25 d’Abril, memòria i lluita.

El 25 d’Abril, per a molts, és un dia més, però per a nosaltres és un dia per a la memòria. El 25 d’Abril és un dia que van assassinar els nostres, un dia en que van intentar aniquilar tota una cultura, la nostra cultura. Però, sorpresa: encara hi som.

Ningú no ha pogut amb nosaltres, hi som tot i tenir governs que ens amaguen la llengua i volen matar-la negligentment. I no parlem dels vassalls que n’hi tenen, aquells pseudo-valencians que els llepen les botes, aquells renegats de la nostra història que, encara que ells no ho voldrien, també és seua.

No està de més recordar allò que els Borbons van fer a les nostres terres: des de la crema de Xàtiva fins la destrucció de l’arxiu històric d’Elx, passant per la repressió borbònica a Alcoi i la pèrdua dels nostres furs i així una llarga llista que deixa en evidència que som colònia, ja que els que van fer això són els que ens governen.

Com a poble ens sentim hereus de la lluita obrera, feminista, independentista i socialista, per tant; el 25 d’Abril és una data clau per al saber i record nacional de totes les valencianes. Des dels maulets fi ns les aparadores, per totes aquelles que donaren la vida per aquestes terres, no podem defallir, no podem perdre. Per cada atac als nostres drets, per cada espoli a la terra i cada menyspreu a la llengua, reaccionem, encara que siga mínim, ens revelem i no passem ni una.

El “hábleme en cristiano” o “el valenciano al resto del mundo no le importa”(paraules d’un regidor de Vox a Alcoi), tal com la venda de les nostres terres i recursos a Planes amb “l’ecoaldea” noruega o amb el PAI de Pego, són la prova de que, a hores d’ara, als Països Catalans patim com si fos el 25 d’Abril.

El mal encara ens assota, i encara que ve de Madrid i no d’Almansa, a tots ens alcança, per que el mal no és Castella, Lleó o Extremadura, el mal és Espanya.

Dóna el pas, fem l’alternativa, milita Defensa del País Valencià, i que visca el País Valencià lliure!