El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Abraxas fa tremolar (literalment) l’IVAM CADA

El següent (i darrer) concert de Corrents Alternes serà Magia Bruta el divendres 22 de març a les 19 hores, també a l’IVAM CADA d’Alcoi.

L’alcoià Damià Llorens, l’artista que s’amaga darrere d’aquest pseudònim, ha fusionat l’anarquia i la música electrònica en el segon concert del cicle Corrents Alternes.

Dissabte 16 de març. IVAM CADA d’Alcoi. Un home parla per telèfon 10 minuts abans que comence el concert d’Abraxas, el segon del cicle de música electrònica Corrents Alternes: «Estic en un concert de música ‘rara’. A veure què tal. Total, és debades».

 

No està bé escoltar converses alienes (ho admet i demane perdó), però, en aquest cas, l’home en qüestió manifestava en veu alta una sèrie de conceptes que tenen molt a veure amb tot allò que representa (i critica) Abraxas.

 

El fet que s’hi referisca a aquesta com una música «rara» fa palés que Abraxas no es mou, normalment, per ambients com els de l’IVAM CADA. Així ens ho ha assegurat el mateix Damià Llorens en una entrevista que podeu escoltar íntegrament en el vídeo que acompanya a aquesta notícia.

 

 

A més a més, cal destacar que aquest home, al cap de pocs minuts de començar el concert, va abandonar (m’atreviria a dir que de pressa i corrents) el pati de butaques, l’IVAM CADA i qui sap si també Alcoi i la comarca. Espantat? Indignat? Avorrit? Siga pel motiu que siga, el que està clar és que Abraxas mai deixa indiferent ningú (siga per a bé o per a mal) i que els seus missatges, amb l’anticapitalisme per protagonista, no són per a tots els públics. I molt menys per a un públic que es troba còmode amb l’establishment i es nega a descobrir altres realitats.

 

D’altra banda, aquest membre del públic va assegurar durant la seua conversa (privada, ja ho sé) que no haguera vingut si el concert no haguera sigut «debades». Açò dona una imatge molt reveladora de bona part del públic actual, incapaç de descobrir nous estils, nous gèneres o nous artistes si aquests no són completament gratuïts. «No pense pagar per aquesta merda», dirien molts d’ells.

 

I és que, com bé critica Abraxas, els diners dominen la nostra societat i, fins i tot, poden arribar a canviar les persones. Segur que si l’entrada costara 50 euros, l’home del públic s’haguera pensat dues vegades el fet d’anar-se’n i, tal vegada, en cas d’haver-se quedat, la seua ment haguera sofrit una mutació radical i s’hagueren eixamplat els seus horitzons musicals.

 

 

És a dir, si alguna cosa val diners (especialment si parlem d’art), sobretot si són «molts» diners, per força ha de ser bo. Ha de valdre la pena. El nombre de zeros és la millor garantia que la música que estic escoltant és l’hòstia de bona. No perquè jo ho crega, sinó perquè els diners em diuen que «és» bona.

 

No obstant això, sembla que l’art «debades» no es valora. O es valora menys que la resta. En especial la música d’Abraxas, que ens posa al davant un mirall que, com el de Valle-Inclán, ens retorna la (nostra) realitat deformada. Però realitat, al cap i a la fi. I és que, com és lògic, veure allò que no ens agrada, de vegades resulta insuportable.

 

Tal com vam mencionar en l’anterior notícia, el fet d’escoltar (en directe) un concert d’Abraxas és una experiència vertaderament immersiva. És impossible arribar a comprendre tot allò que representa aquest artista si no s’està allí, assegut a una butaca o ballant lliurement per l’espai. A la qual cosa ens va animar Abraxas al principi del concert perquè, per si no ho sabíeu, ballar és un acte de rebel·lia i, per tant, ens estava espentant a un acte «revolucionari».

 

 

Tot i que mai serà el mateix que escoltar-lo en viu, ARAMULTIMÈDIA t’ofereix en exclusiva fragments d’aquesta experiència musical en el nostre vídeo perquè et faces una idea (aproximada) del que és Abraxas i per què és important, encara que siga de tant en tant, eixir de les nostres zones de confort (pop, reggaeton, rap, música clàssica...) i descobrir noves sonoritats. Així que un fort aplaudiment (electrònic) per al cicle de Corrents Alternes.