Alcoi, una ciutat hecatombe...

Si? Alcoi està feta una hecatombe? Porte temps escoltant comentaris que venen de persones de carrer poc informades generalment, també escolte als diferents grups polítics i observe i compare. Recorde quan jo era menuda i a Alcoi nevava cada hivern. Recorde bé com eren els parcs, com eren els carrers, els vehicles, els comerços de barri, etc. Em veig amb aquell abric damunt d’un xandall verd comprant un pintallavis al ‘todo a 100’ del cantó del meu carrer Ibi. Era presumida. Recorde baixar a comprar el pa a l’altre cantó del mateix carrer. Anar a la perruqueria a tallar-me els cabells (on encara vaig). Recorde que al meu carrer començaven a viure els primers veïns llatins. Ara tinc un veïnet que es diu Mohammed. Una mare de l’escola on van els meus fills que es diu Salima i que entén i parla el valencià. Dos pares que venen de Santo Domingo amb qui he congeniat de meravella. Models de família diversos: mares solteres, famílies amb dos mares, famílies amb dos pares, famílies amb pare i mare, amb un, dos, tres fills, etc. Celebre la diversitat en que els meus fills estan creixent.

També recorde que vaig aprendre a anar en bicicleta ben entrats els 8 anys i no a Alcoi, sinó a Oliva perquè hi ha un passeig i està ‘planet’. No hi havia carril bici. Recorde que la meua família solia anar en cotxe a tots els llocs, no en autobús urbà. Alguna vegada a peu si el ‘recao’ era pel barri. Compràvem a ‘Fresa-Naranja’. Més tard a la botigueta de barri.

El temps passava a casa jugant amb el meu germà o viatjant amb els meus pares per feina d’un d’ells. La realitat és que no hi havia l’oferta familiar i infantil que hi ha ara. La realitat és que no havia espai segurs on poder aprendre a anar en bicicleta. Els parcs estaven bé, però hi ha que dir que ara hi ha més i més segurs. Museu sols hi havia un, l’Arqueològic. No hi havia IVAM CADA. Ni Museu del Nadal. Ni Museu de la Festa. No estava la Fundació Mutua Levante ni la seua programació. Que jo recorde, sols es posaven paradetes al Dia del Llibre. Els concerts van arribar quan ja era adolescent i va haver anys i anys en que ja no es van tornar a celebrar. Esportivament sí que hi havia moviment, encara que lo de córrer és més recent. El Teatre Calderón i Principal estaven en marxa, però al Calderón no venien grans estrenes o obres de pes, al menys no generalment.

L’assistència sanitària és excel·lent, i també l'educativa, encara que sempre quede marge de millora. Els recursos públics promoguts en temes concrets per l’Ajuntament son un luxe: el programa Entender al bebè, el Sasem (per a malalts mentals grues), PANGEA (per a població migrant), les xarrades i formacions en matèries diverses: educació, igualtat, conciliació familiar, les escoletes d’estiu, les escoletes de nadal, i un llarg etc.

L’autobús ha millorat fins el punt que ja supera els dos milions d’usuaris. I hauria de millorar més perquè és evident que amb el nombre d’autobusos que hi ha, els passatgers van com sardines en llauna.

Els comerços de barri i locals han tancat en gran part, sí, estic d’acord. Encara que també han obert altres, sense ser suficients. Aleshores no hi havia bèsties com Amazon o Shein. Però la realitat també és que qui critica aquestes qüestions, son els primers que compren a les gran plataformes. Els mercats segueixen plens cada setmana, les llibreries de proximitat que cuiden els seus clients (no hi havia espais de cultura i literatura com Detroit, per exemple, sense menysprear a totes les altres) tenen gent, l’hostaleria també i a més ara amb una gran varietat d’oferta gastronòmica.

El manteniment, doncs sí, hi haurà moltes coses a millorar i on invertir a una ciutat de més de 60.000 habitants. La industria ha canviat i s’ha transformat, però també ha innovat i s’ha reinventat...

Hi ha infinitat de temes que son millorables - la ‘peatonalització’ és una necessitat (com a la resta de ciutats d’Europa)- però no entenc l’afirmació de que Alcoi està fatal i per refer quasi de cap a peus. Pense que les últimes dècades han millorat moltes qüestions, que la ciutat és més moderna, més adaptada a la realitat d’una societat diversa, més humana. I que la qualitat de vida que ací tenim, no existeix a molts altres llocs. I encara que pese a alguns, la gestió política és la que ha pogut convertir la ciutat en el que és.

Però a més, Alcoi és una meravella per a viure en molts sentits que no tenen necessàriament que veure amb gestions polítiques. Quan costa veure les coses, pots pujar a la serra i agafar una nova perspectiva que et recorde lo humils que son com éssers humans, un puntet minúscul comparat amb la grandesa de la natura.

Alcoi pot millorar el model de ciutat, no ho negue, però dir que la ciutat és un desastre, no és cert, al menys no per al meu punt de vista.

Per al 2026 propose reivindicar millores però no caure en la crítica de bar. Analitzar la situació però també contextualitzar-la i comparar-la. Però sobretot, informar-se amb rigor abans d’opinar. El món té un excés d’opinió per omplir silencis i espais. Al món li falta empatia, compassió i crítica constructiva. Aportem amb coherència i no des de la destrucció. Crec que aquest és el meu desig per al nou any que ve.