Alfredo Landa, un gran actor format en la comèdia celtibèrica

Ens ha dit adéu als 80 anys un mite del cinema espanyol. Parlem d'Alfredo Landa, un actor que es va iniciar en la comèdia i es va fer gran. El salt el va aprofitar i va demostrar amb directors de prestigi les seues qualitats interpretatives. Però no cal oblidar que Landa també és el pare de tot un fenòmen social i cinematogràfic dels anys 70 anomenat el 'landisme'. Gràcies a ell, és converteix en un dels actors més populars.

La comèdia, el gènere que marca a Landa

La versatilitat, la convicció interpretativa, la va forjar des de dos àmbits :la comèdia i el teatre. La seua formació teatral li va ajudar a adaptar-se facilment al cinema. El seu físic va ser vital a l'hora de donar-li papers còmics com a secundari. El primer d'ells en ‘Atraco a las tres', el robatori preparat pels treballadors d'una sucursal bancària, que seguia la moda europea d'atracaments elaborats per personatges poc qualificats.

Landa també té un curt paper en la pel·lícula de Berlanga ‘El Verdugo'. És el sacristà que està en l'església quan es casa la parella protagonista.

Poc a poc participa en pel·lícules d'èxit amb els actors de moda dels anys 60 com Concha Velasco, Tony Leblanc, Lina Morgan fins que esclata un fenòmen que sembla irrepetible: el landisme.

El landisme, la comèdia sexy celtibèrica que el fa popular.

‘No desearás al vecino del quinto', coproducció amb Itàlia marca un pas endavant en la fama d'Alfredo Landa. Interpreta a Antón, el propietari d'una boutique que sembla amanerat, però que només és una tapadora per a lligar a les dones. 4 milions d'espectadors van vore la pel·lícula, la més vista fins fa poc en la història del cinema espanyol.

Després va vindre la ‘bogeria'. Títols i títols, alguns d'ells interessants, altres més oblidables. A molts encara ens ha quedat en la retina l'escena de ‘Vente a Alemania, Pepe', on Landa treballa ‘d'home aparador' amb calçotets i mostrant la seua esquena plena de pèl.Landa va fer en moltes pel·lícules el tòpic d'espanyol de poble reprimit que busca lligar amb turistes estrangeres. Era el que demanava el públic, però no totes les pel·lícules del landisme van derivar en eixe argument.

Bardem, descobreix al verdader Landa

Juan Antonio Bardem és el primer director de prestigi que aposta per Alfredo Landa. Ell va protagonitzar l'any 1977 ‘El puente', que ja mostra una vessant diferent de l'actor. Poc després, ja inicia la seua col·laboració amb Garci per a ‘Las verdes praderas' i amb este director arriba el gran canvi, l'oportunitat que l'ajuda a deixar d'un costat el landisme. En ‘El crack', gràcies al seu paper del detectiu Germán Areta, Alfredo Landa es mostra com un gran del cinema, a l'altura de Fernando Fernán Gómez o Paco Rabal.

Amb este últim protagonitza una pel·lícula inoblidable, que coincideixen crítica i públic. ‘Los santos inocentes' és sense dubte una de les millors interpretacions de la carrera d'Alfredo Landa. Tampoc cal oblidar ‘La vaquilla' de Berlanga, ‘El bosque animado' de Cuerda o ‘Tata mía' de Borau.

Landa, predestinat en el cinema per a perseguir bikinis, es va saltar el guió, i es va convertir en un mite del cinema espanyol. El landisme va ser la seua escola. Mentre alguns el criticaven, ell va demostrar que era un dels elegits, un dels que sap traure tot del personatge. Només va tindre paciència, esperar. Ara se n'ha anat, però tenim temps per a disfrutar de les seues pel·lícules, el seu estil, la seua força, el seu caràcter.Perquè Alfredo Landa, només hi ha un.

CARLES FIGUEROLA, Periodista, escriptor i especialista en Cine