El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Afusellats a l’Alcoià i Comtat 1939-1943 (8)

Les entitats memorialistes ens hem proposat estudiar i divulgar la història de la Segona República d’Espanya, incloent-hi la Guerra i la repressió fr…

Les entitats memorialistes ens hem proposat estudiar i divulgar la història de la Segona República d’Espanya, incloent-hi la Guerra i la repressió franquista. S’ha dit que fou l’època on més llibres s’han editat d’aquest tema. Tot i així, durant la llarga etapa franquista, sobretot les primeres dècades, eren llibres que no mereixien molta garantia històrica per la influencia propagandística del règim. Més tard, començaren historiadors estrangers, especialment anglosaxons, a investigar científicament aquella època amb les seves pròpies fonts que tenien i els limitats mitjans que podien consultar al territori espanyol. Dissortadament eren publicacions que el franquisme no permetia que arribaren a tota la societat, cosa que feia que generalment abundava la desinformació. Quan van començar les primeres publicacions garantides per les universitats, fou a partir de quan, tímidament, anava obrint-se algun arxiu. Algunes de les primeres que es feren potser han quedat incompletes per la manca de possibilitats d’accedir a molts arxius que continuaven tancats a pany i clau.

Hui, desprès de més de 80 anys, malgrat les condicions de deteriorament que es troben alguns documents i les limitacions que encara queden per adquirir-los, són molt més fiables les publicacions memorialistes de tot tipus que estan fent-se. Hem de congratular-nos per esta nova època on podem estudiar a fons aquell temps obscur on es van tergiversar o mutilar fets. Una llarga època on no es deien les coses pel seu nom i per això quedaven allunyats de l'objectivitat.

Hui vull comentar els afusellats pel franquisme que hi hagueren a les comarques de l’Alcoià i El Comtat amb noms i cognoms durant la repressió del primer franquisme. Ho he fet amb un llistat que ens facilita la Universitat d’Alacant. Potser no estiguen tots o hi haja algun error perquè no se si he sigut capaç de fer una recopilació exhaustiva. Tanmateix, hui estem en un moment d’ebullició en aquest tema i contínuament estan eixint dades noves.

L’historiador Vicent Gabarda va fer un magnífic treball amb «Els afusellats al País Valencià (1938-1956)» publicat el 1993. Abans d’aquesta publicació no sabíem res. El següent llibre, també de Gabarda, «La represión en la retaguardia republicana. País Valenciano (1936-1939)» (1996). Al contrari de l’anterior, d’aquest si que sabíem noms i cognoms dels afusellaments que va fer la República, perquè el franquisme ens ho va fer aprendre de memòria i cada poble de l’Alcoià i Comtat ho sabut sempre. Així i tot, pense que no hi han víctimes més importants que altres; però, per relatar la història i que s'aproxime a la veritat, és imprescindible conéixer-les totes i enllaçar-les -unes i altres- amb les seves causes i el seu moment. Hui no podem excusar-nos en ignorància perquè els fets que coneixem han quedat molt clars. El que havíem de fer és canviar certes actituds i prejudicis que queden perquè ens ajuden a ser més receptius.

He confeccionat la taula 1 amb els pobles de l’Alcoià i Comtat on foren afusellats veïns per la repressió franquista a la seva conducta durant la República. En aquesta taula podem veure el nombre de víctimes afectades que hi hagueren en cada poble, i a més, podem comparar-los en la població que hi havia en aquell moment segons dades estadístiques de la Diputació d’Alacant de l’any 1930. Pense que pot ser interessant esta comparació per imaginar-nos l’ambient o clima local que podia afectar a les relacions del veïnat. Vull pensar que no seria el mateix en aquells pobles que no havia «passat res».

En un altra taula 2 estan els llocs on foren afusellats. La major part ho feren a Alacant, en segon lloc Alcoi i en tercer lloc fou Paterna (l’Horta Nord). Tot i que el «Terrer» de Paterna fou el lloc on més  milers d'afusellats hi hagueren fins el 1956. Per això l'apel·latiu de «Paterna Paretó d’Espanya». Les altres quatre ciutats sols n’hi hagué un cada una, amb la particularitat que el 25/05/1939, el mes següent del darrer part de guerra, a Gandia afusellaren l’única persona de Beneixama, Batiste Sanjuan Lluch. Dir també que m’ha sobtat trobar una víctima de Cocentaina, per a mi desconeguda, que fou afusellada a Paterna el 3 d’abril de 1939, data que encara no havien iniciat els Consells de Guerra. Òbric un interrogant per saber les circumstàncies que envoltaren aquesta primerenca víctima.

Taula 2

Cal dir, que a les causes dels tribunals militars hi hagueren moltes més penes de mort, però van haver-hi també alguns indults que  commutaven per 30 anys de presó. Per exemple a Alcoi, Cocentaina, Banyeres, Bussot, Quatretondeta, etc., hi van haver indults d’aquest tipus. És una incògnita, almenys per a mi, saber concretament en què es basaven per indultar. Pense que podien haver-hi diferents motius. Un d’ells podia ser haver-ho demanat fermament els centres d’informació i investigació locals. No serien els únics, però m'atreviria a dir que eren els més convincents i avaluats pels tribunals militars.

He fullejat superficialment alguns expedients de les causes que obriren els tribunals militars i, havent llegit detingudament algunes declaracions testimonials contra els acusats, no he trobat moltes diferencies entre unes i d’altres. Vull dir, que no detecte cap detall diferent entre els que afusellaven, indultaven o condemnaven a 30, 20 o menys anys. Pense més bé que podria ser qüestió de sort. Algunes coses les tinc ben clares; eren judicis sense cap de garantia i molt allunyades dels Drets Humans. Altra cosa segura que vull reafirmar, és que el que més pesava en contra dels processats eren els informes que feien les autoritats locals, especialment els centres d’investigació i informació.

 La proporció d’afusellats i habitants, he de destacar els tres pobles de la Foia de Castalla. Quant a l’edat de les víctimes n’hi han molts que no consta i no m’ha deixat traure una mitja. Però, en una simple ullada podem veure que n’hi han molt pocs majors de 50 anys. Quant a dones, solament n’hi han 5 en la llista de referència, 4 d’elles de  Castalla i la que fa cinc d’Onil. Tot i així, són les úniques dones que tenim i són d’aquesta subcomarca, encara que en la resta de província n’hi han 10 o 12 més; una concretament de 16 anys.

Si no m’he des-conta't, l’any que més víctimes hi hagueren fou el 1941 amb una seixantena d’afusellats. El 39, 40 i 42, ningun va arribar a trenta; i el 43, solament sis.