Alcoi per a forasters: Sant Jordi

Per les terres de la Capadòcia, un guerrer romà de nom Jordi es convertí en màrtir i mite cristià, però ningú sap amb certesa quan va viure, o si la seua història és més fantasia que realitat. Venerat pels anglesos, georgians o portuguesos, fou protagonista d'innocents llegendes medievals, sempre envoltat de princeses i dragons.

Per les terres d'Alcoi, Sant Jordi no és preocupa pels dragons. Ací treballa com a mercenari, matant moros infidels per obra i gràcia del déu cristià, amb l'ajut d'un arc, fletxes i efectes especials, amb el Barranc del Cint de silenciós espectador. Efemèride que cada any es rememora l'últim dia de la trilogia festera, amb un xiquet vestit (no diguem disfressat) del sant que conduí a la victòria als invasors d'uns altres invasors.

Per les terres de la Capadòcia, actual Turquia, no es gira cap persona si crides "Jordi". Tampoc veneren un dit del seu il·lustre veí, una relíquia que, si t'apropes, no sembla ser res més que un aparent os descolorit. I no crec que li dediquen una festa oberta i tancada al món (i a les dones) on Sant Jordi és el venerat protagonista, encara que a molts ens semble només una excusa.

Per les terres d'Alcoi, Sant Jordi treballa com a patró i en ajuda a entendre millor, això diuen, la nostra forma de ser i viure. Si aquell jove guerrer cristià no hagués aparegut per les muntanyes, segur que no es girarien tants Jordis, però tindríem filaes, Associació i tots els balcons amb cobertors. Per Sants i ganes de festa serà...