Després de veure Adéu Encara, de la Companyia Hongaresa (Sagunt, València), premi de Teatre Ciutat d'Alcoi, i estrenada el dimecres 28 de maig al Teatre Principal per a la XXIV Mostra de Teatre, la resposta a l'obra és ambigua. Abans és l'amor...per un altre món.
Per la periodista Marta Rosella
A dia d'avui, apostaria per dir que Adéu Encara és un plat fort de la mostra, per diversos motius. El primer d'ells, el que comporta el fet de presentar-se ací en Alcoi com a estrena absoluta; el segon, les frases magistrals d'un guió elaborat, el text fet amb plena consciència i també amb certa inconsciència. És una obra que busca ser intimista, segons asseguren els directors. És, sobretot, capritxosa, ja que no és fins un tardà desenllaç que l'espectador comença a lligar tots els fils i a trobar el punt còmic que es pastava de manera implícita des d'un primer moment. Anem allà.
"Estem tots per arreglar". Aquesta és la base del discurs d'Adéu Encara. Enginy, se'n diu. El guió porta a la reflexió i al riure intern -o extern-.
"El cansament no és una malaltia, es cura descansant" és altra idea colpidora i brillant, de la mateixa manera que "Poli Díaz? Hi ha gent que no sap aguantar la pressió". Sentències que et porten al pensament instintiu de mirar a l'espectador del costat, si creus que entendrà la teua reacció, o no, si no el veus com a confident.
Una obra familiarment mutant
"La família és fer-se", ja ho diuen per ací. Complicat, adoptar aquesta postura. Divertit, també, en el cas que tractem. Definitivament, acomodat al seu seient, el públic va agafant petits bocins de paraules i reaccions dels explosius personatges, que van, ara camuflant-se, ara mostrant-se a cor obert -fins i tot, el personatge fixe, que acabarem descobrint que és un déu transvestit, és una caixa de sorpreses-. L'espectador és lliure, per uns minuts, de diagnosticar-se voluntàriament un trastorn de personalitat.
"Chewbacca és un nom visigot?". Una família prou normal -seguiu llegint per comprendre que vull dir- dins d'aquesta societat neurótica, que és capaç de barrejar Sèneca amb Dan Brown. El percal és el següent: el patriarca ad hoc que ignora la situació de base de l'obra, la dona que no vol anar al llit amb ell, un fill transexual sotmés a un quiz constant i un germà major-oncle que vol trobar un sentit a la seua vida en la localitat de...Venado Tuerto. Exacte. El millor que poden fer és somiar amb un món millor. I fins ací podem llegir.
El doctor no sabía que hoy es todavía. En definitiva, Adéu Encara es fa de pregar perquè sap que dir adéu a "l'amor" serà tan tràgic que es mereix un conjunt de justificacions dilatades. Encara que siga mitjançant la imatge d'un pare insuportable, embriac i vestit de sevillana, que clama perquè no l'abandonen.