'Alfanumerics': Quan les xifres parlen

Alfanumerics: De tota la saviesa que ens deixaren els grecs, recollim únicament l'alfa. I la resta? Rubén Fresneda defén que allò "genuïnament" humà no és irreemplaçable. L'exposició de Rubén Fresneda analitza en profunditat la relació metonímica substitutiva entre la codificació alfanumérica-administrativa i l'individu. En altres paraules; com l'abreviatura numérica ens ha absorbit a tots i cadascun de nosaltres, desproveint-nos d'aquell significat que un dia vam tenir.

Per Marta Rosella Gisbert

Ens sentim desemparats, en aquest tipus de jeroglífic? No respongueu encara. 26 anys, 2 segons de temps de reacció, 50 kg. Açò és una persona, un "jo". Imaginen que són una xifra. Anem a complicar-ho; basem-nos en el llenguatge binari, que alterna el 0 i l'1. Intente, vosté, mantindre el ritme de tot allò que li exigeix el seu voltant. Posi's a la cua de l'Agència Tributària, de l'aeroport, de la universitat.

Va a ser absorbit per una multitut d'organismes i institucions que configuraran la seua identitat mitjançant cops de teclat, en la majoria dels casos. No més sentiments, ni impulsos, ni possibilitat de queixa o de paraula. Deixi's la cartera a casa; també el seu instint, d'altra banda. Pot considerar-se, literalment -i si aquest és el seu nombre binari-, un zero a l'esquerra. Però...Atenció! No siga anul·lat. Millor dit: no es deixe aixafar.

La història dels diccionaris...ha passat a la història. L'abecedari no és més que un record en l'oblit. Les lletres s'impregnen de desconeixement i acaben difuminant-se: les xifres es fan amb el poder. La humanitat es reescriu amb nombres, i l'expressió és abominada per un automatisme dogmàtic que talla les nostres llengues. Sembla que és temps de rebel·lia i llibertinatge xifrat. 

Açò és precisament Alfanumerics; una orgia difícil de llegir, però fácil de digerir. Perquè tothom hem menjat sopa de lletres en algun momento de les nostres vides. Pot participar del joc o convertir-se en una còpia de Domicià, emperador romà que passava el temps caçant mosques (...)

Li proposem la primera alternativa. "Desperta, obri els ulls, pensa", em diu Fresneda. Camina, mira cap a endavant, entenc. En definitiva: "Coneix el teu propi 'jo', i no aquell que portes a la cartera", afegeix l'artista.

  "(...) A la intempèrie, un esdevé abstracte i impersonal. La seua individualitat l'abandona (...)" (La decadència de la mentira, Oscar Wilde)