Article d'opinió de El retorn de la ideologia ,
Al final resultarà que sí que hi ha dreta i esquerra
"S'ha sentit molt dir que les ideologies han mort. Que ja no hi ha dreta i esquerra, que si és una qüestió dels de baix contra els de dalt, o que no és res de tot això. Un llenguatge renovat ajudaria millor a entendre el s. XXI. Però la renovació no hauria de passar per fulminar determinades categories analítiques. Sense idees i conceptes no pot haver pensament" Germán Llorca
D'ací a poc, les dones que avorten ho faran en unes condicions especialíssimes i especifiquíssimes. I no podran fer-ho, sobre tot, les que tinguen pocs recursos i no puguen pagar-se un viatge a Londres. Això és ideologia. D'ací a poc, el concepte de justícia universal i accessible estarà encara més lluny de realitzar-se. Això també és ideologia. Progressivament, el sistema educatiu en col·legis, instituts i universitats privilegiarà l'estudi de qui dispose de més recursos econòmics. I això, definitivament, és ideologia i etc.
Gràcies a una espècie de new wave postmoderna, a la dècada 1980 i inicis de 1990 es va produir l'eclosió de la ideologia de la no-ideologia política. I van aparéixer una sèrie de treballs teòrics amb noms molt pomposos: El fin de la Historia y el último Hombre, de Francis Fukuyama o El choque de civilizaciones, de Samuel P. Huntington... el debat no era nou**, però el fet concret és que tota aquesta epifania retòrica tenia un objectiu clar: desfer-se'n del llast de la crítica d'esquerres en un món que, definitivament, havia de ser només capitalista, hípercapitalista, o turbocapitalista. Eric Hobsbawm explica molt bé els antecedents del procés a Historia del S. XX.
I esta és, des del meu punt de vista, l'herència més perillosa de la renúncia al projecte de la Modernitat. Perquè si deslegitimem els conceptes, estem deslegitimant el seu ús i el seu potencial explicatiu. Si disposem de conceptes que expliquen la realitat, eixa realitat podria ser més clara per a moltes persones. I això és perillós. Al final, no és un problema d'ignorància, és un problema de confusió. És un problema de marejar. És un problema de mesclar-ho tot en una espècie de frit i bullit deforme i sense referències.
A l'Espanya del s. XXI continuen tenint una influència magnífica institucions simbòliques (i no tan simbòliques) consolidades a l'Edat Mitja com la monarquia. I també institucions més velles encara com l'església catòlica. I això, per damunt de totes les coses, és ideologia. Quan el progrés només s'entén des d'una consideració materialista, la conseqüència per omplir els buits l'esperit és tirar mà dels manuals ideològics que menys esforç costa interioritzar. I per què costen poc d'interioritzar? Perquè són els que més segles porten entre nosaltres, reproduint-se de generació en generació.
La filosofia i la Història de les idees no s'improvisen. Això és, entre altres coses, perquè les idees no s'improvisen. Una idea és una construcció; una referència per a entendre, explicar, analitzar, mirar, vore, o criticar la realitat. Ara de repent no hi ha ideologia? Ara de sobte desapareixen les perspectives de dreta i esquerra sobre la societat? Que no vos enganye ningú. A alguns els va millor quan la gent renuncia a matisar. Els qui suposadament representen l'esquerra i la dreta en este país només poden rebre el nom d'usurpadors, perquè la ideologia de la no-ideologia política és l'estratègia de la progressiva imbecilització de la societat.
Germán Llorca
Mirades d'ARA
** Els treballs de Fukuyama o Huntington tenen antecedents que podríem dur fins als inicis dels temps. Però en tenen alguns de més directes, com les obres de Daniel Bell o Wright C. Mills, i que es remunten només un parell de dècades enrere.