronomia; Polímnia, de la lírica; Èrato, de la poesia lírica-amorosa; Terpsícore, de la dansa; Melpòmene, de la tragèdia; Talia, de la comèdia; Euterpe, de la música i Clio, de la història.

Doncs bé, considerant tot el que s’ha dit fins ara, no podia faltar un sonet dedicat a les muses, les deïtats que va crear Hesíode en la seua Teogonia. La poesia existeix, des del principi del temps, com una forma d’expressió humana. La poesia lírica, com indica el seu nom, es recitava amb l’acompanyament musical d’una lira, mentre que la poesía èpica, narrava les gestes dels herois llegendaris que encarnaven les virtuts d’un poble. Així que tot seguit va el SONET DE LES MUSES:

SONET DE LES MUSES

   

Pregant d’Èrato un favor anhelat

per al dolç amor, l’aventura aquella,

Cal·líope em donà sa mà tan bella

i Melpòmene em deixà adelerat.

 

Tepsícore em va fer ballar, que grat!

Amb la lírica d’Euterpe l’estrella

sentí música, sublim meravella!

I amb Polímnia vaig quedar encantat.

 

Oh! deïtats, gojant, gaudint del Parnàs,

heu d’inspirar i protegir al poeta.

Urània! empara el vol de Pegàs.

 

Talia, quina comèdia-historieta!

Clio! està content Apolo, l’audaç?

Radiant estic jo que arribe a la meta.