Alcoi per a forasters: El Nadal

Diuen que no hi ha un Nadal com el nostre. Per a ser justos, la veritat és que no hi ha dos Nadals que s'assemblen. Com els floquets de la senyora neu, quan li ve bé visitar-nos. La tradició, dèiem, és el tret que diferència el Nadal alcoià dels altres, com si en els altres pobles no tingueren cura de les seues costums.

Això de l'alcoiania -que no deixa de ser un conservadorisme arrelat en la societat- no es podria explicar sense les nostres festes. Ara no toca parlar de les que tenen majúscules i desperten per l'abril, si la Setmana Santa no està pel mig. Festes, dèiem, que comencen amb el Tirisiti i acaben la nit del cinc de gener, perquè ací donem presa a ses majestats els reis d'Orient per a que ens donen regals (i carbó).

Molta tradició conservadora, però el nostre Betlem de Tirisiti, un irreverent i menut teatre de titelles -l'espectacle més gran del món, i amb tota la raó- va ser una innovació d'un alcoià que portà unes figures d'un indret de Catalunya. No va tardar, però, en convertir-se en una de les joies de la nostra ciutat: un senzill retaule per a xiquets que ha esdevingut en excusa per apropar la religió als descreguts i recordar-nos que les festes -ara sí, les de les majúscules- estan a un gir de carrer.

Després del maldecap de cap d'any, amb disfresses incloses -un altre tret diferenciador dels Nadals alcoians-, la il·lusió i la màgia prenen la forma d'una cavalcada més que centenària que pot ser, o no, la més antiga de tot el planeta Terra. Si es celebra a Alcoi, què més donarà? Mentre Melcior, Gaspar i Baltasar baixen per Sant Nicolau, els patges negres fan servir escales per entregar els regals, i molts alcoians seguim discutint sobre qui és el nostre rei negre. Dos apunts per als forasters: el rei d'enmig és el negre. Es tracta, doncs, d'un error, o d'un canvi d'ordre? Si sentiu això de "Gaspar rei negre (Sempre)" ja sabreu on esteu.

I amb desitjos de felicitat per a tots (i la voluntat), l'autor d'aquestes lletres s'acomiada fins el pròxim any. Com diem en aquest poble estrany: què vinguen carregats. I que el Pare Noel deixe els seus regals i se'n torne sense fer massa soroll, que ací sempre hem sigut dels Reis, de tota la vida.

Bon Nadal alcoià!