Queden 90 minuts i coses més fantàstiques s’han vist en el món del futbol. Però el cert és que l’Alcoyano té els dos peus fora de l’ascens després de perdre sense discussió per 0 a 2 a El Collao davant del Sanse. Impotència total i nul·litat en l’atac alcoianista que, això sí, ha gaudit d’un Collao ambientat per a les grans ocasions.
El Deportivo no ha pogut amb un Sanse molt seriós, molt potent físicament i amb un plantejament de notable alt. Pressió al mig del camp, ofegament dels jugadors menuts de l’Alcoyano i aprofitament de les dos ocasions de què ha disposat. El Sanse és un equip molt, però que molt físic, amb potència, decisió i sense miraments. L’Alcoyano semblava una colla de xiquets intentant filar tres passades seguides.
Res a recriminar als de Fran Alcoy, perquè la superioritat i els galons dels madrilenys han quedat claríssims des dels primers minuts de partit. L’Alcoyano no té jugadors d’entitat per a afrontar un play-off i, potser, el millor ha sigut acabar esta gran i il·lusionant temporada i començar a pensar en la que ve. Sobretot si mirem arrere i recordem com estava l’entitat fa un any amb Ramírez “y sus muchachos”: arruïnada, amb l’afició d’esquena i descendida.
I és que, llevat de Chinchilla, Adri, Fran i Izan, la resta no ha estat a l’altura, sense deixar de lloar la predisposició dels futbolistes, que han defensat amb dignitat la samarreta hui de Sant Jordi. I és que ni Sant Jordi, a qui la penya “4 Gats” ha invocat perquè tirara una mà, ha pogut fer res.

El partit ha sigut molt senzill de contar. El Sanse, en la primera que ha tingut i en el primer córner de què ha disposat, ha anotat el 0-1. Fer Ruiz, amb ajuda d’un defensa, ha avançat els seus. L’Alcoyano ha intentat reaccionar sense èxit. La potència i l’orde dels madrilenys era infranquejable. Iniesta ha marcat en el 44, però l’àrbitre, molt desnortat tota la vesprada, l’ha anul·lat.
I en la represa, Solbes ha perdut un baló en zona d’alt risc, en la línia defensiva, i Mario González ha fet el 0 a 2 en un mà a mà amb Marino.
Molt d’ambient, molta il·lusió, tovallons de paper i alcoianisme. Però tocarà començar a pensar en la pròxima temporada.



















