Victòria tranquil·la, amb molta eficàcia rematadora i defensiva, d’un Alcoyano molt seriós que no ha deixat pensar un fluix Porreres. De nou, Rubén Català, i més tard Chinchilla, han anotat els dos gols que fan mirar els d’Alcoi cap a la zona noble de la classificació.
El Deportivo va agafant color i sembla que les males actuacions davant del Reus i l’Eivissa han estat un punt d’inflexió per a un equip que comença a creure en ell mateix i que comença a traure punts, que al cap i a la fi és el més important. Set punts de nou possibles és un bon balanç per a un equip que vol aconseguir com més prompte millor la permanència i, després, plantejar-se reptes majors.
El rival d’hui ha acompanyat. Si no canvien les coses, és un ferm candidat al descens. Només una vegada han inquietat la porta de Jagoba (que tornava després de dues setmanes de sanció) i han estat incapaços de controlar les bandes en les contínues incursions del Deportivo, sobretot Loren, que s’ha deixat la pell i ha estat aclamat per l’afició per fer això que tant agrada a El Collao: deixar-se l’ànima a la gespa.
L’Alcoyano, amb poquet, ha fet els dos gols, però n’ha merescut almenys un més, per les ocasions que ha tingut. Tot i el resultat i la bona ratxa, l’aficionat continua una mica mosquejat, segurament pel plantejament conservador de l’entrenador, obstinat a tancar-se si té la sort d’avançar-se i intentar-ho després al contracop. Aquest sistema, molt clàssic, hui ha funcionat, perquè els contracops alcoianistes han sigut letals amb el 2 a 0. Però només fer el primer gol —per cert, Rubén Català de cabotada característica—, l’Alcoyano ha tancat l’equip i s’ha vist ben poc en el que restava de la primera part, que encara eren 42 minuts. Així, a l’inici de la segona, en l’únic arreó que ha pegat el Porreres, han donat certa sensació de poder empatar. El Collao vol divertir-se, això està clar. I com que no acaba de passar-ho com voldria, les afluències cauen en picat (el fred tampoc ajuda) fins a arribar als 1.100 espectadors d’hui.
La segona part, salvats eixos cinc minuts de la represa, ha estat per al Deportivo, que ha atacat molt bé per les bandes, amb Loren i Carbonell molt motivats. En el minut 56, Chinchilla ha aprofitat per a anotar el segon, generant una sensació de pau que feia molts mesos que no es vivia a El Collao. Selva i Chinchilla han tingut les millors ocasions per a ampliar el marcador, sense èxit.
Tres punts que compten molt, que sumen i que ofereixen setmanes de tranquil·litat.
