Alcoi per a forasters: El café

Beguda estimulant de pares americans que ací eleva els esperits i té cognom alcohòlic entre quinze i vint-i-cinc graus. Servit en got llarg o barralet, ni calent ni en tassa i sense sucre. Així es presenta el cafè licor, part del patrimoni ebri i cultural d'Alcoi i els pobles del nord de la província d'Alacant.

De sabor estrany, no li va bé la soledat, encara que siga costum entre la gent gran. Uns diran que entra millor en companyia d'aigua llimó (o granissat de llimó per als de les capitals) i serà Mentira. Altres, que si es barreja amb cola es converteix en un Plis-Plai, exemple d'europeisme alcoià. Siga com siga, tradició i modernitat mariden a la perfecció amb aquest líquid paradigma negre que tan bé -això pense- representa les contradiccions del nostre poble.

Amb aroma a gra torrat i filà, és beguda de nits de festa i fidel company els tranquils diumenges. Diuen que Moisés el va xamar al seu èxode per Terra Santa, i els indiferents sempre el tenen present als moble-bars per si cau un colpet.

Beuratge que és l'excepció de la propietat commutativa: que els forasters ho tinguen clar i no confonguen el nostre cafè licor amb el seu licor cafè. Si ho tasten notaran la diferència. Potser la primera vegada diguen que és aigua de fregar. Doneu-los temps i passat un temps brindaran per la sang obscura i cafeinada del nostre senyor Sant Jordi.