Alcoi, "la peladilla d'Espanya", homenatja Armando Santacreu en el centenari del seu naixement
L'alcalde d'Alcoi, Toni Francés, ha reivindicat el llegat, tant periodístic com teatral, d'aquest alcoià "tan estimat per tots".
El primer dels actes del centenari, una exposició fotogràfica i una taula redona amb Ximo Llorens, Ramón Climent, Esther Vizcarra i Jordi Botella, té lloc el dimecres 28 de gener a les 19:00 hores al Centre Cultural
Armando Santacreu (1926-2009) és conegut principalment per ser un dels millors (si no el millor) autors de sainets festers d'Alcoi. No obstant això, també va dur a terme una important tasca periodística a través dels fulls del desaparegut Ciudad, especialment durant la Transició.
Per aquest motiu, enguany, amb motiu del centenari del seu naixement, l'Ajuntament d'Alcoi, juntament amb el CAEHA i la família de Santacreu, han començat a organitzar una sèrie d'actes per commemorar l'efemèride d'un escriptor, periodista i alcoià únic que, per damunt de tot, estimava la seua ciutat, de la qual va assegurar que "era la peladilla d'Espanya".
El primer d'aquests actes té lloc el dimecres 28 de gener a les 19:00 hores en el Centre Cultural Mario Silvestre. Es tracta de la inauguració d'una exposició fotogràfica que, a més a més, anirà acompanyada d'una taula redona en la qual participaran quatre personalitats alcoianes que van conéixer de prop Santacreu: Ximo Llorens, Ramón Climent, Esther Vizcarra i Jordi Botella.
Tanmateix, s'ha anunciat que el dia del llibre d'enguany estarà dedicat a Santacreu i s'editarà un llibre que recull les entrevistes més rellevants de la seua trajectòria professional. Tindrà una tirada de 1.500 exemplars i un cost aproximat de 3.000 euros.
Encarna Santacreu, la seua filla, ha estat present durant la roda de premsa, i, en nom de tota la família, ha assegurat que per a ells és tot un honor la celebració d'aquest homenatge. Tanmateix, ha volgut reivindicar el nom de sa mare, Encarnita Tortosa, a qui Armando tant estimava. Ha finalitzat la seua intervenció llegint unes paraules de son pare en les quals assegura que "l'humor no només és necessari per a escriure, sinó també per a viure".