- Ramírez, porter visitant amb cognom non grato, ha perdut tot el temps del món... fins que ha encaixat el gol
Minut 80. Certa desesperació en l’equip i l’afició, perquè la piloteta no entrava i l’Andratx perdia temps des del minut 1. Lado, un dels homes amb més compromís i espenta de l’equip, l’enganxa i fa l’1 a 0. Quin bon rotllo! Quin final més bonic per a un matí calorós on, tot i celebrar-se la Romeria a la Font Roja, 1.700 alcoianistes han triat El Collao. La passió i la Pau sí que han tornat a casa definitivament. I, de pas, com diu l’entrenador, s’ha trencat la síndrome de la primera victòria. Avant!!
Xé, què bo!
Victòria molt bona, trencadora i merescuda per al Deportivo, que ha eixit decidit pels 3 punts i no ha parat fins a aconseguir-los. Intensitat, recuperació de balons, lluita, suor, joc per les bandes i actitud física total. Així és molt difícil que els punts volen d’El Collao. Damunt, més de 1.700 persones han acompanyat l’equip de Fran en un matí on feia una basca tremenda i on la devoció cridava des del santuari de la Mare de Déu dels Lliris, amb la Romeria.
L’Andratx, equip intens, corretjós i molt físic, ha vingut a El Collao a per l’empat... i si sonava la flauta en algun contracolp, a per la victòria. Però els ha eixit malament. El seu porter, de cognom poc agradable per als alcoianistes —Ramírez— ha perdut temps descaradament des del minut 1. A la fi, ha vist la groga i ha encaixat l’1 a 0. S’ha complit aquella dita que es pronuncia des de la graderia quan perden temps... «Ja correràs». I, en efecte, ha corregut per a intentar empatar.
Adolfo ha estat en banda dreta prou bé, però en els últims minuts ha patit el cansament i quasi regala l’empat perdent un baló al mig del camp que finalment ha acabat amb falta i targeta per a l’alcoianista. Hui per hui, l’Alcoyano només té un problema que és salvable: jugadors com Carbonell i, hui, Adolfo es cansen molt i potser massa prompte.
La resta de l’equip ha fluït molt bé, amb un Lado immens i omnipresent i amb un Loren per banda dreta una mica desassistit. Ha debutat Chinchilla, que ha desbordat prou bé per banda dreta.
L’Andratx, que té clara la seua faena «amarrategui», només ha xutat una vegada amb perill a la porteria de Zárraga, que ha tret amb una mà meravellosa una falta directa amb l’1 a 0 ja en el marcador. Era la falta provocada per Adolfo de la qual hem parlat abans. La resta del partit, molt tranquil, tot i que ha hagut de fer de porter d’handbol per a traure amb el cap, el pit i el que fera falta els balons avançats en contracolp dels balears.
De Pedro al 32 (molt bé també), Loren al 44 i, sobretot, Guille al 55 han tingut tres ocasions claríssimes. Especialment Guille, qui, a pler, ha desbaratat un xut que hauria d’haver anat dins. Però s’ha embolicat.
Un veterà que ja sap què és El Collao ha estat qui ha trencat el marcador al 80, engaltant un baló al fons de la xarxa. Deliri a El Collao.
I poc més: molta alegria i partit treballat i autèntic de la Segona Federació i d’El Collao.