Rut Giménez Valor: “El fi ha de ser el plaer, el respecte i la felicitat que pugues sentir, independentment de que arribes a l’orgasme o no”.
Tota la ciutat s’ha omplit fa unes setmanes de cartells que asseguren ‘El porno limita tu vida’. Davant la curiositat de qui deu haver sigut el qui haja empaperat Alcoi d’aquest missatge, des d’AraMultimèdia hem anat a buscar a una sexòloga que explique què té de cert aquesta afirmació.
Rut Giménez Valor, fisioterapeuta i sexòloga, assegura que “el porno limita perquè en fa vore una realitat que no é la vertadera i en cap moment s’explica que això és tan sols ficció”, i argumenta que a més “esta es basa tan sols en la penetració, a penes es parla de plaer, hi ha una absència total de relacions interpersonals i no hi ha cap sentiment, és a dir: res té a veure amb una relació de veritat”.
Per a que el porno complira una funció d’educació sexual real, explica la sexòloga, “hi hauria que plantejar les relacions des d’una mirada molt més feminista i la penetració no hauria de ser el centre, sinó que les carícies, les mirades i la importància de la resta de parts del cos més enllà de la vulva i el pene, hauria de ser molt major”.
El problema actualment és que l’educació sexual és totalment insuficient, el tabú encara rodeja aquest tema, encara que ha millorat respecte a generacions anteriors; però els joves recurreixen al porno davant la necessitat de resoldre dubtes i aprendre sobre el tema. La informació de la que careixen en altres àmbits, com el familiar o l’educatiu, la busquen al porno. “Açò és un greu error pel que pot ocórrer quan ja eres adulta. Des de casa cal fer un treball en quant a sexualitat per acompanyar millor als nostres fills”, assegura, i explica que cal formar-se i fer una anàlisis de la sexualitat pròpia de manera que es puguen identificar els mites i carències que es tenen respecte a la sexualitat.
Giménez enumera quatre del principals mites. En primer lloc, que el sexe és igual a penetració. Fals, doncs el sexe comença amb les mirades, el desig, els besos, les carícies, etc. El segon, és que les dones “som complicades i ens costa arribar a l’orgasme”. El tercer, que ha de fer mal, la primera vegada, durant la menstruació o després de parir. “Si açò passa, cal buscar ajuda, perquè evidentment no vas a buscar el que fa mal”, argumenta. I l’ultima és que el fi de tota relació sexual és l’orgasme: “No el fi ha de ser el plaer, el respecte i la felicitat que pugues sentir, independentment de que arribes a l’orgasme o no”.
La fisio atén principalment dones i mostra la seua preocupació per la falta de coneixement que entre elles hi ha del propi cos: “No saben com és la seua anatomia, ni que poden tindre orgasmes tota la vida perquè el clítoris no envelleix i mai deixa de funcionar”, argumenta i conclou: “Hi ha molt dolor que s’aguanta. Jo intente acompanyar-les amb amor i empatia i posar-me al seu lloc i explicar-los que no deu haver dolor, entre altres moltes coses”.