Molts alcoians han celebrat íntimament i amb les xàrcies socials la trilogia
Suposem que els hostalers d'Alcoi i comarca eixiran quan passen les festes dient que els resultats han estat meravellosos, que traslladar les Festes a cap de setmana és una acció empresarial pròpia de països desenvolupats i amb un mínim d'intel·ligència. Que omplir la caixa durant la Trilogia i generar llocs d'ocupació, que els hotels estiguen plens i que fins i tot es justifique que es faça un altre hotel... tots aquestos fets més normals de civilitzacions contemporànees i capitalistes seran insuficients per als 'tradicionalistes' que fa una dècada van eixir al carrer per demanar el '22, 23 i 24 SEMPREEEE'.
Aquells que van eixir al carrer supose que són rics o no 's'enteren' de res, perquè que jo sàpia, per la crisi, pel tren o per lluitar contra la corrupció no s'ha fet cap manifestació en els últims mesos. En fi, que lluny de fer polèmiques estèrils, del que m'agradaria parlar ara és de la celebració virtual que de la Trilogia georgiana s'ha fet aquestos dies, els del 22, 23 i 24, realment. La Setmana Santa (no oblidem que la Festa és religiosa-catòlica) ha ajornat la juerga fins el cap de setmana central del Maig, ha coincidit plenament amb els tres números sagrats i el dia de Sant Jordi és Dissabte Sant. La gràcia és que, els alcoians, aprofitant les xarxes socials han festejat la trilogia a la seua manera, amb posts, mails, sms i comentaris en Facebook o twitter.
Dijous Sant, 21 d'abril, mentre l'Alcoyano s'ofegava al Camp del Collao davant l'Hospitalet, vaig rebre un sms de Harry que reproduia la lletra de l'himne de Festes. Eren les 20:45, l'hora aproximada en què es canta a la Plaça d'Espanya el 'hit' que anuncia la Festa. Just en eixe moment circulava per tot Alcoi l'himne. Algú va penjar al Facebook passades les 21:00 hores que havia deixat de ploure després de moltes hores fent-ho. "Just quan es canta l'himne deixa de ploure".
Divendres, Jordi Linares penjava a la xarxa allò de Bones Festes i altre bromejava en dir que eren les 10:30 del matí, que estava en el Partidor amb el casc i la capa però que allà no hi havia ningú. Altres feien ús del tòpic: "Són les 12 i el capità estarà ja en la plaça", o "sembla que aquesta vesprada en banyaran els moros".
Dissabte des de bon matí, els mòbils dels 'Jordis' reben missatgets de celebració, més que altres anys. Perquè altres anys estem en la Segona Diana i no tens temps de missatgets.
M'haguera agradat passar el dia 22 pel Partidor, de segur que alguns nostàlgics hauran anat per fer una ullada, per estar present al Partidor el dia 22, dia de les Entrades autèntiques, per deixar caure una llàgrimeta.
Som així. I m'encanta tant com m'impressiona.