Article d'opinió de Sèrie d'articles amb ironia i crítica desenfadada a "l'alcoiania" ,
Alcoi per a forasters: La neu
"Sinònim d'alegria, d'innocent il·lusió, tots recordem la primera volta que vam acariciar el curiós blanc element. Xiquets i neu, esperança de classes suspeses, col·legis tancats i vesprades lliures per a jugar. Majors i neu, maldecaps assegurats, i no parlem de les carreteres tallades (quan només hi havia el Barranc de la Batalla) o els esvarons inoportuns" Guillermo J. Pérez
Or blanc que es presenta de sobte, sense avisar; o avisant, però sense força. La gent gran sempre diu: "abans nevava més". Abans. "Açò no és nevar", insisteixen. Res a veure amb la "grossa" del 26: la neu arribà fins els dos metres i deu centímetres al santuari de la Font Roja, però ja no en queden de testimonis perquè així és la vida, uns queden i altres se'n van. Encara dins la memòria dels que passen les sis dècades d'història, l'abril del 58 és recordat per regalar-nos una immaculada vespra de Festes. La de l'any 80, l'última de veritat, pareix l'epíleg màgic d'un temps que, diuen, fou millor, o almenys més interessant.
Sinònim d'alegria, d'innocent il·lusió, tots recordem la primera volta que vam acariciar el curiós blanc element. Xiquets i neu, esperança de classes suspeses, col·legis tancats i vesprades lliures per a jugar. Majors i neu, maldecaps assegurats, i no parlem de les carreteres tallades (quan només hi havia el Barranc de la Batalla) o els esvarons inoportuns.
Senyal d'identitat, alcoiania sota zero que provoca enveges a les xarxes socials, alacantins de capital que et pregunten si encara hi ha neu per trepitjar. Missatges breus: "Neva a Alcoi". I un somriure. Igual no com abans, però és veure el primer floquet de neu i només pots desitjar que no siga l'últim.