Al Puy du Fou hi ha de tot... també un "socarrat"

Guillermo Guzmán (Cocentaina, 1996) inicia la seua carrera teatral al seu poble, primer a Teló Teatre i després a l'Espardenya Teatre, on ha actuat en diferents muntatges entre teatre de carrer, teatre infantil, sketch, presentacions de gales, així com musicals, comèdies o drames, com "Luces de neón" (basat en "Luces de Bohemia" de Valle-Inclán), "La caza del conejo" (basat en "La ratonera" d'Agatha Christie) o "Agosto" de Tracy Letts. Tanmateix, ha fet funcions de direcció i producció.

La seua experiència sobre les taules l'ha completat amb una sòlida formació artística, primer a l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) de Múrcia; i després en Comunicació Audiovisual a la Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx.

Ben prompte, comença a treballar en la companyia CTME-Pekebaila Kids, on ha protagonitzat diversos musicals, interpretant, entre altres, a Mario Bros o Kevin Amadori, del musical "Chicago". No obstant això, no és fins al 2024 quan entra a treballar com a actor al Puy de Fou, un parc temàtic nascut a França i amb presència a Espanya a partir del 2019. Se situa als voltants de Toledo i, a diferència dels parcs tradicionals, no compta amb atraccions mecàniques, sinó que se centra en espectacles en viu que recreen episodis històrics amb escenografies detallades, efectes especials i un gran nombre d'actors i animals. 

ARAMULTIMÈDIA ha volgut parlar amb Guillermo Guzmán perquè ens explique què significa treballar a un dels parcs temàtics més importants d'Europa. Vos deixem l'entrevista completa.

Com entres a treballar al Puy du Fou?

Una vesprada vaig rebre una telefonada del parc. Estaven organitzant una acadèmia pròpia per a poder formar artistes amb projecció per a formar part del parc i es van interessar pel meu perfil. Em van convidar a participar en el càsting de la seua acadèmia, informant-me prèviament que el fet de completar el curs no garantia que em contractaren al parc. Jo tenia dubtes al principi, però m'oferien una formació interessant, així que vaig decidir presentar-m’hi. Després de quasi dos mesos de duració, al final van decidir comptar amb mi i treballe amb ells des del setembre de l’any passat.

El procés per a entrar a l’acadèmia va consistir en una xicoteta prova d’aptitud física i teatral de poc més de dues hores. Quan em van acceptar, vam fer un curs intensiu de sis setmanes en què ens van formar en les disciplines més sol·licitades al parc: interpretació, dansa i combat escènic. I una vegada apreses les bases, ja aprofundírem en coses més concretes: esgrima, improvisació, diferents estils de ball... La veritat és que no sols va ser molt productiu per a aprendre qualsevol d’aquestes habilitats, sinó que en ser un treball físic vam guanyar molta capacitat corporal i física que ens facilita molt la faena.

En què consisteix la teua tasca al parc?

Forme part de l’elenc que s’encarrega d’"El último cantar", un espectacle basat en el Cantar del Mío Cid; "El misterio de Sorbaces", inspirat en l’època dels visigots i en les noces del príncep visigot Hermenegildo; i "Allende: La mar océana", basat en el viatge de Cristòfor Colom cap a les Índies. A excepció d’"Allende", que és un treball purament interpretatiu, els rols dels espectacles es divideixen segons les disciplines que he nomenat abans. Ara mateix treballe en rols de combat i en rols d’interpretació. Açò no vol dir que cada rol se centre exclusivament en la seua especialitat, sinó que es combinen i, al final, cada rol fa un poc de tot.

Per dir-ne alguns dels meus rols preferits: a "Allende" m’agrada fer de mariner borratxo durant els moments més difícils del viatge de Colom; a "El misterio de Sorbaces" faig de pelegrí que adverteix Hermenegildo del perill que l’aguaita amb un dels monòlegs més potents del parc; i a "El último cantar", de Don Gormaz i del pare del Cid, els dos primers papers que em vaig aprendre quan vaig entrar al parc.

Què suposa per a tu treballar en un dels parcs temàtics més importants d’Europa?

Cada dia que entrem a treballar, m’agrada ironitzar amb la frase “Un dia més a l’oficina”, ja que, al cap i a la fi, la nostra faena no s’assembla gens a allò que qualsevol persona podria entendre com una oficina i, alhora, és una celebració per poder estar en una feina tan distintiva. Per una banda, és un honor formar part d’un projecte tan gran i únic com és Puy du Fou Espanya. Per altra, sempre hi ha un pes de responsabilitat inherent, perquè treballes en un parc amb un prestigi enorme, ja no sols a Europa, sinó arreu del món. I això, al final, t’empeny a treballar al mateix nivell, buscar estar a l’altura i ja no sols contribuir a eixe prestigi, sinó fer-lo teu i saber que en formes part.

Jo, personalment, estic encantat de treballar ací. M’alegra que decidiren apostar per mi des que em van telefonar per a participar en la seua acadèmia i, de la mateixa manera, jo vull apostar per ells donant cada dia el millor de mi mateix i del meu bon fer.

Per què hauria de visitar la gent el Puy du Fou?

Puy du Fou té tanta varietat dins del seu concepte de parc temàtic que, independentment dels gustos que tingues, sempre hi haurà alguna cosa que et pot oferir. A mi, com a actor, en tinc prou amb mirar els seus espectacles: em meravellen les posades en escena, l’execució dels seus balls i acrobàcies, la bellesa estètica d’"A pluma y espada" i el drama humà d’"El último cantar". Però fins i tot a la gent que no siga aficionada al teatre, el parc li pot agradar, siga per la seua arquitectura, pels vestuaris, per les històries d’Espanya, o pels animals, per posar-ne alguns exemples.

Crec que és per això que sempre que escolte opinions de gent que ve per primera vegada, o que ja ha estat, tornen amb una sensació positiva, no els deixa indiferents, i fins i tot no els importaria repetir l’experiència acompanyant gent nova. I, al capdavall, això em sembla un sentiment molt bonic i és per això que jo també recomanaria visitar-lo almenys una vegada a la vida.