Abans de creuar el carrer…

Són unes eleccions molt tristes les que tenim per davant. Són tristes, com podreu imaginar, per molts motius. Però trobe que hi ha un detall en particular que és el que més dol i és la situació induïda de bipartidisme a la que hem arribat imitant els grans sistemes democràtics anglosaxons (sarcasme)**. És a dir, que en aquestes eleccions sembla que només puguem triar entre "guatemala i guatepeor". I enteneu-me bé, ací poc importa que la sensibilitat ideològica de cadascú tinga una tendència més de dretes o més d'esquerres. El problema, el problema gros, és com la contaminació: afecta el conjunt de la societat sense fer distincions i té una solució difícil.

Formem part d'un empobriment programat de pensament, d'idees, d'opcions, de matisos, de criteris, de crítiques... i això, quan arriben unes eleccions, es posa ben de manifest. I aquest empobriment de les opcions a l'esquerra i a la dreta del ventall polític fa por. I fa por, primer, perquè la diversitat, com en la naturalesa, és clau per a l'equilibri de les espècies i la societat i, segon, perquè no s'explica que, sistemàticament, a milions de persones ens estiguen suggerint*** que només hi ha tres idees vàlides per a encarar les votacions:

1. "El teu vot només és vàlid si votes PP o PSOE; si creus que val el mateix votant a un altre partit, t'equivoques".
2. "Si per una d'eixes vols votar un partit diferent a PSOE o PP, no ho faces: tots els polítics són igual i no paga la pena anar a votar".
3. "No pots fer res de res de res de res per a canviar-ho".

I funciona. A cada procés electiu els índex de participació baixen, la ciutadania cada vegada està més cansada de la política i es consolida una lliga a dos equips que arribarà a ser mortal de necessitat. I no és per calfar-vos la barra (perquè sé que esteu -jo també ho estic- farts de sentir parlar de política), però el 20 hauria d'anar tot el món a votar. L'opció de si a dreta o a esquerra ja la trieu vosaltres, però mireu bé tot el que hi ha a la dreta i a l'esquerra. No deixeu que els únics que isquen beneficiats siguen els mercats financers.

GERMÁN LLORCA
Equip d'ARA

**Si teniu entre trenta-tres i trenta-sis anys i heu estudiat a l'Institut Andreu Sempere d'Alcoi és probable que tinguéreu de professor de Filosofia a Onofre Martínez. Aquest mestre de l'oratòria els anomenava de forma implacable "anglocabrons". Comence a entendre-ho.
***Suggerir = "Gravant a foc en el cap i l'ànima".